Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va aprofitar una entrevista amb Ana Rosa Quintana -que tornava ahir als matins de Telecinco després d'uns mesos al capdavant de les tardes de la mateixa cadena- per enviar un missatge a Salvador Illa: estava disposada a debatre amb ell sobre el nou finançament en un plató de televisió. La resposta del Govern ha arribat l'endemà des del Palau de la Generalitat. En aquest sentit, la portaveu Sílvia Paneque ha indicat que el president està obert a parlar sobre la qüestió, però "sense prejudicis" i seguint els canals institucionals. Ha obert la porta, per tant, a una trobada entre Illa i Ayuso en un futur viatge del líder del PSC a Madrid.
El president de la Generalitat ja ha iniciat una gira per tota Espanya per explicar el finançament singular, inclòs en l'acord d'investidura amb ERC i que aquest mes de febrer haurà d'accelerar en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat i de la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals. També hi haurà un consell de política fiscal i financera en les properes setmanes. En aquest últim cas, és l'organisme en el qual s'ha de tractar la reforma global del model de finançament, que està caducat des del 2014 i que no es negocia des del 2009, que és quan va entrar en vigor. En aquesta nova etapa, la Generalitat defensa la singularitat catalana sense perdre un component de solidaritat.
El model compta amb el rebuig de les comunitats governades pel PP, que són majoria, i ha de ser perfilat pel ministeri d'Hisenda que lidera la vicepresidenta María Jesús Montero, futura candidata a la Junta d'Andalusia per part del PSOE. "Nosaltres sempre estem disposats a dialogar amb la Comunitat de Madrid, i amb totes. Catalunya ha d'explicar a tothom ", ha remarcat Paneque. Per tant, el Govern s'obre a reunir-se amb Ayuso -com es farà amb els presidents de les comunitats que facin falta-, però descarta que hi hagi un debat televisat al respecte. "Volem ser seriosos. El debat s'ha de fer amb rigor, de manera serena, sensatesa, i sense prejudicis", ha remarcat la consellera.
Pere Aragonès, quan era president de la Generalitat, va anar al Senat per parlar del finançament singular, perquè l'actual model suposava una "llosa", segons l'exdirigent d'ERC. "Ningú hauria de tenir por al fet que Catalunya vulgui tornar a liderar l'economia espanyola. Cal parlar amb rigor i serenor. Preguntada sobre si la trobada formal ja ha estat demanada, la consellera ha indicat que no hi ha "cap problema" per establir un "diàleg" sobre la qüestió. "Reitero que la voluntat del president és la de dialogar", ha ressaltat la dirigent del PSC. Illa esquiva sempre que pot el xoc directe amb Ayuso i amb la resta del PP, però sobre el finançament es volen confrontar visions.
Aprovat el pla Catalunya Lidera
Paneque també ha indicat que el consell executiu ha aprovat el pla Catalunya Lidera, presentat divendres de la setmana passada per Illa en una conferència i que pretén mobilitzar fins a 18.500 milions d'euros en els propers cinc anys per superar Madrid com a principal economia espanyola. El pla del Govern, de 77 pàgines, contempla 200 mesures. Els recursos -de la Generalitat i de l'Institut Català de Finances (ICF)- es destinaran a cinc sectors estratègics com són les infraestructures, la modernització productiva, el coneixement i la innovació, el bon govern i la igualtat d'oportunitats. Es tracta, va dir Illa, que les xifres macroeconòmiques es tradueixin a la butxaca dels ciutadans.
Davant bona part de l'empresariat i la patronal, Illa va fer divendres passar una defensa de la socialdemocràcia, en la línia del que va fer Pedro Sánchez a Davos també la setmana passada. Per això va reclamar una fiscalitat justa per tenir uns serveis públics forts. Entre el model socialdemòcrata dels socialistes i el model neoliberal d'Ayuso, el president de la Generalitat va ser clar: més institucions, més despesa pública, col·laboració público-privada i creixement sostenible. I va enviar una advertència: "És una temptació perillosa agafar el que convé de cada model: la fiscalitat baixa d'allà i els serveis públics d'aquí. Si volem cohesió, calen polítiques públiques i fiscalitat justa".