Fa més de dues dècades que Xavier Trias va posar els peus a l'Ajuntament de Barcelona. La primera gran victòria que es va poder apuntar va ser reduir quatre anys el seu pla per arribar a l'alcaldia. Ell demanava 12 anys per desmantellar un lideratge que fins llavors només havia tingut color socialista. I, finalment, en va necessitar vuit. La darrera gran frustració ha estat tornar al consistori i no aconseguir els suports per recuperar l'alcaldia malgrat haver guanyat les eleccions. Era el retorn a l'arena municipal com a darrer favor a la seva herència política. "Se t'ha tornat tan amarga la boca quan anaves a fer l'últim glop", canta La Ludwig Band.
Entremig, una trajectòria discontínua, marcada per un context polític polaritzat, l'auge del turisme i dues grans crisis socioeconòmiques. També afectada per la volatilització del seu espai polític històric -CiU- fins al que en la darrera candidatura va ser a ell mateix, Trias, la marca del grup municipal. Repassem 10 moments trascendents del seu llegat municipal, entre victòries i frustracions, després que aquest divendres hagi dit adeu a l'Ajuntament de manera definitiva.
1. Una arribada "prematura" a l'alcaldia
El candidat de CiU venia d'haver estat referencial per al seu espai polític a la Generalitat -com a conseller efectiu i home de confiança del president Jordi Pujol- i al Congrés dels Diputats. El seu pla a mig termini demanava tres mandats per arrribar a l'alcaldia, però va aconseguir una victòria prematura després que a Jordi Hereu (PSC) se li compliqués el final de mandat. Una de les claus va ser la consulta fallida sobre el futur de l'avinguda Diagonal, amb el rebuig popular als plantejaments municipals. Llavors, Trias, representant d'una Convergència encara forta al país, aconseguiria dues fites. La primera, arribar als 14 regidors, més dels que mai n'havia obtingut. També un resultat que mai ha repetit el seu espai. I la segona i més important, quedar per davant dels socialistes, encara comandats per Hereu. Llavors, els bons resultats del PP (9 regidors) impossibilitaven un nou pacte amb el PSC al capdavant.
2. La carta econòmica i el superàvit
Trias havia fet servir l'experiència política i de gestió -ja era conseller el 1988- com un dels baluards del seu discurs. En el moment que arriba al poder, encara es notaven les pitjors ferides de la crisi del 2008 i els números del consistori es miraven amb lupa. També les dades laborals. En aquest últim àmbit, va deixar el seu mandat amb 97.000 barcelonins a l'atur, però és que n'hi va arribar a haver 111.000 dos anys abans. Un alcalde no podia marxar content deixant "100.000 persones a l'atur", deia. La seva victòria, però, va ser en els comptes de casa. Es va trobar un ajuntament amb centenars de milions de dèficit i va convertir en una prioritat capgirar-ho. Ho va aconseguir: va tancar diversos exercicis amb superàvit, també l'últim any. Això va suposar-li crítiques, per no fer més inversions en plena crisi, però Trias va insistir que la salut econòmica de l'Ajuntament era cabdal i argumentava que en el seu mandat s'havia augmentat un 43% la despesa en partides socials per atendre l'augment de les situacions de risc.
3. El gir amb el tramvia per la Diagonal
Hi ha aspectes de la trajectòria de Trias que són ambivalents, que tenen traces de victòria i també de frustració. És el cas de la seva història de la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal. El cert és que el polític convergent, quan encara era a l'oposició i el debat sobre aquesta possibilitat de futur era a l'agenda municipal, va arribar a dir que la idea "del tramvia per la Diagonal" era "l'adequada" i portava el segell de CiU. Era l'any 2009. Poc després, la consulta que preveia aquella obra quedaria rebutjada i l'alcaldable conservador sabria aprofitar l'enrenou de la patacada de Jordi Hereu per canviar la posició i mostrar-se enèrgicament en contra del projecte del tramvia entre Glòries i Francesc Macià. El moviment de cintura li va funcionar i amb aquell posicionament va acabar guanyant les eleccions i governant durant quatre anys. Després, però, no se'n sortiria a l'hora de fer quallar la seva alternativa: descartar el projecte -que ha acabat emergint amb el pas dels anys- i substituir-lo per un sistema de busos elèctrics amb una alta freqüència de pas.
4. El canvi a Glòries
El cap de files de CiU va aprendre des de la cadira de l'alcaldia que governar en minoria -tenia 14 regidors quan la majoria absoluta arribava als 21- comportava maldecaps difícils de regatejar. Una de les obsessions que tenia Trias era posar el seu gra de sorra en la conversió de la plaça de les Glòries, un punt que li havia arribat a semblar "el més lleig" de la ciutat. Durant el seu primer any, va arribar a proposar una reforma que ràpidament l'oposició li va forçar a retirar per no veure-la clara. A les acaballes del mandat, però, se'n va sortir amb alguns matisos. Va poder deixar acabada la urbanització provisional de l'entorn de Glòries. Llavors reivindicava que l'any 2015, acabats els seus primers quatre anys al capdavant del consistori, aquella zona ja no era la pitjor de Barcelona. Era el seu motiu d'orgull. Encara quedaria, però, la gran transformació dels túnels -que Trias va adjudicar a última hora amb sospites explicitades la fiscalia anticorrupció i que van fer que Colau descartés aquell projecte i el licités de nou- i la reforma definitiva de la plaça.
5. El moment Can Vies
Entre els segells involuntaris però inetivables que acabaran quedant-li al Trias alcalde hi ha la gestió del centre social ocupat de Can Vies, al barri de Sants. La primavera del 2014, quan quedava un any per a les eleccions municipals, va quedar plenament marcada per la decisió municipal de desallotjar un espai que feia 17 anys que havia quedat ocupat i s'havia convertit en epicentre de teixit comunitari, però també en llar de dissidències socials i polítiques. La manca d'acord previ va portar a un desallotjament unilateral i a l'inici de l'enderroc de l'edifici. Dies més tard,la mà dreta de Trias -llavors i ara- Jordi Martí reconeixeria com a error el moment en què l'Ajuntament va decidir actuar sobre l'espai.
Les protestes ciutadanes, àmplies i contundents, van obligar el consistori a refer els plans. Xavier Trias va fer marxa enrere i va decidir paralitzar-ne l'enderroc. Després, es va evitar tancar el projecte final i ara encara hi ha activitat social a Can Vies, malgrat haver quedat parcialment desfet l'edifici original. El sotrac polític va servir les forces d'esquerres per fer oposició frontal al model de CiU. Trias va definir l'entorn d'aquell centre de Sants com "un conjunt de gent" que havia fet "acció social" però que també tenia "actitud provocadora".
6. Entre una Diagonal més caminable i les superilles
Entre les grans obres de mandat, Trias va quedar també com l'executor d'una reforma d'algunes vies destacades de la ciutat. La primera, el passeig de Gràcia. I la segona i més destacada, la transformació de l'avinguda Diagonal, on va ampliar algunes voreres, introduir un carril bici i reduir un carril de trànsit als laterals. L'alcalde va acabar el mandat amb una gran reivindicació d'aquesta aposta. "Hem aconseguit que dues artèries de la ciutat com la Diagonal i el passeig de Gràcia es converteixin en un èxit de la gent que pot passejar i disfrutar-les”. I ho defensaria com un moviment desafiant. “Van ser un atreviment que ara està clar que és un èxit”, exposava llavors Trias, el 2015.
També va ser aquell el mandat en què es va introduir des de l'Ajuntament per primera vegada la idea de fer "superilles" en el debat ciutadà. A més, també es va liderar llavors el projecte de la marina de luxe al Port Vell per portar-hi grans iots, de la mà d'Antoni Vives, figura tacada per la corrupció. Les crítiques van emergir per tot arreu, en un moment de crisi, però el suport del PP va aplanar tots els camins a Trias, que va aconseguir sortir-se'n amb un projecte clau. "Què preferim, que se'n vagi a Montecarlo?", es preguntava el llavors alcalde.
7. L'auge turístic: descontrol i fre parcial
El tram final del mandat convergent va quedar immers en el debat turístic. El seu últim estiu al capdavant de la ciutat va haver-hi grans manifestacions ciutadanes contra la massificació turística -similars a les protestes actuals- i això va posar el govern municipal al centre de la crítica per la manca de reacció o moure's massa a poc a poc. Durant el govern de Trias es va passar de l'existència de 2.700 a més de 9.600 pisos turístics a la ciutat. Aquesta pèrdua de 7.000 pisos per a fer de llar als barcelonins va indignar especialment barris com la Barceloneta. A més, però, hi havia tot un descontrol d'apartaments il·legals que podien fer i desfer amb poca persecució administrativa. Davant aquesta realitat, a finals de mandat (2014) es va aplicar una moratòria de llicències mentre es decidia què es feia amb els allotjaments turístics. Això, però, mai es va arribar a resoldre i va ser el següent govern qui ho va haver d'entomar.
8. El pols contra Ada Colau
Xavier Trias mai va voler veure-ho com un plebiscit, però la campanya de les eleccions municipals del 2015 es va acabar convertint en un cara a cara entre l'alcalde convergent i l'aspirant vinguda dels moviments socials, Ada Colau, per liderar una formació que integrava forces com Iniciativa per Catalunya Verds o Podem. L'experiència de la política conservadora contra la insurrecció social d'una figura i un partit que es reivindicava pròxim al carrer. Els dos models van entrar en xoc i Barcelona en Comú va saber convèncer feus socialistes com Nou Barris o Sant Martí per acabar guanyant tant en vots com en regidors. Es van registrar 17.000 vots més per a la candidatura de Colau, i també van ser 11 regidors dels comuns contra els 10 convergents. Va perdre quatre regidors, comparat amb els comicis previs. Aquella nit, el polític veterà i metge de professió va convidat CiU a "reflexionar" i va prometre no intentar aliances antinaturals per governar. També va haver de batallar els mesos previs contra les falses acusacions del diari El Mundo contra ell, després d'haver-se inventat, amb col·laboració amb la cúpula del PP, que tenia un compte milionari a Suïssa.
9. El retorn i la victòria improbable
Ja feia quatre anys que s'havia acomiadat del plenari municipal i que havia deixat de banda una llarga trajectòria política, però finalment Xavier Trias va acceptar tornar a comandar l'aspiració del grup municipal a Barcelona. La manca d'alternatives també hi va pesar, a l'espai polític. La seva predecessora, Elsa Artadi, va obtenir cinc regidors a les anteriors eleccions locals. Així, Trias, amb 76 anys, es va posar a disposició del partit malgrat saber que tornaria a batallar contra Ada Colau, llavors ja alcaldessa durant vuit anys. Les enquestes inicialment el situaven en bona posició però les projeccions es van tórcer en el tram final. Tant és així que la mateixa nit electoral, el sondeig del vespre de TV3 i Catalunya Ràdio el situava en tercera posició per darrere de Collboni i Colau. Quan el recompte enfilava la meitat, però, es va destapar la veritat. Trias es treia l'espineta i guanyava els altres dos candidats principals. 11 regidors i més de 17.000 vots de diferència respecte als dos perseguidors. El tauler es capgirava.
10. Investidura fallida 'in extremis'
Però guanyar no ho és tot. I teixir suports tampoc. Trias va encaminar-se la tarda del 17 de juny de 2023 amb un acord tancat amb Ernest Maragall (ERC) per governar els quatre anys següents amb un executiu de coalició independentista de 16 regidors. La cita oficial al Saló de Cent municipal per a la investidura era a les cinc de la tarda, però una hora abans es refermarien les sospistes dels més desconfiats. El grup de Barcelona en Comú anunciava que deixava de banda la seva posició expressada els dies anteriors i que votaria a favor de la candidatura de Jaume Collboni, del PSC. Quedava per resoldre si el PP també s'hi posaria bé, fet que es va confirmar pocs minuts més tard. Un Trias resignat acabaria pronunciant unes paraules que quedarien a l'imaginari col·lectiu. "Que us bombin a tots". I ara sí, un any després d'aquell discurs, l'exalcalde convergent s'acomiada de la capital catalana.