Les negociacions al límit que hi ha hagut en les últimes hores no han servit per fer canviar Junts de posició. Almenys de moment. La portaveu de la formació al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha indicat a primera que mantenen la negativa als tres primers grans decrets de Pedro Sánchez, que es materialitzarà durant un ple en què la llei d'amnistia farà un nou pas endavant amb la superació de les esmenes a la totalitat. "Hi ha temps de rectificar", ha remarcat Nogueras en una entrevista a RAC1 durant la qual ha assenyalat que el govern espanyol pot elaborar demà mateix nous decrets, els quals s'hauria de negociar des del principi amb ells.

La proposta de Junts sobre el retorn de les empreses que van marxar l'1-O ha sacsejat el tram final de la negociació, especialment des que van plantejar sancions a aquestes companyies. "Les grans empreses han de complir la llei, com fan les pimes", ha remarcat Nogueras, que ha posat de manifest que les companyies que no tenen la seu social allà on tenen el negoci. La mesura ha comptat amb crítiques de l'empresariat i també de dirigents com Artur Mas i Xavier Trias. Tot i que la portaveu ha indicat que l'estabilitat del govern espanyol no es pot donar per feta, ha indicat que si es negocien des del principi els pressupostos estatals hi pot haver una entesa.

Què acabarà passant amb els tres decrets? Per què són importants i fins a quin punt poden ser el termòmetre de la legislatura? Existeix alguna opció que surtin aprovats del Congrés tal com els ha plantejat el PSOE? Aquestes són les claus per entendre una votació clau.
 

De què van els tres decrets?

El primer es coneix com les mesures anticrisi, i inclou la revalorització de les pensions contributives al 3,8%, la gratuïtat de Renfe per als usuaris freqüents, la rebaixa dels bitllets urbans i interurbans, la suspensió dels desnonaments en llars vulnerables, la rebaixa de l'IVA per aliments bàsics i la baixada d'impostos de l'electricitat i el gas. El segon decret -el que més incomoda a Junts perquè considera que posa en perill l'amnistia- està conformat per mesures en matèria de justícia, funció pública, règim local i mecenatge, i tenen per objectiu adaptar-se a les recomanacions de Brussel·les. Per últim, el tercer decret incorpora la reforma del subsidi de l'atur perquè arribi a nous col·lectius i augmenti la seva prestació de 480 a 570 euros.
 

Per què Junts hi vota en contra?

Primer, Junts va demanar la retirada dels decrets perquè es reelaboressin, però hi havia més qüestions polítiques al darrere. El plantejament que el partit de Carles Puigdemont ha traslladat al PSOE és que hi hagi més decrets -justícia, àmbit laboral i societats, entre d'altres- i que siguin negociats un per un. "Els set vots de Junts no són un xec en blanc", va determinar dilluns el portaveu de la formació, Josep Rius, que es va queixar de la pràctica dels "decrets macedònia" per part dels socialistes. Rius, en una entrevista a SER Catalunya, va fixar una nova condició: sancionar les empreses que van marxar després de l'1-O i revertir el decret del PP que ho va permetre. Un plantejament que no tothom a Junts avala, ni en públic ni en privat. En el posicionament de Junts també hi ha la voluntat de fer veure al PSOE que no comptarà sempre amb els seus vots, una estratègia que també s'explica per les ganes de diferenciar-se d'ERC.

 

Per què el PSOE no vol retirar els decrets?

Els socialistes insisteixen que encara hi ha marge per a la negociació, de manera que no tenen intenció de retirar els textos. L'última oferta verbalitzada en públic és que les propostes es puguin tramitar com a projectes de llei per tal de poder incloure aportacions per part dels grups, sempre i quan no suposi un augment de l'autogovern. "Els partits que no ho vulguin secundar hauran de dir als ciutadans del nostre país, a 12 milions de pensionistes, que no volen que se'ls revalori la pensió un 3,8%", va indicar Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE. Cerdán sap per Jordi Turull, secretari general de Junts, que l'acord és llunyà. En les últimes hores, el missatge és que hi ha temps per negociar fins a l'hora de la votació.
 

Què votarà ERC?

Els republicans votaran a favor dels tres decrets per "responsabilitat" i "coherència", segons va expressar aquest dilluns la portaveu de la formació Raquel Sans. A diferència d'altres votacions en què han existit discussions entre els dirigents del partit, en aquesta ocasió hi ha hagut tancament de files a favor de les tres mesures del govern de Pedro Sánchez. Si bé el partit d'Oriol Junqueras considera que alguns aspectes socials es queden curts, no veuen cap element "flagrant" entre els decrets per votar-hi en contra. A més, consideren que en cap cas es "perjudica l'amnistia". "La possibilitat de demorar l'aplicació de l'amnistia la tenen els jutges, i utilitzaran totes les armes per fer-ho", va advertir Sans. En Junts hi veuen "electoralisme".

Què defensa el Govern?

En la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu Patrícia Plaja va instar la formació de Carles Puigdemont a no bloquejar els decrets per facilitar el traspàs a Catalunya de la gestió de l'ingrés mínim vital, pactat per Sánchez i Pere Aragonès en l'última reunió al Palau de la Generalitat del desembre passat. L'executiu entén que els decrets són "necessaris" i, després de l'anàlisi dels serveis jurídics, no hi veu invasió competencial. El Govern tampoc considera que les iniciatives del govern espanyol posin en perill la llei d'amnistia i ha animat Junts a evitar la "gesticulació": "L'amnistia segueix el curs previst al Congrés i serà una realitat aquest mateix any". Sobre eventuals sancions a les empreses que no retornin la seu social a Catalunya, el Govern es va limitar a apuntar que la ubicació de les companyies que tenen l'equip directiu i bona part de l'activitat a Catalunya ha de ser al país i no en d'altres indrets de l'Estat.

 

Què farà Podem des del grup mixt?

La formació liderada al Congrés per Ione Belarra tot just fa les seves primeres passes en solitari després del trencament amb Sumar amb un objectiu clar: defensar polítiques que vagin més a l'esquerra que el grup de Yolanda Díaz. Els morats encara no han decidit el seu vot en els decrets i negocien a contrarellotge amb l'executiu que els va negar presència ministerial. Reclamen que s'elimini, de la reforma del subsidi de l'atur, la "retallada" de la cotització de pensions per als majors de 52 anys que la cobren. També exigeixen que s'incorporin mesures com limitar el marge de beneficis de grans supermercats al 2% per abaratir els preus de l'alimentació. "Els vots de Podem no hi són per retallar drets", va advertir la portaveu Isa Serra. 
 

El PP pot ser comodí per a Sánchez?

Després d'haver tastat l'aïllament fruit de l'apropament a Vox, el PP d'Alberto Núñez Feijóo no vol viure a l'ombra durant la legislatura i, més enllà de declarar la guerra a l'amnistia, també s'obrirà a negociar amb Sánchez a canvi de concessions. A hores d'ara, els populars no tanquen la porta a regalar una abstenció en un únic decret per facilitar-ne l'aprovació: l'anticrisi. Ara bé, a canvi plantegen tres condicions: deflactar la tarifa de l'IRPF a les persones amb ingressos inferiors a 40.000 euros, abaixar l'IVA a la carn, el peix i les conserves, i reconsiderar la pujada de l'IVA de la llum i el gas amb especial atenció sobre les rendes més baixes. Els populars, però, no volen parlar dels altres dos decrets, i Sánchez, davant la negativa de Junts, estarà obligat a estudiar les peticions del cap de l'oposició per salvar, com a mínim, el paquet anticrisi. 
 

L'amnistia està en joc pel contingut del decret?

Aquí existeixen discrepàncies substancials. La modificació en un dels decrets de l'article 43 bis de la llei d'enjudiciament civil, per a Junts, suposa posar en perill la llei d'amnistia. Sostenen que, amb la reforma, s'estipularà que si un tribunal reclama un pronunciament concret a la justícia europea sobre una norma es pot paralitzar la seva aplicació. Des del PSOE -i també des d'ERC- s'insisteix en la idea que no hi ha cap canvi respecte a l'aplicació pràctica de les qüestions prejudicials davant dels tribunals comunitaris. Des de Junts insisteixen que en el primer esborrany del decret no hi apareixia la reforma, un detall que els fa sospitar de les intencions dels socialistes. Especialment del súperministre Félix Bolaños, ben connectat amb ERC.

 

Per què és important la votació?

Perquè és la primera vegada que Sánchez se la juga amb la nova majoria al Congrés dels Diputats. A diferència de la legislatura anterior, aquesta vegada necessita tots i cadascun dels vots dels qui li van fer costat per arribar a la Moncloa, i no pot jugar amb la geometria variable. A banda, els decrets coincideixen amb la votació sobre les esmenes a la totalitat de la llei d'amnistia, que seran tombades, precisament, amb la majoria de la investidura. Es pot permetre Sánchez retirar els decrets per evitar una derrota el mateix dia que l'amnistia fa més via al Congrés? Es pot permetre Junts desmarcar-se del PSOE a la primera? Aquestes són les dues preguntes que s'hauran de respondre abans, durant i després d'aquest dimecres.