Joan Tardà farà tàndem amb Anna Gómez (Dignitat a les Vies) en el corrent intern d'ERC

Àgora Republicana, que proposa un front comú de les esquerres catalanes en la línia del pla de Gabriel Rufián, es constitueix oficialment en el consell nacional del partit d'aquest dissabte

Publicat el 19 de febrer de 2026 a les 18:50
Actualitzat el 19 de febrer de 2026 a les 19:41

Els temps han volgut que, en una setmana en què Gabriel Rufián ha dibuixat el seu pla de conjura de l'esquerra, ERC constitueixi formalment el seu primer (i per ara, únic) corrent intern que planteja una idea similar a la del cap de files republicà a Madrid. El consell nacional del partit d'aquest dissabte ratificarà oficialment com a corrent intern l'Àgora Republicana de Joan Tardà, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar Nació. Cal recordar que, en la línia de Rufián, aquest corrent proposa un front d'esquerres que almenys es produeixi en l'àmbit català, una idea que abanderen polítics d'altres partits com Gerardo Pisarello o Lluc Salellas.

Un dels beneficis de constituir-se com a corrent intern d'ERC és la possibilitat de tenir dos representants amb veu, però sense vot, al consell nacional. Una mena de portaveus del corrent que Tardà ocuparà una de les places i farà tàndem amb Anna Gómez, portaveu de Dignitat a les Vies, i una de les cares visibles que va comandar la manifestació dels usuaris de Rodalies contra l'últim desgavell de la xarxa ferroviària. Gómez és militant de la secció del partit a Tarragona i, segons expliquen fonts d'Àgora Republicana, s'ha implicat en la constitució del corrent des del principi. Pel fet de constituir-se com a corrent intern, Àgora Republicana també es nodreix de tota una estructura que li permet tenir veu en els òrgans de funcionament d'ERC. El corrent celebrarà una assemblea el 21 de març en què Rufián estarà convidat.

Tardà intenta animar el debat de la unitat de l'esquerra

El passat desembre, Àgora Republicana va presentar 566 avals, aproximadament el doble dels requerits, per poder configurar-se com a corrent intern. Llavors, l'executiva ja va validar la constitució d'aquest espai i aquest dissabte ho certificarà el consell nacional. Cal recordar que les bases d'ERC van aprovar al congrés del passat març que, en el marc de la ponència estratègica, hi hagués una modificació de les normes i funcionament del partit que permetés el reconeixement d'aquests corrents. Ara bé, tal com va poder constatar Nació fa uns mesos, cap dels opositors a Oriol Junqueras han decidit finalment constituir-se com a corrents interns. Només Tardà, que és afí a la direcció, ha optat per adherir-se a aquesta fórmula.

Quin és l'objectiu d'Àgora Republicana? Doncs aconseguir que ERC se sumi a un "front d'esquerres de Catalunya". El primer repte, que es preveu complicat, serà convèncer la mateixa direcció del partit, que ja ha deixat clar que aquesta coalició és únicament vàlida en unes eleccions europees de circumscripció única. Així i tot, els de Tardà assumeixen la veu portant de la proposta perquè, consideren, és un debat que anirà creixent dins la formació republicana. El dibuix és clar: el corrent intern veu que, si ERC, els Comuns i la CUP es troben en molts dels plantejaments, no té sentit que competeixin electoralment. El corrent intern considera que el debat de la unitat anirà creixent en el si de totes tres formacions i que també s'estendrà en els moviments socials i en el conjunt de la ciutadania en un context d'auge de l'extrema dreta.

L'objectiu final és que tota la feina de convenciment d'aquest front d'esquerres acabi en una votació de la militància. L'horitzó és encara ampli, ja que les pròximes eleccions catalanes no estan previstes fins al 2028, i sembla molt complicat que en les espanyoles pugui existir un consens que ja han descartat pràcticament totes les parts implicades. A les municipals, els impulsors d'aquesta unitat de les esquerres creuen que el context és molt diferent i que no és aplicable en la lògica que cada poble o ciutat té les seves circumstàncies. Així doncs, en l'àmbit nacional, aquesta candidatura de les esquerres catalanes hauria de trobar-se en l'agenda social i també en la de la resolució del conflicte, que passaria per la resposta conjunta d'un referèndum d'autodeterminació.