"Existia el risc de convertir-la en una màrtir". Són paraules d'un alt dirigent de Junts consultat per Nació sobre la decisió, adoptada aquest dimarts, de no tirar endavant la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll. Que el partit de Carles Puigdemont afrontava amb molta cura l'escenari obert a la capital del Ripollès després del fracàs dels pressupostos de la líder de l'extrema dreta independentista s'explica de manera diàfana amb l'enquesta encarregada per saber si la moció tindria suport popular al municipi. Són diverses les fonts que indiquen que més d'un 80% dels consultats la rebutjaven. Una dada que ha estat especialment avaluada a l'hora de frenar qualsevol negociació.
L'episodi viscut en les últimes hores suposa l'arrencada de la competició -encara oficiosa- entre Junts i Aliança Catalana, un partit inequívocament d'ultradreta -Orriols es va reivindicar com a islamòfoba en una entrevista a Catalunya Ràdio- que ja té dos escons al Parlament i que té previsions de créixer en les properes eleccions municipals. El gran objectiu, de fet, és governar també a Manresa, com va detallar Nació fa tan sols unes setmanes. Fins ara, el partit de Puigdemont havia rebutjat el cos a cos. El desenllaç a Ripoll ha comportat que Jordi Turull, com a secretari general, ja declini el verb "combatre" per definir la relació que hi haurà a partir d'ara entre les dues formacions.
Com s'ha arribat fins aquí? A les eleccions municipals del 2023, en municipis com Manresa i Ripoll, les seccions locals de Junts advertien que les principals preocupacions que detectaven en la ciutadania -seguretat i gestió de la immigració- estaven abonant que el discurs extremista d'Aliança Catalana comencés a fer forat. Les referències del partit de Puigdemont a les sigles d'Orriols van ser mínimes durant la campanya, quirúrgiques en algun míting central i mai directes. Quan l'extrema dreta va guanyar a la capital del Ripollès sense tenir majoria, veus com Laura Borràs, en aquell moment presidenta de Junts, van posar en dubte que calgués posar en marxa un cordó democràtic.
No hi va ser -Junts, després de perdre cinc regidors, no estava, a diferència d'ara, en disposició de liderar el govern municipal-, i quasi dos anys després s'ha repetit el debat. Aquesta vegada hi ha hagut, això sí, un convidat especial: fa unes setmanes, Artur Mas va defensar en una entrevista al Diari de Barcelona que Junts parlés amb Aliança Catalana sense necessitat d'arribar-hi a acords. Turull va respondre amb contundència que qualsevol decisió l'adoptaria la direcció nacional. I és dins la cúpula que ha virat el posicionament inicial de fer costat a la moció de censura. A la permanent d'ahir se'n va parlar poc, només al final, perquè la posició s'havia anat madurant prèviament.
Tot i la predisposició de Junts a Ripoll per propiciar la caiguda d'Orriols -i disposar de l'alcaldia-, a la cúpula -inclòs Puigdemont- ha anat arrelant el discurs de no fomentar el "victimisme" de l'extrema dreta i que calia evidenciar fins al 2027 que les seves propostes no tenen recorregut. "Amb la moció, l'haguéssim alliberat per anar tot el dia per tot el país amb el seu discurs", remarca un alt dirigent consultat. Les crítiques a la marxa enrere de Junts no s'han fet esperar -han arribat des del PSC, d'ERC i de la CUP, que havien de ser part clau de la governabilitat a Ripoll en els termes que s'abordaven des de divendres passat-, i al partit de Puigdemont ironitzaven que caldria "treure el paraigua".
En tot cas, l'existència d'Aliança també explica -en part- l'enduriment del discurs en matèria d'immigració i de seguretat per part de Junts. En la primera carpeta, el partit està a punt de tancar l'acord amb el PSOE per la delegació de competències, i pressiona per poder resoldre els expedients d'expulsió. En la segona, aquest mateix dilluns van presentar una ofensiva legal per acabar amb les ocupacions delinqüencials. No és cap secret que Orriols busca el cos a cos amb Puigdemont. "Jo cauré a Ripoll, però tu cauràs a Catalunya", el va advertir a X quan la moció de censura semblava feta. Que Pilar Raholasortís a defensar l'expresident i a criticar la moció tampoc ha resultat ser casualitat.