Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) ha passat per la Generalitat, el Congrés i l’Ajuntament de Barcelona. La seva dilatada carrera sempre havia tingut una referència: Xavier Trias. Ara el seu mentor s'ha enretirat i, després que l'hagi assenyalat, això l’ha situat al capdavant del grup municipal amb més regidors del consistori. Més que el govern de Jaume Collboni, que segueix a l'espera d'ERC. Però Martí Galbis veu poc recorregut, més enllà de fer-hi una oposició responsable, a aquest mandat. En una conversa amb Nació reivindica que la prioritat és preparar una alternativa per al 2027 amb una candidatura juntaire que s’hauria d’aclarir qui lidera abans de l’estiu vinent. Ell no amaga la predisposició a encapçalar tot i que és prudent.
En una entrevista al seu despatx, on es pot veure una samarreta de la Unió Esportiva de Sants signada per tots els jugadors del primer equip, l'esmolat cap de files de Junts assenyala Collboni com una persona que té “un modus operandi” basat en “la mentida”. L’acusa també de fer servir les tesis de comuns i ERC com a pal de paller de la seva política, però canviant-hi les paraules. I sense aclarir si voldria repetir la Copa Amèrica, la recepta municipal contra la desigualtat que proposa és “concertar” més serveis amb el tercer sector. Pel que fa a l'habitatge, es declara favorable a la intervenció del mercat, però "correctament" i amb les competències catalanes com a línia vermella.
L’alcalde Jaume Collboni vol enllestir els pressupostos al gener. Per què Junts no hi donarà suport?
Collboni fa una opció molt clara des del minut gairebé zero: ell i el PSC decideixen fer acords globals amb els socis preferents, que en diem el tripartit. Això és una opció del PSC a Barcelona i a Catalunya. Barcelona no és un municipi més, és una decisió presa voluntàriament i implica deixar-nos de banda d'un possible acord de governabilitat. I això té un preu i l’estem pagant ara perquè, després d'un any i mig de les eleccions, no tenim pressupost i això vol dir que és un govern feble. Com tampoc té pressupost el president de la Generalitat i no en té Pedro Sánchez. Estem amb el tres en línia, que dic jo. Trien una opció que porta a la feblesa i a la provisionalitat.
“Collboni fa una opció molt clara des del minut zero: ell i el PSC fan acords globals amb els socis preferents, ERC i comuns”
Ha parlat d'aquest tres en ratlla. Illa i Sánchez si no tenen pressupostos poden avançar eleccions. Collboni no. Es pot fer molt llarga la legislatura per ell, però també per Junts si s’han d’estar fins al 2027 sense condicionar res?
És un perjudici per a la ciutat. Nosaltres hem decidit de manera coherent i molt analitzada, molt estudiada, que la nostra opció és oferir una alternativa a la ciutat pel 2027, no pel mes que ve. Collboni ja va tancar la porta Junts, però és que ara tampoc no podem assumir propostes que passen per un increment impositiu, per les prioritats dels comuns. Els pressupostos dels quals parla el PSC els faran amb els comuns i amb ERC. Però no se'ns farà llarg perquè el temps passa volant i perquè hem decidit ser alternativa real.
“Collboni assumeix els postulats dels comuns i ERC, però amb un llenguatge diferent”
Però si ens permet, aquí hi ha una cosa que potser és difícil d'entendre per una part de la ciutadania. Collboni té la seva responsabilitat, però també Junts. Al passat mandat i en la campanya es va constatar que, en seguretat, fiscalitat, habitatge, turisme o la Copa Amèrica, el model de ciutat de Collboni s’assemblava més al de Trias que al dels comuns o ERC. I quan arrenca el mandat això no qualla.
És perquè està passant el que Collboni vol que passi. O sigui, la manca de coherència se li ha d'adjudicar a ell.
Entenem que Junts no hi podia fer més?
Hem fet el que havíem de fer. Collboni pot dir que està d'acord amb algunes coses. Però què és el que fa realment? Els fets són que assumeix els postulats dels comuns i ERC encara que ho faci amb un llenguatge diferent del seu.
En l'escenari actual què faria bo el mandat, que podrien aconseguir de manera tangible?
Tenim problemes de la ciutat coneguts per tothom. Per mi el principal problema de la ciutat ara és la quantitat de gent que ho passa malament per arribar a final de mes, de tota classe social i condició. És un problema estructural davant del qual l’alcalde només gesticula i anuncia grans plans. Ell mateix ho diu, que són el govern dels plans: pel clima, pels barris, per bla, bla, bla... Tots és a molts anys vista. “D'aquí a 20 anys aquest planejament urbanístic serà la bomba”, “d'aquí a 10 anys farem això”... Tots són anuncis. Ens agradaria que les coses canviessin i vam fer el que vam poder, però no va ser possible. Però això no obsta perquè siguem una oposició responsable i útil. Si hi ha un aspecte en el qual la nostra contribució pugui ser positiva per a la ciutat, el govern sap que pot comptar amb nosaltres.
“La diferència entre el PSC i Junts és que el que ara diuen que volen fer amb nosaltres ja estaria fet. Hem perdut cinc anys”
Concreti’n algun…
El primer problema de la ciutat, encara que a alguns els costi admetre-ho, és la seguretat. Portem un any i mig proposant mesures per millorar la seguretat, que no és 100% de l'Ajuntament, però allà on podem fer hem proposat canvis. Primer va ser un no a tot, i dir-nos “sou de dretes, el problema no existeix, magnifiqueu”... I ara han fet, o han promès, un conjunt de millores que són el que vam proposar des de fa un any i mig. Batlle i Collboni ja assumeixen el problema. I també el tema de l'habitatge, que no el solucionem d'avui per a demà, ni canviant una llei o una ordenança. S'han de fer moltes coses. Estem disposats a parlar de com augmentem l'oferta d'habitatge públic i a obrir una negociació sobre com flexibilitzem el planejament urbanístic de la reserva del 30% d'habitatge protegit.
Les noves promocions de la Guàrdia Urbana no han parat de créixer, s’han renovat els vehicles antiavalots, s’ha defensat la compra de pistoles Taser, la reforma de l’ordenança de civisme defensa endurir multes per beure el carrer o orinar, i el PSOE i Junts han donat suport a les mateixes iniciatives al Congrés per castigar més la multireincidència. Quina diferència marcaria Junts?
La diferència és que el que ara diuen que volen fer amb nosaltres ja estaria fet. Hem perdut cinc anys en temes molt sensibles. Això que dieu està en la bona direcció perquè han rectificat i han assumit les nostres tesis, que són molt raonables. No parlem de propostes populistes o radicals. Són sensates i van en la línia del que demana el Col·legi d'Advocats, els sindicats de guàrdia urbana… Però ull també, perquè parlem de promocions però no de les jubilacions. 180 agents més aquest any. Molt bé. I quants s'han jubilat? Quants estan de baixa? Quants han donat canvi de destí? Hi ha un creixement que no és tal. Si tens en compte aquesta circumstància, en queden una tercera part. Amb les Taser han dit que en compraran 20, però no ara. Al 2026! Què vol dir? Que tot s'allarga. Multireincidència? Bé, sí, prenen en consideració la proposició de llei de Junts. Però ja en parlarem… Tot són anuncis, però resultats pocs.
“Barcelona hauria de concertar més serveis públics amb entitats sense ànim de lucre, com els col·legis professionals”
Abans deia que hi ha molta gent a Barcelona que ho passa malament i que s'ha de gestionar. Davant l’augment de l'empobriment i la desigualtat que perceben molts ciutadans, què hi pot fer l'Ajuntament més enllà de l'habitatge?
Té una gran responsabilitat, no només per les competències pròpies, sinó també per la influència i el nivell d'exigència que ha de tenir amb la resta d'administracions competents i amb l'Estat, que té els diners. Les coses es poden fer més i millor. Quan gastem cada any en neteja, que té a veure amb el civisme? 400 milions. Això es nota? És proporcional amb els resultats? No. Amb el tema de la gent que ho passa malament, quants diners ens gastem en serveis socials? En prestacions, en la generació de lloguer socials... Quant gastem i quin és el resultat? No es nota. Estem gastant molts diners malament.
Tothom estarà d'acord en gastar millor, però hauria d'aclarir on es gasta malament. Han identificat alguna partida on els diners estiguin mal enfocats?
Hi ha molts llocs per on els calés se'n van i haurien d'estar més ben gestionats. Quan diem que estem gastant tant en polítiques socials vol dir que amb els mateixos diners, amb prioritats diferents o acompanyant-nos amb entitats non-profit, que saben gestionar i que estan especialitzades en persones amb problemes o famílies vulnerables, segur que podríem tenir millors resultats. Barcelona hauria de concertar més amb entitats i organitzacions de tota mena sense ànim de lucre, com els col·legis professionals.
L'any passat l’únic acord d'ordenances fiscals del PSC va ser amb Xavier Trias i Junts per una nova taxa de terrasses que va satisfer el sector. Aquell Collboni era més moderat?
No, no, ell és el de sempre. I menteix, és el seu modus operandi. Això és una cosa que és preocupant. L'única cosa que ha canviat i era important és el paper de la senyora Colau. Fins que ella no marxa i deixa l’escó de regidora no s’aclareix el panorama, per començar al seu grup. I canvia perquè Colau és una persona que ha estat alcaldessa i Collboni no hi volia tenir a veure. La relació personal i política era complicada. Ara el PSC, els comuns i ERC tenen oportunitat d'aprofundir amb els acords naturals. Esquerra ara té un perfil baix per la seva situació interna, però també forma part d'aquesta lògica de tripartit encara que amb un paper més de comparsa, gairebé irrellevant, perquè ells tenen cinc regidors i els comuns nou.
“En habitatge, hi pot haver puntualment un moment de canvi d'opinió, i no és cap pecat, et pots equivocar”
Es podria arribar a contemplar una moció de censura liderada per vostè?
Som molt conscients que els 21 regidors necessaris no hi són. Per tant, hem de ser realistes. Tenim la força que tenim i l'hem d'exercir sense tenir idees que no són efectives. No podem fer plantejaments polítics sobre bases inestables o irreals. En conseqüència, no està sobre la taula.
No acceptarien en cap cas els vots del PP?
És que els vots del PP també són irrellevants. Som 11 regidors i sabem molt bé què hem de fer, treballar per la ciutat fent oposició. Amb la dreta i l'extrema dreta espanyolista no hi comptem. I no és d’ara. Estem molt allunyats de totes aquestes tesis i som alternativa al tripartit.
S'ha referit a ERC i a l’stand-by per la seva situació interna. L'estiu del 2023 van tancar un pacte de govern amb ells. Els reconeixen ara?
Ha passat molt poc temps, però ha canviat radicalment la conjuntura. L'acord el van liderar i protagonitzar molt especialment Trias i Maragall. La seva confiança i el seu coneixement, la seva experiència, i els equips que vam agafar al testimoni i vam seguir les instruccions de tancar un acord ho va facilitar tot. Els lideratges eren molt clars i determinats i vam fer la feina. L’acord està escrit i el guardem perquè era important i amb perspectiva tenint en compte la situació dels dos partits a escala general...
Que Barcelona permetés refer ponts?
Que servís per a un projecte nacional molt més clar i molt més nítid de col·laboració entre sobiranistes. I això era una tangencial o secundari si ho voleu, però en política es fan les coses no de manera unidireccional, i també penses què més pot aportar més enllà de l'àmbit municipal. El principal era l'acord municipal i vam fer el que la gent ens demanava, tant el món sobiranista com el progressista.
Qui s'ha allunyat més d'aquell punt d’entesa?
Nosaltres no. L'únic canvi que hi ha hagut és que Trias ha deixat de ser regidor, però l'equip és el mateix, el programa és el mateix, i les prioritats també. El meu estil i el de Trias són diferents, però bevem d'aquest llegat. Han canviat molt més els companys d'ERC, s'està demostrant amb el batibull que tenen i els problemes de tota índole.
“No estem aquí per portar la contra a tot, però sí per posar llum a la foscor”
Anem al tema de l'habitatge. Si repassem l'hemeroteca, el gener de 2023 van votar a l'ajuntament a favor de regular els lloguers de temporada. Després, al Parlament hi van votar en contra, adduint que no era la manera. I al Congrés van evitar que es tramités primer i ara ho han acceptat. S'entén el seu discurs?
Hi pot haver moments en què no s'entengui el que fas, però crec que, en general, no és el nostre cas. Els mitjans a vegades també expliquen coses i no són del tot així. Hi ha un problema social d'explicar-se bé i que t'entengui la gent.
Potser és que la seva posició s'ha matisat…
Hi pot haver puntualment un moment de canvi d'opinió, i no és cap pecat, tu et pots equivocar. Però el marc general amb l'habitatge el tenim molt clar i no tenim cap batibull intern. Si al Parlament votem segons què, és perquè hi ha forces que perjudiquen les competències de la Generalitat i això per nosaltres és bàsic. A vegades plantegen temes amb bones intencions, entre cometes, però que perjudiquen l’autogovern. Com a Junts estem a favor de la regulació. Però d’una regulació feta correctament, amb rigor tècnic i amb consens. Podem tenir problemes a l'hora de definir els límits, i ho hem d'estudiar, però el que no farem és subscriure les polítiques d'habitatge que han primat i que són un fracàs. La regulació l'han de fer els ajuntaments. Per què? Perquè hi ha autonomia local i perquè cada municipi és diferent. Però també ha d’incorporar la seguretat jurídica com a principi; perquè si no, anem fent i els tribunals ho acaben tombant.
Fem referència precisament a les eines dels ajuntaments. Barcelona ha fet un pas endavant per regular lloguer de temporada limitant-los en algunes zones. Per què Junts no hi vota a favor?
Perquè hi presentarem al·legacions.
Però també es pot votar a favor i fer-ho.
És com el pla especial d’allotjaments turístics, el PEUAT. Presentem al·legacions perquè no estem d'acord amb el gruix del plantejament.
Amb quin plantejament?
Amb el del PEUAT, de tanta restricció que hi havia en aquell moment pel que fa a la implantació hotelera a tota la ciutat. Al centre ho enteníem, però no estàvem d'acord amb tanta restricció. I què ha passat? Que el negoci l'han fet quatre.
Quan van arribar l'any 2011 a l'Ajuntament hi havia 2.680 llicències de pisos turístics i quan van marxar n'hi havia 9.606. En quatre anys se'n van fer 6.000 més.
El 2014 vam aturar les llicències.
Vist en perspectiva, va ser un error permetre aquell creixement?
No és un error. Representen el 0,9% de la planta d'habitatge de Barcelona.
És la xifra de pisos socials que Trias va prometre si hagués aconseguit un segon mandat. Deu ser rellevant…
Sí, però estem d'acord amb tipologies d'oferta d'habitatge turístic diversa i de qualitat. Ara, aquests 10.000 pisos turístics no es poden expropiar. I si es fes, en un món irreal, no passarien tots a ser habitatges socials ni assequibles. I si ho fossin, tampoc solucionaria el problema. No estem aquí per portar la contra a tot, però sí per posar llum a la foscor. Com deia estem a favor de les regulacions, però ben fetes. Com ho demostrarem? Fent al·legacions i intentant millorar el planejament urbanístic.
"Hauríem de preveure la possibilitat d'obrir algun nou hotel a l'Eixample, de manera puntual, singular, controlada i molt justificada"
Una de les qüestions en que Junts pot tenir un paper més rellevant és la reforma del 30% de l'habitatge protegit. Vostè va dir que es farà amb les seves receptes o no es farà. Què vol dir això?
Una cosa és la proposta de l'equip de tècnics i d'experts que lidera Carme Trilla, que la presenten al govern socialista, i una altra cosa és si quan la presenti el govern ho farà amb canvis. En qualsevol cas, tenim constància i informació sobre la proposta de l'equip de la Trilla i estem en condicions de quan toqui, quan el govern li interessi, obrir el debat i analitzar el detall. El que no farem és seguidisme. No tenim la seva proposta però.
I com la canviarien vostès? Fa temps que defensen canviar-la, deuen tenir una proposta.
Tenim les nostres idees, però no una proposta tancada. Però hi ha una clau perquè les coses funcionin, sobretot quan hi ha d'intervenir un tercer. Estem parlant que hi ha un planejament urbanístic que, perquè això es pugui tirar endavant, hi intervenen els operadors privats, que són els que van dir el 2016: “No en farem ni un pis”. I se n’han fet només 90 en sis anys. Per tant, nosaltres estem en la fase de consultes amb el sector privat, que és el responsable d'ajudar l'administració a tirar-ho endavant.
“Abans de valorar la Copa Amèrica volem veure l’auditoria amb elements objectius i qualitatius”
Una qüestió que potser és més de pell. Amb els hotels i el turisme, l'habitatge, els grans esdeveniments de la ciutat… potser ha quallat en molts barcelonins la imatge de ciutat venuda a interessos econòmics i no al benestar dels que hi viuen. Què hi diu?
En primer lloc, que els responsables d'aquesta situació, que en part és així, són els comuns i els socialistes. Ja és casual, eh. Parlem de coses que han anat fatal, i qui ha manat els últims 9 anys? Comencem per aquí.
L’any passat un acord entre Junts i PSC també va servir perquè s’aprovés obrir nous hotels singulars al centre de Barcelona. Calen nous allotjaments d’aquesta mena a l’Eixample?
Podem plantejar l'obertura d'algun nou establiment hoteler de qualitat. De pensions no ens en calen més. És possible que a l'Eixample i en algun altre barri de la ciutat hi hagi alguna peça singular, un allotjament hoteler que aporti una inversió i oferta de qualitat. Amb el tancament de l’oferta que va suposar el PEUAT, heu vist els increments de preus de les habitacions? Són preus excessius. A menys oferta, més encariment.
El PEUAT actual ja contempla hotels a la Sagrera. Però insistim, a l’Eixample?
Ara no es pot, però hauríem de preveure aquesta possibilitat puntualment i de manera justificada. No tenim per què dir que no a una peça singular a l'Eixample, ni a Horta. Hi ha possibilitats d'ampliar l'oferta. De manera puntual, singular, controlada i molt justificada.
Un dels temes de debat aquesta tardor ha estat la Copa Amèrica. Vistos els resultats, se sent més solidari amb la posició de l'Ajuntament de dir que no es tornarà a fer, o s’hi sent més, per exemple, amb Foment, que va lamentar que no es continuï invertint en aquest esdeveniment?
No som solidaris ni fem seguidisme de ningú. Ens fixem en el benefici de la ciutat i hem de ser coherents. Dels grans esdeveniments que aporten valor i posició internacional hi hem estat a favor des dels Jocs, l'any 92, fins a la Copa Amèrica. Però la capitalitat en aquests moments està a la baixa. Al final, Barcelona, què és? Capital de l’àrea metropolitana? D'Europa? Ho és de Catalunya. I també volem que amb aquests grans esdeveniments es projecti i surti el nom Catalunya pels llocs. Per tant, volem veure l’auditoria amb elements objectius i qualitatius.
Però ja han vist i saben coses. El primer grup municipal ha d'esperar una auditoria per tenir una opinió formada?
Una cosa és la informació, el xup-xup, i el rum-rum. Però no és suficient per a denunciar res. Nosaltres vam dir que esperem l'auditoria, que ens dirà què ha passat. I en funció d’això, demanarem responsabilitats. No abans.
No queda clar si a Junts li vindria de gust acollir una altra vegada la Copa Amèrica.
Depèn del resultat d'una auditoria jutjarem si val la pena o no. Serà una informació qualitativa important. Si ha de ser pitjor que la que hi ha hagut des del punt de vista econòmic, social i ambiental, no. Si ha de ser millor en tots els termes, també de retorn social, de projecció internacional, de promoció de l'esport base, de visitants, d’audiència a les televisions i de finestra de Barcelona al món, sí.
Ens ha parlat de ser alternativa el 2027 i això inclou cap de cartell. Trias el va assenyalar com el successor ideal. Quan s'hauria de resoldre aquest debat? I quina predisposició té a encapçalar Junts a les municipals?
Estem en disposició d'iniciar aquest procés aviat. Espero que passades festes comencem a parlar del procés de selecció del candidat o candidata. Sense precipitacions, però ben aviat. I pel que fa a la segona part, jo ja he dit que continuaré fins al final presidint el grup i que hi ha més d'una i més de dues i més de tres persones i companys del grup i de fora que estem disposats a ser presents en aquest procés. Però aquesta carpeta no s'ha obert. I, per tant, jo no puc dir en aquests moments que em postuli perquè no és el moment.
Quan hauria de saber Junts quin serà el seu candidat per al 2027?
La meva opinió, com a president del grup, és que el candidat i el seu equip tinguessin mínim dos anys per fer la feina de cara al maig del 27. Per tant, com a tard, el maig del 25 hauria de ser una bona època, o el juny o l'abril. I això implicaria no solament fer una feina a l'Ajuntament. Tindríem la vocació que aquest procés ajudés la resta del món local de Junts. No és només a l'àrea metropolitana, també a Catalunya, perquè les municipals són les primeres eleccions que venen. I a Barcelona l’objectiu és guanyar per tercera vegada, però governar. Sabem que ara guanyar no és garantia.