L'entrada dels eurodiputats de Junts al Parlament Europeu, el 2019, va ser anòmala. De fet, el maig d'aquell any electoral, la Junta Electoral Central va maniobrar perquè no se'ls reconegués com a eurodiputats, i no va ser fins als sis mesos posteriors que van poder iniciar l'activitat parlamentària. Ara, cinc anys després i a les portes de les eleccions europees, Junts ha volgut fer balanç. Mirar enrere, explicar-se i retre comptes a través d'un acte amb la participació de Toni Comín, actual candidat del partit a l'Eurocambra, i també d'Aleix Sarri, assessor del partit i ara també candidat. Des de l'oficina europea que els juntaires tenen al Born de Barcelona, han tret pit d'haver "trencat el veto" contra els catalans a Europa.
"Hem fet sentir la veu catalana i hem trencat el veto. Companys europarlamentaris [d'altres països] estaven intoxicats per unionistes que havien creat una imatge equivocada del que érem. Ens vam guanyar una bona reputació", ha reivindicat Comín. De fet, ha assegurat que aquest veto s'ha trencat en gran part gràcies a la feina legislativa que ha fet la formació. Com a exemple del trencament del veto, ha explicat que ell, com a diputat no adscrit a cap grup, ha acabat fent de ponent de cinc informes, un "fet inèdit" perquè habitualment els diputats no adscrits no lideren processos legislatius. "Hem trencat el veto dels partits espanyols que ens volien arraconats", ha reblat.
Durant el balanç, Comín ha recordat l'"arribada anòmala" i la "cursa d'obstacles" per aconseguir ser eurodiputats de ple dret. "No podríem fer balanç sense aquell inici èpic", ha afegit el candidat que durant aquests cinc anys ha fet feina braç a braç amb Puigdemont, que deixa l'àmbit europeu després de les eleccions catalanes en les quals ha estat cap de llista. Un dels vídeos de campanya que el partit distribuirà en els següents dies apel·la a l'emotivitat i a l'èpica d'aquell inici convuls.
El partit també ha compartit, durant l'acte, un informe concret amb l'activitat desenvolupada, en la qual no ha comptabilitzat la tasca de la tercera eurodiputada del grup, Clara Ponsatí, que fa uns mesos -malgrat mantenir l'escó- va impulsar la creació d'Alhora, que no ha aconseguit entrar al Parlament de Catalunya. Quines són aquestes dades? Puigdemont ha registrat 202 preguntes parlamentàries, ha impulsat 1.145 esmenes i ha fet 55 discursos en plenaris. Comín, per la seva banda, ha impulsat 205 preguntes, ha registrat 2.091 esmenes -moltes d'elles consignades amb Puigdemont-, ha protagonitzat 101 discursos en plenaris, ha liderat cinc ponències, i n'ha fet 15 a l'ombra.
Segons el partit, més enllà del trencament del veto, el més destacat ha estat impulsar l'oficina europarlamentària de Junts a Barcelona, inaugurada el novembre de 2021, principalment amb la voluntat de reivindicar la lluita a l'exili i la defensa dels valors europeus i democràtics. Altres eixos de la legislatura que ressalta el partit són la defensa de la llengua catalana a Europa. De fet, aquesta última qüestió, reivindicant l'oficialitat, va ser un dels pactes que van acordar els juntaires amb el PSOE en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, però de moment està aparcada i guardada en un calaix. Junts també treu pit de la "internacionalització de la causa catalana" des del "millor altaveu possible", el Parlament, amb una reivindicació constant del dret a l'autodeterminació.
Després d'aquest retiment de comptes, que Junts ha reivindicat com un exercici de transparència que va a favor de la "qualitat democràtica", el partit ja mira endavant. Aquest dimarts va presentar el lema de campanya, "per seguir guanyant a Europa", amb la reivindicació de la feina a l'exili com a puntal.
