- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
"Cal que el govern espanyol i, singularment, el seu president, facin un esforç en aquest aspecte que considerem decisiu, i en el qual fins avui no han estat a l'alçada". Aquesta és l'última frase d'un document que ha fet públic aquest divendres Junts en relació a l'oficialitat del català a Europa, la carpeta que ha centrat la roda de premsa matinal de la formació en el primer dia de campanya. Toni Comín, candidat del partit, ha indicat que les negociacions són "difícils", perquè requereixen la unanimitat dels estats membres. "Li volem exigir que se'n surti. Ha de posar tots els seus recursos diplomàtics al servei d'aquest objectiu", ha determinat Comín, que aspira a repetir com a eurodiputat.
"El català és la tretzena llengua més parlada d'Europa. Hi ha quatre estats europeus en els quals es parla: França, Andorra, Itàlia i l'Estat", ha apuntat Sarri, que ha indicat que hi ha onze llengües menys parlades que sí que tenen categoria d'oficial. Ha recordat que, des de mitjans d'agost, s'ha encetat una estratègia diplomàtica per revertir la situació, vinculada a la negociació oberta amb el PSOE en aquesta legislatura espanyola. "Es tracta d'una iniciativa de gran importància per a la nostra llengua", ha determinat el número tres de la llista, que també és el cap de campanya de Junts per a les europees. L'objectiu va més enllà de parlar català al Parlament Europeu. Es tracta, de fet, de tenir "igualtat".
Això vol dir, en essència, que la llengua s'apliqui en etiquetatge, drets dels consumidors, audiovisuals i intel·ligència artificial, entre d'altres qüestions. "Es tracta que els catalanoparlants tinguin una protecció jurídica molt més important", ha remarcat Sarri. Gorka Knörr, número cinc de la llista, ha estat un dels encarregats d'interlocutar amb el govern espanyol per aconseguir aquesta qüestió, i ha indicat que no es tracta d'un "camí fàcil", perquè és la primera vegada que un estat -en aquest cas Espanya- s'autoesmena sobre una qüestió. La demanda d'oficialitat va anar en paral·lel a la consecució de parlar català al Congrés dels Diputats, com es pot fer des de l'inici de la legislatura.
En un document repartit per Junts, es conclou que la millor manera de fer oficial el català a la Unió Europea és una reforma del reglament 1/1958 per tal d'afegir la llengua del país en el corpus jurídic europeu. El partit sosté que no cal una reforma del Tractat de la UE per dur a terme aquesta mesura. En els últims mesos, l'equip de Junts ha "desestimat" propostes de modificació del reglament 1/1958 presentades de manera informal per part del Consell Europeu. "No només no haurien millorat de manera mínimament substancial la posició de la llengua catalana en el si de la UE, sinó que podrien contribuir a allargar en el temps la seva actual marginació", resumeix el document de Junts.