El president de la Generalitat, Salvador Illa, no renuncia a tenir pressupostos. "Treballo perquè n'hi hagi", ha indicat aquest dimecres en el marc de la sessió de control al Parlament en resposta a Albert Batet, cap de files de Junts a la cambra catalana. Malgrat la negativa d'ERC a negociar els comptes -verbalitzada per Oriol Junqueras a mitjans de gener i mantinguda en els últims dies per Elisenda Alamany, secretària general dels republicans-, Illa insisteix en la idea que no descarta tenir comptes. El president s'havia compromès a tenir-los validats abans que acabés el 2024, però la dinàmica congressual d'ERC va dilatar les negociacions, que han embarrancat pràcticament abans de començar.
Batet ha preguntat sobre les inversions que tenen previstes empreses com Repsol, Endesa o Moeve en matèria energètica. "Tenen a veure amb la posició de Junts a Madrid", ha indicat el president del grup parlamentari de Junts, que ha acusat Illa de "mantenir silenci" sobre moviments d'aquest tipus. "No defensa projectes estratègics per al país, i no té pressupostos. El Govern de tothom no té el suport de ningú. Vostè deia, fa un any, que si la Generalitat no tenia comptes, era responsabilitat única del president. Va prometre estabilitat i té un executiu dèbil. Va prometre normalitat institucional, i el Govern depèn exclusivament de Pedro Sánchez", ha remarcat Batet.
El dirigent independentista també li ha retret la "gira per Espanya" per explicar el finançament singular, i ha demanat al president com pensa tirar endavant la legislatura. Illa ha arrencat amb un retret: les inversions citades per Junts, ha ressaltat, no són fruit del partit de Carles Puigdemont. Pel que fa als pactes i a l'estabilitat, el líder del PSC ha apuntat que "no s'alegra" del fet que no tingui pressupostos, i ha indicat que hi "treballa". "Estem complint els acords", ha insistit el president. "Vostè es va comprometre a presentar pressupostos. L'única responsabilitat que no n'hi hagi és seva", ha apuntat Batet. "Treballo perquè hi hagi pressupostos", ha reiterat Illa, que "assumirà responsabilitats".
Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC -ratificat per la nova direcció d'Oriol Junqueras-, ha destinat la pregunta a la carpeta dels infiltrats policials. "Puc garantir que faré tot el que estigui a la meva mà perquè tothom pugui defensar el seu projecte dins del marc de la legalitat", ha indicat el president. "Això és una democràcia. Tots els independentistes tenen dret a defensar el seu projecte", ha destacat el líder del PSC, que ha posat el límit en el "marc de convivència". "Tinc l'obligació de treballar perquè vostè pugui defensar el seu projecte", ha remarcat el president de la Generalitat. Jové ha acusat el Govern de "mirar cap a una altra banda" davant la "guerra bruta" de l'Estat.
"A nosaltres ens espien i hem patit infiltracions, i vostès ho justifiquen. Què pensen fer perquè ningú sigui espiat amb finalitats polítiques?", ha preguntat el president del grup parlamentari d'ERC. Illa s'ha reivindicat com a "defensor" de l'estat de dret, i ha admès que hi ha "coses a millorar". "Si s'han fet coses malament, que s'aclareixin fins al final", ha destacat el president. En aquest sentit, ha defensat la llei d'amnistia, que de moment no té efectes sobre els principals dirigents del procés perquè el Tribunal Suprem s'ha negat a aplicar-la a Carles Puigdemont, Jordi Turull i Oriol Junqueras, entre d'altres. Bona part dels amnistiats són, per ara, policies investigats per les càrregues de l'1-O.
Més inspectors per fer complir la llei d'habitatge
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha tret pit de l'acord pel règim sancionador per fer complir la llei d'habitatge, que posa al punt de mira els especuladors que se salten el topall de preu o que cometen frau de llei amb el lloguer de temporada. "El més normal és que et sancionin quan et saltes la llei", ha afirmat i ha recordat que el règim sancionador està pensat per "perseguir la pirateria immobiliària". Per gestionar tot plegat, Albiach ha recordat que calen inspectors, i ha demanat que es contractin de manera urgent. "Aquesta ha de ser la legislatura de l'habitatge i els inspectors han de ser una prioritat", ha afirmat. L'acord sobre les multes s'aprovarà al marge que no hi hagi pressupostos.
Illa ha refermat el compromís amb els acords d'investidura, que incloïen el règim sancionador. "Hem complert", ha reivindicat. El president ha insistit que l'accés a l'habitatge és una emergència que s'ha de resoldre construint nous pisos i intervenint "temporalment" el mercat. "El règim sancionador s'ha de complir i des del Govern desplegarem tots els efectius necessaris perquè es pugui complir", ha dit, també pel que fa als inspectors. En aquest sentit, ha dit que la llei a Catalunya es compleix i que aplicaran les sancions amb "fermesa". "El Govern fa tot el que ha de fer dins del marc de la legalitat per garantir l'accés a l'habitatge", ha afirmat, i en aquest sentit ha dit que la priortiat és construir més.
El portaveu del PP, Alejandro Fernández, ha preguntat a Illa per l'anunci de construcció de 50.000 pisos públics fins l'any 2030 i li ha assegurat que no ho aconseguirà. Ha acusat el president de mantenir el model d'Ada Colau i de perseguir els propietaris. "No tindrà resultats diferents si manté la polítics dels seus antecessors; la gent vol solucions", ha dit el dirigent popular. En la rèplica, Illa ha recordat que el PP ha pronosticat el "col·lapse" de l'Estat quan s'han tirat endavant mesures socials, i això no ha passat. "Els seus pronòstics quedaran desmentits per la realitat", ha reblat el president, que ha recordat com els populars indicaven que la pujada del salari mínim alentiria el creixement econòmic.
Parlament de Catalunya