Junts aparca el xoc amb ERC i fia la campanya a la polarització amb Illa

Deu dies després que Quim Torra donés per esgotada la legislatura, Junts per Catalunya va organitzar el primer acte de precampanya al Born. Una frase va ressonar per sobre de la resta d'intervencions: "L'independentisme pragmàtic és el més màgic i el menys pràctic de tots". La va pronunciar Elsa Artadi i anava dirigida cap a ERC, amb qui s'havia constatat per enèsima vegada l'existència de divergències estratègiques, aquella vegada a tomb de l'escó de Torra. Les dues formacions han transitat l'últim any mirant-se de reüll i creuant crítiques, també a causa de la pandèmia, però l'aparició d'un tercer actor com a aspirant a la victòria del 14-F ha fet que Junts hagi decidit aparcar -encara que sigui momentàniament- la confrontació amb ERC en campanya.

Una campanya en què, segons ha detallat Artadi aquest dilluns, es buscarà la "polarització" amb Salvador Illa, camí de deixar el ministeri de Sanitat per ser candidat dels socialistes a les eleccions. Per què el rival és el candidat del PSC? "Defensa tot allò que no volem, que és la complicitat amb el feixisme i la ineficiència", ha remarcat la vicepresidenta de Junts al costat de Laura Borràs. La candidata efectiva, protagonista dels cartells al costat de Carles Puigdemont, ha emmarcat el retorn d'Illa cap a Barcelona en una "operació d'Estat" de la qual també hi hauria participat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en tombar la suspensió de les eleccions. 

La data és en mans dels jutges, però la Moncloa ja ha expressat la preferència perquè els comicis siguin el 14-F. És la data que permetria explotar el buscat efecte Illa -"defecte Illa", en paraules de Borràs- en un moment en què l'independentisme no té estratègia unitària. En tot cas, Junts ha pres la decisió a nivell de direcció -així ho assenyalen fonts consultades per NacióDigital- de deixar enrere el cos a cos amb els republicans, amb els quals comparteixen Govern, ara liderat per Pere Aragonès. "No busquem rivalitats amb ningú, tenim propostes per a tothom", ha ressaltat Artadi. Els adversaris són Illa, el PSC, Pedro Sánchez i, en última instància, l'Estat.

Per això aquest dilluns la també regidora ha volgut evitar qualsevol polèmica amb ERC quan se li ha preguntat sobre les paraules de la portaveu republicana, Marta Vilalta, en les quals defensava una "via àmplia" cap a la independència davant dels qui volen ser "pocs i purs". Un missatge que arribava poques hores després de la suspensió de militància de Josep Sort, número 65 per Barcelona al Parlament, per uns tuits en els quals demanava "fer neteja d'espanyols" i insultava Ada Colau. Artadi, en tot cas, ha manifestat que Vilalta no es podia estar referint a Junts perquè la formació de Puigdemont és "central" i "majoritari" en el seu objectiu d'aconseguir la independència.

Una independència que, en cas que Junts, ERC i la CUP superin el 50% dels vots a les eleccions, Borràs s'ha compromès a declarar. "Som aquí pel mandat de l'1-O i ho portem al programa del partit. Manifestem la voluntat d'implementar els resultats, i és el que farem", ha assenyalat la candidata a la presidència de la Generalitat, que ja té definida una nodrida agenda territorial per a la campanya electoral. El periple arrencarà a Barcelona la nit de dijous, continuarà a Reus divendres i, a partir d'aquí, continuarà la ruta per les principals ciutats del país. Puigdemont apareixerà cada dia en l'acte important de la jornada. El míting central se celebrarà a Vic.

La maquinària, per tant, està preparada perquè es voti el 14-F, a expenses del que digui el TSJC abans del 8 de febrer. Després d'haver avalat el canvi de data consensuat pel Govern amb la majoria de partits -a excepció del PSC, que volia anar al març en lloc del 30 de maig- fent servir l'argument de la crisi sanitària, Junts manté ara que votar serà un procés "segur" crida a la participació "massiva". Davant del temor, com ha passat a Portugal, que la pandèmia hagi fet baixar la presència de ciutadans a les urnes, el principal argument de campanya de Junts serà fer crides a la participació davant d'un Estat que "imposa la data dels comicis", segons fonts de la formació.

Una amenaça "real" de tripartit

En aquestes eleccions, Junts confrontarà projecte amb el PDECat, amb qui fa tan sols uns mesos negociava l'encaix per concórrer de forma conjunta a les eleccions. Les sigles postconvergents, liderades per Àngels Chacón als comicis, està intentant convertir l'herència de CDC en un dels actius de la campanya. Per això aquest dilluns ha reunit en un acte dirigents com Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Irene Rigau per exhibir compromís amb la candidata. Diumenge, per via telemàtica, Mas i l'exconseller d'Economia ja van participar en un acte tancat a la militància. L'expresident ha aprofitat per alertar de l'amenaça "real" que suposa un tripartit liderat per Illa i el PSC.

"Creieu-me, sé de què parlo", ha remarcat Mas, en referència als dos governs formats pels socialistes, ERC i ICV. El PDECat aspira a formar part de l'equació de la governabilitat en cas d'entrar al Parlament -ja sigui des de fins o bé fora de l'executiu-, i busca contraposar-se a la CUP com a partit que pot condicionar la legislatura. Gairebé un any després del final polític de la legislatura, els postconvergents i Junts s'enfronten per primera vegada des de posicions d'inici diferents -el PDECat és conscient que no aspira a la presidència de la Generalitat de forma realista- en unes eleccions que tenen un protagonista que ningú esperava: Salvador Illa.