Junts dissenya la campanya del 12-M com un cara a cara Puigdemont-Illa

El partit apostarà per donar poc protagonisme a Aragonès, traurà pit de l'estratègia negociadora a Madrid per contraposar-la a la d'ERC i intentarà visibilitzar la feina d'oposició amb la sequera i el món rural

Carles Puigdemont i Salvador Illa, en dues imatges d'arxiu.
Carles Puigdemont i Salvador Illa, en dues imatges d'arxiu. | Nació
18 de març de 2024, 06:30
Actualitzat: 8:21h

Fins i tot quan compartien Govern, a Junts hi havia alts dirigents que consideraven que Pere Aragonès "no omplia la cadira" de president de la Generalitat. Prevalia el respecte institucional en el marc del consell executiu, però hi havia episodis -l'alineació en la reunió de la taula de diàleg del setembre del 2021, la qüestió de confiança sorpresa del setembre del 2022- específicament dissenyats per minar l'autoritat d'Aragonès, a qui des de Junts també s'ha menystingut quan se l'ha projectat com un president sotmès als designis d'Oriol Junqueras. Ara que s'acosta la campanya del 12-M, el partit de Carles Puigdemont -que dijous anunciarà si es presenta com a candidat en una conferència a l'Ajuntament d'Elna- té dissenyada una estratègia -la comandarà Albert Batet, president del grup parlamentari i de la màxima confiança de Waterloo- que passa per bescantar el rol Aragonès i centrar-ho tot en el cara a cara amb Salvador Illa.

"Quin fruit pot exhibir ERC d'haver tingut la presidència de la Generalitat?", es pregunten des de la direcció de Junts. "Pràcticament cap", es responen ells mateixos. A la cúpula tenen clar que només amb la carta de Puigdemont es pot competir per la victòria, perquè es tracta de "l'únic candidat independentista" que pot vèncer el primer secretari del PSC. Aquest raonament fa setmanes que circula al partit, per bé que tot s'ha precipitat des de l'avançament electoral. L'expresident tenia clar que repetiria com a candidat a Europa, però encara no havia pres cap decisió sobre què fer en cas de comicis al Parlament. A hores d'ara, i malgrat que quan es tracta de Puigdemont ningú mai dona res per fet -sobretot a Junts-, tot indica que liderarà la llista.


No és el mateix liderar la llista que ser candidat efectiu, de la mateixa manera que no és el mateix ser candidat efectiu que poder sotmetre's a la investidura, escenari sempre complex quan hi ha condicionats judicials pel mig. En tot cas, Junts s'ha afanyat -així ho va fer des del primer moment de l'avançament electoral- a situar el factor Puigdemont com a decisiu, detenció inclosa si cal per ser president, en la batalla pel 12-M. Hi ha una sensació d'oportunitat històrica per obtenir múltiples beneficis a les urnes: recuperar Palau, superar ERC, vèncer el PSC en un dels seus millors moments de les dues últimes dècades, enviar un missatge a l'Estat i, de passada, aprofitar la tracció que suposa l'aprovació de l'amnistia aquesta primavera. 

Tot això és el que està en joc a les eleccions catalanes. L'efecte de l'expresident -que comunicarà oficialment la seva decisió al llarg de la setmana- dificulta la campanya exclusivament centrada en la "política útil" i la gestió que preparava Illa, que a banda haurà de veure com l'espectre espanyolista -sobretot el PP, però també Vox i les restes del que quedi de Ciutadans- l'acusa d'haver facilitat que es pugui parlar del retorn de Puigdemont. I, mantenen a Junts, amb la imatge de l'expresident travessant la frontera quedarà clar que "és ell la cara de l'amnistia", encara que ERC també l'hagi batallat, negociat i aprovat al Congrés dels Diputats.

Un dels dubtes, en tot cas, és com afrontarà Puigdemont, en cas de ser candidat, els segments de gestió que invariablement apareixeran en campanya. En aquest punt, fonts del grup parlamentari assenyalen que "s'ha fet molta feina" amb la sequera -el decret llei que es va aprovar per combatre-la porta el segell de Junts-, en educació -el partit va elevar al Govern una proposta per crear un comitè d'experts- i també amb la pagesia. Si s'acaba complint la candidatura de Puigdemont, se l'envoltarà d'una llista que parli de les qüestions del dia a dia, brandant també el gir ideològic concretat amb les 114 mesures proposades pels pressupostos.


"La diferència és que nosaltres podem projectar il·lusió", ressalten els dirigents consultats. "Aragonès queda en fora de joc, i Illa només pot parlar de gestió", remarquen les mateixes veus, que donen per fet que qualsevol concessió de Pedro Sánchez a ERC quedarà congelada -la taula de diàleg tornarà a patir un recés- per protegir la campanya del PSC. Junts, a banda, aprofitarà per treure pit dels rèdits obtinguts a Madrid -català al Congrés, competències en immigració, balances fiscals, amnistia i tres reunions a l'estranger amb el PSOE per resoldre el conflicte polític- per haver "aguantat la posició" durant ays. En la pugna històrica amb ERC, ara el partit de Puigdemont optarà per menystenir Aragonès i centrar tots els atacs en Illa.