La Diada d'enguany tindrà un nou protagonista a l'escenari: Josep Vila (Cellera de Ter, 1959), que fa uns mesos va assumir la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Pedagog, docent i activista, havia comandat les relacions de l'ANC amb partits i entitats, i ara es posa en primera línia. Ho farà des d'un discurs en positiu i amb propostes concretes que permetin recuperar una majoria social a favor de la independència. Hi ha arguments per dir que el moviment està de tornada, segons Vila, que diu que no vol vendre fum, però que percep que l'independentisme "està guanyant pulsió social". La manifestació, que esperen que superi les xifres dels últims anys post-procés, serà un bon termòmetre de si el moviment es reactiva.

Centren aquesta Diada en les columnes de "present" i "futur" i sota el lema "Hi soc. Hi som". Quin missatge volen transmetre amb la manifestació d'enguany?
Comencem per les columnes. Al present, volem expressar el moment que viu el país i en el qual es posen de manifest molts malestars en àmbits com la sanitat, l'educació o la mobilitat. Estem en un present decadent al qual se li afegeix una decadència nacional molt accentuada, amb una reculada importantíssima de la llengua i amb una desnacionalització important. Però el present no és només la decadència, sinó la lluita contra aquesta decadència. És un poble que s'expressa i diu que no ens resignarem. La columna de futur és el país que volem i que ens mereixem. El pont entre la columna de present i la columna de futur és la independència. Aquesta és la fotografia que fem del moment.

Incideixen, especialment en els últims anys, en àmbits com la llengua, l'habitatge, la salut o l'educació. El camí per recuperar la majoria social per a la independència és posar les qüestions socials al centre?
És que la independència no és res més que el fet de poder decidir, de poder prendre les pròpies decisions i de poder gestionar els propis recursos. Ara no tenim ni les eines ni la voluntat d'un govern de la Generalitat per abordar els problemes. Tots els temes actuals tenen una història d'infrafinançament, d'incompliment de les inversions promeses, de deixadesa i d'un país espoliat. Per tant, la lluita per la independència és la lluita per la qualitat de vida i per poder abordar de debò les problemàtiques.

Després de les discrepàncies per les manifestacions per Rodalies, tornen a organitzar una manifestació unitària per la Diada. Ha estat fàcil refer les confiances amb la resta d'entitats?
La confiança amb la resta d'entitats mai ha estat afectada. Compartim el diagnòstic del moment i compartim la sortida d'aquesta Catalunya decadent que vivim cada dia, que és la necessitat de tenir un país independent.  Hem consensuat fàcilment l'objectiu de l'Onze de Setembre i ha estat un plaer poder comptar amb les complicitats de les altres entitats.

La indignació amb el Govern del PSC ha crescut considerablement des de la manifestació de fa un any. Existeix una finestra d'oportunitat per a l'independentisme?
Pensem que sí. No volem vendre fum perquè venim d'un moment molt baix, però percebem que l'independentisme està guanyant pulsió social. I això passa perquè es fa evident el fracàs del règim del 78, cosa que provoca una finestra d'oportunitat perquè els ciutadans siguin conscients del fracàs de la via autonòmica. I ara hem de decidir entre acceptar la decadència o tornar-nos a organitzar per guanyar força. Hem pogut aprendre dels errors del passat i podem tornar a llançar un embat a favor de la independència. La finestra d'oportunitat hi és i hi serà. Tenim al davant un estat en descomposició. Si hi ha una majoria social favorable a la independència, cal mobilitzar-la. Els grans canvis només es produeixen quan les societats decideixen protagonitzar-los. És hora de passar pàgina de l'etapa de desmobilització, de desmotivació i de retrets, i obrir un nou embat.

Si es guanya pulsió, l'expectativa és que la xifra d'assistents a la manifestació creixi respecte els últims anys?
Volem i esperem que així sigui. Esperem que l'independentisme sigui més fort després de la Diada perquè una mobilització important l'ha tornat a situar al centre. És una oportunitat per abandonar aquesta posició d'estar assegut al sofà i esperar que el tema vagi seriosament per sortir al carrer. El moment és ara. O reaccionem o acceptarem passivament la Catalunya decadent.

Un altre motiu per a l'optimisme és que, segons el CEO, el suport a la independència revifa a nivells de la sentència del procés.
Això ho notem de manera constant. És un degoteig que comença a créixer i que ens cal canalitzar-lo i donar-li forma. I s'explica altre cop pel fracàs absolut del model autonòmic. Hem tingut, en teoria, el govern de l'Estat més progressista de la història. I ens hem de fer una pregunta: ha servit per reduir mínimament l'escandalós espoli fiscal? En absolut, ha augmentat. Fins i tot hi havia qui posava esperances en un govern que posés l'accent en aspectes socials i abandonant la independència, però tampoc hem millorat. Al contrari, hi ha un desastre de gestió monumental i un increment de la decadència.

Mentre el suport social a la independència repunta, els partits sobiranistes previsiblement no podran sumar una majoria operativa per la irrupció d'Aliança Catalana. Com es gestiona aquesta paradoxa? Els escons d'Aliança al Parlament els situaria en la bancada independentista?
El moviment per l'alliberament nacional té diferents terrenys de joc, tots necessaris. El front de l'ANC és el cívic i social. Hi ha un altre front, absolutament necessari també, que és el polític i institucional. Però per nosaltres el més important és el front cívic i social, és la gent. Hem d'aconseguir aquesta majoria social. Mentrestant, els partits han de fer la seva feina i els demanem que tornin a posar la independència al centre. I que es regenerin democràticament, que escurcin la distància que hi ha entre els electors i els mateixos partits. I això tant ho diem als partits clàssics com als de nova factura. La nostra feina és articular un front social transversal i no ens pertoca marcar quin partit ha de liderar què.

Però pot passar que existeixi un front social majoritari i que el polític sigui inoperatiu.
Si hi ha un front social fort, forçosament es mourà el front polític, perquè si no quedarà arraconat. I perquè, si no, apareixeran noves ofertes polítiques que vehiculin els anhels i les aspiracions de la gent. Però el primer pas fonamental és que irrompi aquesta majoria social favorable a la independència. Si això irromp amb força, el front polític i institucional s'haurà de moure.

Hi ha quatre partits que es declaren independentistes al Parlament i les enquestes diuen que podrien arribar a sumar una majoria. Haurien d'intentar entendre's?
No volem donar el protagonisme de l'Onze de Setembre als partits polítics. La Diada és un crit, és una manifestació i és la lluita de la gent al carrer des d'una perspectiva transversal. Dit això, és evident que per aconseguir la independència, quantes més voluntats sumem, millor. Però centrem-nos, primer de tot, en construir aquesta majoria social favorable a la independència per fer moure tot el front polític.

L'anterior president, Lluís Llach, va fer sempre un discurs molt crític contra els partits independentistes. Vostè, quan pugi a l'escenari la tarda de l'Onze de Setembre, anirà pel mateix camí?
Farem un missatge a tota la societat catalana. No som la crossa de cap partit polític ni la nostra raó de ser és la relació amb els partits polítics. La nostra raó de ser és la construcció de l'independentisme social. La nostra missió no és marcar què han de fer o què han de deixar de fer els partits polítics, sinó dissenyar quin és el camí que pensem que ens portarà a la independència.

Al fossar de les Moreres es preveu una manifestació contra Aliança per part de l'esquerra independentista. Vostès no conviden partits, però tem que la presència del partit d'Orriols pugui generar problemes?
Nosaltres volem i treballem per una Diada de lluita, de sortir al carrer i d'expressar el malestar i alhora la voluntat de construir un nou país. I ho volem fer des d'un marc democràtic, de respecte als drets humans i de no-violència. Per tant, no aplaudirem cap acció violenta. Volem que sigui una jornada de lluita potent. Articularem una resposta en positiu, de futur, i no des de cap metodologia violenta.

Però perceben un problema en intentar animar la participació de votants tant diferents com poden ser els de la CUP o d'Aliança en una mateixa manifestació?
És que el nostre discurs no l'adrecem a la gent que vot A o a la gent que vota B. Veiem que totes les problemàtiques que estan aflorant tenen un denominador comú, que són fruit del menysteniment, del maltractament, de la manca d'inversions, de l'espoli i, per tant, aquest és el missatge que hem d'enviar a la gent. Hi ha elements més que suficients per cridar la gent a sortir al carrer i dir prou. No cal dir si el nostre missatge el centrarem en un missatge d'esquerra, de centre o de dreta. Sí que fem una crida al ciutadà a respondre en positiu i amb un horitzó de futur. I hem de ser capaços de construir-lo amb gent amb qui podem tenir plantejaments diferents.

Arriba un nou cicle electoral amb comicis espanyols i municipals. L'ANC es posicionarà d'alguna manera encara que no sigui sobre el sentit del vot?
Davant de cada convocatòria electoral, l'Assemblea farà el seu procés de reflexió per veure de quina manera ens posicionem.

A l'Estat és molt probable que hi hagi un canvi de cicle amb l'arribada del PP i Vox a la Moncloa. Un executiu més bel·ligerant amb Catalunya és una arma per a l'independentisme?
Més bel·ligerant del que ja patim ara no ens ho volem imaginar. Però és que en aquests moments la bel·ligerància arriba al simple fet que alçar una estelada ja comporta la reacció violenta de la policia. Això és el que estem patint ja ara. Que ningú ens vulgui fer xantatge dient que el futur pot ser pitjor. El futur pot ser pitjor perquè el present és decadent i amb una desnacionalització tan galopant que mereix una resposta de present.

Però per recuperar la majoria social per la independència, és més fàcil tenir un executiu de PP i Vox clarament contrari a Catalunya o amb un del PSOE que pacta amb els partits independentistes?
El PSOE és algú que pacta amb els partits independentistes però que no compleix mai i que finalment aquests pactes acaben sent aixecades de camisa monumentals. És veritat que històricament quan hi ha hagut governs més ultranacionalistes espanyols, la societat catalana ha tendit a reaccionar més. Però hi ha tants motius a hores d'ara per reaccionar que no cal que vinguin llops més grossos o més perillosos. El present ja ens dona tants motius per rebel·lar-nos contra aquesta situació que no cal que esperem que sigui pitjor.

Ara que s'apropa el final de la legislatura a Madrid, creu que la relació d'ERC i Junts amb Sánchez ha donat els fruits esperats?
És una evidència que els representants catalans han pactat un seguit de condicions que Madrid ha incomplert de manera flagrant i escandalosa. Han aprovat pressupostos, han investit presidents i la contrapartida no arriba mai. Però això no és nou. Si anem a mirar la història d'aquests gairebé 50 anys d'autonomisme, això és una constant que s'ha mantingut al llarg de tot el temps. I posa en evidència el fracàs absolut del sistema autonòmic.

Els partits independentistes han pecat d'innocents en creure que amb Sánchez es podria resoldre el conflicte?
Han estat enganyats igual que els seus antecessors. Els han aixecat continuadament la camisa. I no es reduirà la distància entre els electors i les propostes polítiques si no son capaços de donar sortida als aprenentatges i de no tornar a caure en els mateixos errors. Cal plantar cara i cal desestabilitzar els governs contraris als interessos de Catalunya, siguin a Madrid o a Barcelona. No cal estabilitzar-los, cal desestabilitzar-los.

Un d'aquests acords adquirits amb el govern espanyol és el de l'amnistia, que sembla que aquesta tardor es pot completar d'una vegada per totes. Com a ANC s'implicaran en actes de retorn de Carles Puigdemont?
Si l'amnistia s'aplica, veurem quin retorn plantegen els exiliats. Si és un retorn en clau de partit, a nosaltres no ens toca tenir-hi protagonisme. Si és un retorn en clau de país, en funció del que siguin capaços de preparar, ho parlarem. Però cal ser molt prudents. El president Sánchez ha incomplert sistemàticament tots els acords amb els partits independentistes. L'estat espanyol hi ha acabat d'ajudar perquè allà on no hi ha arribat el legislatiu, hi ha arribat la judicatura espanyola. Escarmentats com estem d'incompliments i de falses promeses, no hauríem de donar-ho tot per fet.

Farà prop de mig any que ha assumit la presidència de l'ANC. Què ha fet fins ara Josep Vila al capdavant de l'entitat?
Hem anat vertebrant l'entitat arreu del territori. Estem en un moment en el qual gaudim d'una cohesió interna que ens permet anar dibuixant i desplegant el projecte. Aquest estiu hem estat reaccionant contra aquelles accions contràries a Catalunya que s'han produït arreu. Amb capacitat de mobilització i amb capacitat de resposta. Són uns mesos d'arrencada dins de l'ANC, amb força, amb cohesió i amb projecte de futur. I aquesta Diada portarem propostes concretes.

Ha tingut temps ja de parlar amb els partits independentistes?
La nostra raó de ser no és la relació amb els partits independentistes.

Llavors no volen tenir cap relació amb els partits independentistes?
Sí, però la nostra feina s'adreça al conjunt del país. No som la crossa ni dels partits polítics en general ni de cap partit polític en concret. Esperem dels partits polítics que abordin bé la seva feina, que el terme independència no només sigui un mot que tenen en algun lloc i que de tant en tant fan servir, sinó que d'una vegada per totes el posin al centre dels seus programes d'acció política. Per tant, el diàleg l'adrecem a tot el país.