Junts i Madaula renuncien a litigar i arriben a un acord per revisar el protocol contra l'assetjament

El partit també es compromet a formar els seus càrrecs orgànics i institucionals en el termini de dos anys

Jordi Turull i Aurora Madaula.
Jordi Turull i Aurora Madaula. | ACN
Redacció
01 de juliol de 2024, 12:55
Actualitzat: 13:00h

Junts i Aurora Madaula aparquen el litigi i arriben a una entesa per a reforçar els mecanismes interns contra l'assetjament de gènere, segons han avançat les dues parts a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). D'aquesta manera, la vicepresidenta del partit renuncia a portar als tribunals la denúncia que havia presentat a l'Oficina d'Igualtat del Parlament per assetjament. A canvi, la formació es compromet a revisar el protocol i formar els seus càrrecs orgànics i representatius en un termini de dos anys. "Junts vol ser una força política motor en el procés de canvi estructural cap al nou paradigma que la societat i les institucions mereixen", han assegurat Jordi Turull i Aurora Madaula en un comunicat conjunt.

Concretament, Junts s'ha compromès a revisar el seu protocol intern de prevenció de l'assetjament per adequar-lo a la llei 17/2020 del Parlament del dret de les dones a erradicar la violència masclista. D'altra banda, el partit garantirà, en el termini de dos anys, una "formació continuada" dels seus associats en aquesta matèria, especialment els qui tenen càrrecs orgànics i representatius. Aquestes actuacions comptaran amb la "participació activa" de Madaula, que, a més de vicepresidenta del partit, n'ha estat la responsable de polítiques d'igualtat i gènere, tant al Parlament com a la sectorial de feminisme.

En el comunicat conjunt, que avança l'ACN, Turull i Madaula constaten que, malgrat els "avenços legislatius importants" per la prevenció de l'assetjament, "les institucions públiques, els partits polítics i una part de la societat no han assumit, dissortadament, tot allò que és necessari assumir". I afirmen "de manera honesta i rotunda que encara som lluny d'assolir els objectius que són del tot imprescindibles".

"Que en el debat social i polític es produeixin conductes que poden encaixar en un assetjament per raó de sexe, o de gènere, posa clarament en evidència el camí que ens queda encara per recórrer", sostenen el secretari general i la vicepresidenta de Junts. I afegeixen: "Són conductes que hem de fer el possible per erradicar; conductes que, amb voluntat o sense, menystenen i fereixen persones de manera injusta i que no contribueixen en res a les institucions, als partits, ni a la societat en general".

En aquest context es plantegen la revisió del protocol intern i la formació dels quatre del partir, amb la voluntat de ser "una força política motor en el procés de canvi estructural cap al nou paradigma que la societat i les seves institucions mereixen".

La polèmica va esclatar el passat novembre, al Parlament de les Dones celebrat a la cambra catalana. Durant la seva intervenció, Aurora Madaula va emocionar-se quan va explicar sense donar detalls una situació de "violència silenciosa" per part de companys i companyes. Va denunciar com a violència el fet que "et modifiquin una proposta sense la teva opinió". La llavors secretària segona de la mesa va acabar presentant una denúncia davant l'Oficina d'Igualtat del Parlament per assetjament a l'interior del grup parlamentari, com també havia fet la també diputada Cristina Casol, totes dues properes a Laura Borràs.

L'Oficina d'Igualtat del Parlament va acabar arxivant la denúncia de Cristina Casol per suposat assetjament per raó de gènere en no haver-hi "cap fet provat". No obstant això, l'informe també assenyalava que "queda acreditat un ambient de treball on el masclisme més cultural està arrelat i on es genera una diferència de tracte i competències generals per motius de sexe/gènere en què es produeixen diverses discriminacions directes i indirectes".

Un cop arxivada la denúncia, l'executiva de Junts va acordar per majoria l'exclusió de Casol del grup parlamentari, passant a ser una diputada no adscrita. El partit també va presentar una querella contra l'empresa externa que va investigar els fets, argumentant que no s'havia pogut defensat i que l'informe havia de ser confidencial. Hi veien una "intencionalitat política".