Intercanvi fallit de cartes entre Generalitat i Estat: el topall dels lloguers se'n va als tribunals

El Govern envia a l'Audiència Nacional un recurs que reclama que es pugui aplicar també l'índex català en la contenció de rendes i acusa el govern espanyol de saltar-se la seva pròpia llei per afavorir el sector immobiliari

Una llogatera, a casa seva, en imatge d'arxiu
Una llogatera, a casa seva, en imatge d'arxiu | Hugo Fernández
08 de maig del 2024

Hi ha una frase de la consellera de Territori, Ester Capella, que concentra eloqüentment el punt en què es troba la relació entre la Generalitat i l'Estat en la carpeta dels lloguers. Ho fa amb un joc d'equilibris entre el gest polític i la sorpresa genuïna, esclar. "La perplexitat d’aquesta consellera en la qüestió de l’habitatge arriba a límits que no són suportables", ha resumit, en una atenció als mitjans de comunicació. Era la reacció oficial a l'últim capítol de l'embolic que existeix entre administracions pel que fa al topall del lloguer existent a Catalunya. Fa un mes, el Govern va enviar un requeriment escrit a l'executiu espanyol per reclamar que rectifiqués i que permetés que la regulació de lloguers catalana incorporés l'índex de preus català, també, i no només l'eina estatal. Combinant-los, els preus podrien baixar encara més. I la llei ho contempla, insisteixen des de l'executiu de Pere Aragonès. Parlaven exclusivament dels lloguers residencials, els de tota la vida.

Tres setmanes més tard arribaria una comunicació de Madrid, per carta. La responsable del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, enviava una carta a la Generalitat amb el següent missatge: "Estimada consellera, com he manifestat des que soc ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, una de les meves primeres preocupacions és l'efecte social i econòmic de l'auge dels lloguers turístics en algunes zones molt concretes del nostre país". Tot seguit, la missiva oficial dedica cinc paràgrafs més a seguir parlant d'allotjaments turístics sense fer cap menció a la petició catalana, que tenia a veure amb el lloguer residencial i el topall aplicable. Davant aquest fet, la Generalitat ha fet un pas endavant i ha presentat un recurs al jutjat contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional per demanar que l'Estat permeti l'entrada en vigor del model català per rebaixar més el preu dels lloguers. Ara bé, davant el risc que aquest moviment als tribunals posés en risc l'actual regulació, s'ha optat per no demanar cap mesura cautelar. Caldrà esperar a la finalització del procés als tribunals o bé a un canvi de direcció política per part del govern de PSOE i Sumar.

Capella ha assegurat que això que és "inaudit" que l'executiu de Pedro Sánchez "enviï una carta que res té a veure amb el requeriment que els fem nosaltres per dir-nos que el que els preocupa de veritat són els habitatges d’ús turístic". A més, la consellera ha recordat que el Parlament ja va regular el desembre passat tot el mercat dels pisos turístics, acabant amb les llicències a perpetuïtat i contemplant que els municipis puguin eliminar permisos de manera contundent. 

El posicionament de l'executiu d'ERC arriba després d'una anàlisi de 23.000 pisos en què es compara l'efecte del topall espanyol sobre el preu dels lloguers i el compara amb l'eina ja vigent a Catalunya des de fa anys. "L'índex de referència català és més baix que l'estatal en el 79% de la mostra analitzada", conclou l'estudi encarregat a una consultoria. Segons aquest mateix estudi, la millor de les opcions a l'hora de reduir els preus del mercat del lloguer és combinar els dos índex i que sempre s'apliqui l'opció més assequible per a l'arrendatari. Ara bé, aquest debat només afecta dos tipologies de pisos de lloguer: el dels grans tenidors i el dels pisos que els últims cinc anys no s'havien llogat. La majoria dels habitatges tenen una altra condició vigent: que el nou contracte de lloguer no pot incorporar cap pujada respecte al contracte anterior.

Fricció pels lloguers de temporada

En la compareixença davant la premsa, a més, la consellera de Territori també ha interpel·lat el PSC i Junts per no haver-se mostrat favorables a votar el decret proposat per ERC per regular els lloguers de temporada i d'habitacions. En aquest cas, la proposta no ha de passar per Madrid, sinó que tindria vigència com a pla aprovat des de la Generalitat. Aquesta votació, que serà imminent, compta amb el suport de republicans, cupaires i comuns, però necessiten algun suport afegit. De moment, Junts se n'ha desmarcat tot assegurant que "les intervencions no han funcionat", mentre que els socialistes no ho acaben d'aclarir.

En aquest sentit, Capella ha demanat a les formacions Junts i PSC que aclareixin "de quin costat estan" a l'hora d'escollir entre el negoci immobiliari que aprofita els forats de la llei espanyola i la ciutadania que pateix l'escalada de preus del lloguer. "No estem dient que la gent no obtingui benefici dels seus bens patrimonials, però entre això i l’especulació pura i dura segur que hi ha un camí en què ens hauríem de posicionar el conjunt de les forces polítiques", ha reblat la responsable del Departament de Territori. 

Arxivat a