El rei i Franco quan aquest li va donar l'alternativa. Foto: Arxiu NDTrenta-set anys després de la mort de Francisco Franco i en un context de democràcia consolidada, l'Estat espanyol permet l'existència d'una fundació que honora l'obra del dictador. Una situació absolutament anòmala a Europa en ple segle XXI -si es compara especialment amb els altres estats que han patit dictadures de caire feixista- i que arriba a la paradoxa que col·laborar econòmicament amb una entitat que difon l'obra d'un dictador suposi desgravacions d'entre el 25 i el 35%. Fins ara, la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) havia desenvolupat les seves activitats amb certa discreció, però la situació va canviar radicalment el passat mes d'octubre quan va reclamar en el seu editorial la necessitat de proclamar l'estat de guerra i de detenir el president de la Generalitat, Artur Mas.
Qui forma part de la FNFF?
Actualment presideix la fundació la pròpia filla de Franco, Carmen Franco Polo, a qui el rei Juan Carlos I va atorgar el títol de duquessa immediatament després de la mort del dictador. També en formen part altres familiars del dictador, com Francisco Franco Martínez-Bordiú, nét del Generalísimo.
El vicepresident executiu és Jaime Alonso García, advocat del sindicat ultradetà Manos Limpias, que va presentar una demanda contra Jordi Pujol el passat 19 de novembre per les informacions publicades al diari El Mundo. D'altra banda, el que fou secretari general del partit espanyol d'extrem adreta Fuerza Nueva, Ricardo Alba Benayas, és ara l'actual secretari general de la FNFF.
Entre el patronat també hi ha personalitats com el fundador del partit polític Unión Nacional Española, Gonzalo Fernández de la Mora; Amalia de Uruñuela Zunzunegui, candidata al Parlament Europeu en les eleccions de 2009 per Alternativa Española i el militant falangista José Utrera Molina, sotssecretari del Ministeri de Treball des de 1969 fins el 1973.
Nació Digital ha contactat amb la FNFF en repetides ocasions per aclarir més detalls del seu funcionament però ha estat impossible obtenir-ne cap informació.
Activitats i objectius de la FNFF
La fundació va néixer el 1976, un any després de la mort del dictador, amb l'objectiu de difondre "la memòria i obra de Francisco Franco". Per tal de complir amb el seu propòsit, l'entitat organitza conferències i edita llibres que pretenen fugir de tanta "mentida i distorsió de la veritat". Segons la fundació, s'ha mentit molt sobre la figura de Franco i asseguren que va ser ell qui "va transformar un país amb greus desigualtats en una nació en ple desenvolupament, [...] una etapa històrica que va restituir a Espanya i la seva dignitat i respecte com a nació i va fer possible la pau més duradora de la que ha gaudit mai la nostra pàtria".
En la seva pàgina web es recullen textos, articles de diferents col·laboradors i entrevistes. A més a més, publiquen un editorial cada mes i reparteixen un butlletí trimestral als seus membres. La fundació és propietària també d'un arxiu documental de més de 30.000 documents, que, segons explica la FNFF, està a disposició d'investigadors, estudiants, historiadors...
Un dels espais que més crida l'atenció de la pàgina web de la FNFF és la seva botiga online, on es pot trobar tot tipus de marxandatge: una funda per a l'Iphone amb la cara del dictador, un bust o una estatueta de Franco, ceràmiques amb la bandera franquista, paraigües amb la bandera espanyola i un llarg etcètera.
Entre l'any 2001-2004 la FNFF ha estat subvencionada pel govern espanyol amb una quantitat superior als 147.000 euros, unes subvencions que es poden consultar en el BOE. Segons explica Acció Catalanista Europea, es desconeixen les subvencions que ha rebut a partir del 2004.
El dinar de la polèmica
La fundació organitza diversos homenatges a Franco durant l'any, com un dinar que hi havia previst el 2 de desembre al palau de Congressos de Madrid, que depèn del Ministeri d'Indústria, en motiu del 120é aniversari del dictador. L'homenatge tenia com a títol "120 años despúes, Francisco Franco. ¡Presente!" i pretén "reafirmar" el compromís dels membres de la organització i la figura de Franco.
A hores d'ara, l'acte ha quedat suspès després de diverses crítiques en contra de la celebració d'aquest acte en un edifici públic. Una decisió que no ha agradat gens a la fundació, que ha emès un comunicat assegurant que és una decisió "arbitrària, discriminatòria i covarda" perquè hi havia un contracte signat.
Un altre dels homenatges previstos per aquests dies és una missa en record del dictador aquest mateix dissabte, que tindrà lloc a la parròquia de San Jerónimo el Real de Madrid a les vuit del vespre.
Recollida de signatures per a la il·legalització de la FNFF
A partir de l'editorial del mes d'octubre, Acció Catalanista Europea -una organització sense ànim de lucre situada a Berlín- va iniciar una recollida de signatures virtual per demanar al Parlament Europeu la il·legalització de la fundació. L'argument principal que aporten és que "enalteix la figura d'un dictador feixista i fa apologia del feixisme, la violència i el genocidi de tots els moviments culturals i ideològics que no siguin l'absolutisme espanyol". La recollida de signatures està sent tot un èxit, ja que fins el moment n'han aconseguit més de 21.500 i només en els quatre primers dies ja havien signat 10.000 persones.
Segons ha explicat a Nació Digital un dels impulsors d'aquesta iniciativa, Òscar Novell, "el receptor de les cartes -en aquest cas el president del Parlament Europeu, Martin Schulz- rep un correu amb una carta cada vegada que algú signa la petició, des de la primera signatura fins que aturem la campanya". A més, Novell ha assegurat que "no pararem fins que hi hagi un pronunciament clar del Consell Europeu o del Parlament Europeu. Estem convençuts que tard o d'hora es prendran accions contra la FNFF o el govern espanyol si no fa res per a il·legalitzar-la".
Després d'arribar a més de 15.000 signatures, Acció Catalanista Europea va enviar un comunicat a tots els eurodiputats per "posar-los en coneixement de la nostra iniciativa i demanant-los que instessin al president del Parlament Europeu a pronunciar-se sobre els milers de cartes que estava rebent demanant l'il·legalització de la fundació", ha explicat Novell.
Tremosa en demana la dissolució
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha estat el primer -i l'únic fins el moment- en pronunciar-se. Coincidint amb el 37è aniversari de la mort del dictador espanyol, va demanar al Consell Europeu que "s'enterri aquesta organització infame, impensable en qualsevol país europeu civilitzat", referint-se a la fundació Nacional Francisco Franco. "Us imagineu una Fundació Benito Mussolini o Adolf Hitler destinades a enaltir les seves figures a Itàlia o Alemanya?", va apuntar Tremosa.
Segons explica Novell, "aquest es el primer gest que esperàvem , ara caldrà veure les reaccions i llavors veurem quins altres camins prenem" per tal d'assolir l'objectiu principal: aconseguir la il·legalització de la fundació franquista.
