A la sala de màquines de Junts, bona part de les converses comencen a centrar-se en la preparació de les eleccions municipals del 2027. És per això que, segons diverses fonts consultades per Nació, la formació liderada per Carles Puigdemont celebrarà una convenció el 10 de maig amb alcaldes, regidors, candidats i quadres territorials per enfocar els comicis locals previstos per d'aquí a dos anys. El lloc encara no està tancat, però un dels emplaçaments amb més possibilitats és Martorell, on hi governa amb majoria absoluta Xavier Fonollosa. Una de les opcions que es va posar sobre la taula va ser Manresa, on Junts aspira a recuperar l'alcaldia, ara en mans d'ERC.
Si l'any 2023 el partit de Puigdemont competia amb els republicans i el PSC per mantenir posicions a escala municipal, aquesta vegada hi ha un competidor nou: Aliança Catalana. La moció de censura fallida contra Sílvia Orriols, desactivada personalment pel líder a l'exili després d'una enquesta encarregada per la cúpula, va servir com a tret de sortida a la competència entre les dues formacions. La ultradreta independentista, amb dos escons al Parlament i l'alcaldia de Ripoll, està en fase ascendent i aspira a créixer en feus en els quals Junts acostuma a tenir l'alcaldia o bé a competir per la victòria. Es tracta de ciutats, per exemple, com Vic, Manresa, Manlleu o Olot, entre d'altres.
La ciutat amb més població que governa el partit de Puigdemont és Sant Cugat, amb Josep Maria Vallès al capdavant. També és qui comanda l'espai municipalista de Junts des de l'anterior congrés. Els altres municipis amb més de 30.000 habitants que estan en mans de Junts són Vic -un feu que no han perdut mai, primer amb les sigles de CiU i després amb les actuals-, Olot -amb alcalde nou, Agustí Arbós, després de la renúncia de Pep Berga- i Figueres, amb Jordi Masquef -que no té cap inconvenient en reivindicar el llegat convergent- com a batlle. En tots aquests municipis s'hi està intensificant el discurs sobre la seguretat i la immigració, senyal de la competència amb Aliança.
També s'està fent en municipis com Manresa, on el cap de llista, Ramon Bacardit, ja ha verbalitzat que la ciutat està "saturada". "No es pot tenir una porta oberta a l'oceà i acollir tothom de manera indiscriminada i sense control", ha remarcat en publicacions a les xarxes socials. La immigració ja va estar a punt d'aparèixer com a carpeta rellevant a les municipals del 2023, però en aquell moment la direcció no hi havia posat la banya. En aquesta ocasió, però, serà nuclear. El traspàs de competències pactat amb el PSOE, que s'ha de desplegar en els propers mesos, va en aquesta línia. "No parlar-ne és un tret al peu", remarquen veus implicades en la precampanya municipal.
Fins on farà mal Aliança? Són diversos els dirigents consultats -tots ells al corrent dels moviments per preparar candidatures, tasca que recau en la secretària d'organització, Judith Toronjo- els que posen sobre la taula una hipòtesi: la ultradreta pot restar vots a Junts, però al mateix temps també pot fer impracticables tripartits d'esquerres en molts municipis. "I, als ajuntaments, qui queda primer pot ser alcalde sense pactar", assenyalen aquestes fonts. Traducció: pot ser que el partit quedi en primera posició en algunes places tot i perdre vots, i que el fet que qualsevol alternativa passi per sumar els vots d'Aliança -que ERC i el PSC no acceptaran- faciliti mantenir alcaldies.
Què passarà a Barcelona?
A la convenció de principis de maig s'hi arribarà sense haver escollit candidat a Barcelona, decisió que s'abordarà com a mínim a partir del juliol. Qui s'ha posicionat de manera més clara per liderar la llista és Jordi Martí, cap de files del grup municipal, però pràcticament tothom dins de Junts assegura que el favorit és Josep Rius, també regidor i vicepresident del partit, per la seva proximitat amb Puigdemont. En les travesses també hi apareix Victòria Alsina, representant del sector més pragmàtic i amb espai a l'Ajuntament de Barcelona. Els més atrevits en les especulacions també inclouen en la terna el nom de l'expresident Artur Mas, a l'estil d'un nou Xavier Trias.
L'exalcalde de la ciutat va aconseguir guanyar les eleccions de fa dos anys, però no va arribar a l'alcaldia per dues raons: perquè el PSC va pactar amb els Comuns i amb el PP per situar Jaume Collboni en el càrrec; i perquè Puigdemont, en persona, va tancar la porta a qualsevol entesa amb els socialistes per garantir que Trias accedís a Sant Jaume. Capital al marge, Junts haurà de buscar la manera de mossegar terreny al PSC a Lleida -el cap de llista el 2023, Toni Postius, va deixar el consistori- i de recuperar l'alcaldia de Girona, ara en mans de Lluc Salellas, de Guanyem. A partir de la convenció del 10 de maig, bona part de les incògnites s'hauran d'anar resolent.
