Salvador Illa té un lideratge tranquil i aquesta serenor és la que mira de traslladar a Espanya en un moment de crispació que té, entre altres causes, el finançament singular pactat entre el PSC i ERC, i avalada pel PSOE i el govern espanyol. El president ha començat aquest divendres a les Illes Canàries una gira que el portarà per les diferents autonomies -ara per ara, no n'hi ha cap més de programada- per explicar la proposta de reforma del model, que ha de permetre a Catalunya gestionar tots els impostos, que l'Estat se'n quedi una part pels serveis prestats i contribuir a una quota de solidaritat que respecti el principi d'ordinalitat. Amb equilibris, paciència i dosis altes de pedagogia, Illa pretén que el nou finançament per Catalunya no incendiï Espanya.
La primera parada ha estat a les Canàries, plaça assequible, en una reunió pactada fa uns mesos a Brussel·les. Illa i el president canari, Fernando Clavijo, de Coalició Canària, han parlat durant una hora i el to ha estat "cordial i tranquil". El dirigent socialista li ha pogut explicar la proposta catalana, que ha emmarcat en el desenvolupament de l'Estatut, sense "privilegis" i sense oblidar la "solidaritat". De la trobada n'ha sortit un punt de consens: els dos governs són partidaris de "reformar i repensar" el sistema de finançament, el mínim comú denominador a què s'aferra Illa per mirar d'abordar un debat complex que irrita més d'una autonomia. Si això no es tradueix en una sortida del sistema de règim comú, el govern canari no veuria malament el finançament singular català.
Illa no pretén convèncer ningú ni forçar que cap president deixi de defensar els interessos del seu territori. Ell tampoc ho farà, perquè manté que complirà els acords "sense excepció". Però de la reunió a les Canàries n'ha sortit l'altre objectiu que persegueix el president de la Generalitat, que no és altre que el de mirar de desinflamar la situació política a l'Estat. No serà fàcil, i difícilment ho aconseguirà, però Illa aspira a aconseguir parlar amb els líders autonòmics cara a cara, reforçar aquesta relació "horitzontal", resoldre dubtes, contrastar opinions i mirar d'encarrilar el debat cap a l'"objectivitat" mentre l'allunya del "soroll".
El missatge que ha volgut traslladar Illa des de les Canàries a la resta d'Espanya és precisament que el finançament singular no va contra ningú ni perjudicarà cap autonomia, especialment les que surten beneficiades de l'actual model. En aquesta afirmació hi ha implícit que, si Catalunya rep més diners, els que faltin els aportarà l'Estat. En tot cas, Illa insisteix a desvincular el debat del finançament de cap temptació independentista. "Cap problema d'Espanya és aliè a Catalunya", ha dit el president. La gira autonòmica també ha de servir per escenificar la implicació de la Generalitat en la construcció d'Espanya.
Desinflamar també beneficia Sánchez
Mentre a Catalunya avança la "normalització" socialista -malgrat que no hi haurà pressupostos-, la realitat a l'Estat és una altra. Pedro Sánchez passa per un mal moment, i la fragilitat al Congrés i la crispació atiada per la dreta política, judicial i mediàtica són una evidència. La recepta d'Illa de desinflamar el debat sobre el finançament beneficia també el president espanyol, que pot tenir controlat un dels fronts de la legislatura. Després de l'amnistia, la reforma del model és un dels arguments habituals de la dreta per acusar Sánchez de fer cessions a l'independentisme per desmuntar Espanya. "Reconèixer les singularitats no trenca res", ha dit Illa des de Tenerife.
Com han fet altres presidents abans (amb poc èxit, com en la reforma de l'Estatut), Illa aposta per fer pedagogia i no atiar un conflicte que irrita els barons del PP i també alguns del PSOE. Si s'han de fer negociacions amb el govern espanyol, el president català vol que siguin discretes. Exercir la influència, no pas exhibir-la. I d'influència, ara com ara, el PSC en té molta. Sánchez ha apostat fort per Illa, que és el principal puntal del líder del PSOE, amb qui els uneix una relació que va més enllà de la política. En un moment de debilitat territorial del PSOE, Catalunya és el principal bastió de Sánchez i un contrapès important al poder territorial del PP.
Els hàndicaps d'Andalusia i Madrid
En la recepta d'Illa de temperar el conflicte apareixen dos hàndicaps a l'horitzó. El primer és evident: Madrid, principal ariet contra el govern espanyol i contra les reivindicacions catalanes. Està en l'aire que Illa es mogui per una reunió amb Isabel Díaz Ayuso per parlar del finançament. Illa, de tarannà tranquil, sí que ha elevat el to contra la presidenta madrilenya, i ha erigit el model que ell defensa per Catalunya en l'antítesi del Madrid que construeix la dirigent del PP. Quan parla del finançament, el president ho emmarca en un "model de solidaritat" en contraposició als territoris que "practiquen la insolidaritat i la deslleialtat fiscal".
L'altre repte que té al davant Illa -i Sánchez- és Andalusia. La bona entrada del PSC a la Moncloa s'explica també per la debilitat del PSOE en aquest feu històric. El finançament singular s'haurà de negociar amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que serà la líder de la federació andalusa per derrotar Juanma Moreno Bonilla, del PP. Montero haurà de conjugar els interessos del PSOE andalús -reticent al finançament singular- amb els de la Moncloa -que avala la proposta-, i el PP aprofitarà qualsevol ombra de pacte per atiar erosionar el lideratge de la ministra. En aquest escenari, Illa s'haurà d'arremangar per aplicar la recepta de la serenitat en el tour que comença.
La recepta de la pedagogia no és nova. De fet, els successius presidents de la Generalitat s'han esforçat per mirar de fer entendre les seves reivindicacions. El cas més paradigmàtic, de resultat conegut, és el de l'Estatut. L'any 2005, la Generalitat va fer una campanya per explicar a la societat espanyola la reforma que plantejava el tripartit que liderava Pasqual Maragall. Tot i que també es va promoure el diàleg amb els governs autonòmics, en aquell cas era una iniciativa dirigida més a la societat civil, perquè es van fer reunions amb sindicats i conferències en universitats de l'Estat per mirar de fer entendre la proposta catalana. La pedagogia no va poder contrarestar la campanya del PP contra l'Estatut, que finalment va acabar de liquidar el Tribunal Constitucional.