La Generalitat Valenciana va eliminar les gravacions de les càmeres de seguretat de Palau de la tarda del 29 d'octubre, dia de la dana. Així ho ha reconegut aquest dimarts el govern valencià després de conèixer-se que PSPV i Compromís sol·licités formalment les imatges per poder aclarir on era el president Carlos Mazón durant les hores crítiques del temporal.

La Generalitat, però, no ha pogut facilitar-les i ha al·legat que la llei orgànica 4/1997 que regula la utilització de càmeres de vídeo per les Forces i Cossos de Seguretat en llocs públics estableix que han de ser esborrades passat un màxim d'un mes. "Seran destruïdes en el termini màxim d'un mes des de la seva captació, tret que estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una recerca policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert", estipula la norma.

Cap d'aquests supòsits s'havia complert en la data de l'esborrament, que es va fer al cap de 15 dies -a mitjan novembre- i no en aquest termini màxim d'un mes, segons el rotatiu Levante-EMV.

Els socialistes valencians i Compromís han denunciat que la Generalitat hagi "destruït" les gravacions, una documentació que hagués permès "saber què feia" durant el dia Mazón, ja que consideren que durant el judici no ho ha "aclarit". Una situació que descriu de manera diferent el secretari autonòmic de Transparència, Santiago Llumeneres, que s'ha limitat a comunicar a aquests grups polítics que el govern "ha complert amb el que es preveu" en l'article 8 de la llei 4/1997.

Aquesta informació s'ha fet pública només una jornada després que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, declarés dilluns davant la jutgessa de la dana que el dia 29 d'octubre va trucar a la llavors consellera d'Emergències Salomé Pradas a les 12.23 hores per oferir-li la Unitat Militar d'Emergències (UME), donada la situació que s'estava generant. Això no obstant, Pradas no la va requerir fins passades les tres de la tarda.

La setmana passada va ser el torn de declarar dels dos únics investigats en aquest procediment, l'exconsellera de Justícia Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, que van apuntar a Bernabé com una de les persones responsables en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi).