Una de les crítiques més habituals a la justícia és la seva lentitud, sobretot en les grans causes o aquelles que són més importants. No ha passat això, però, en el cas Ábalos. Aquest dilluns s'ha fet pública la sentència de 24 anys de presó per a l'exministre de Transports, una resolució que arriba quan encara no fa ni dos mesos que va acabar el judici i després d'una investigació formal a l'exdirigent del PSOE que va començar l'any 2024. En menys de tres anys, el Tribunal Suprem ha resolt el cas, un ritme semblant a la causa dels líders del procés -ventilada entre 2017 i 2019- però que contrasta amb el retard que porten altres causes com el cas Kitchen, el cas Montoro, o sense anar més lluny el cas Pujol, amb una investigació que es va allargar més d'una dècada i que aviat tindrà sentència.
La velocitat d'un procediment depèn de molts factors, sobretot la complexitat, el nombre d'investigats, les ganes de la defensa de presentar recursos, la bona feina de l'instructor o l'espai a l'agenda per celebrar judicis. El cas Koldo comença el 2023 a l'Audiència Nacional, a partir d'una investigació de 2022 contra una de les empreses implicades en la trama de cobrament de comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia. El Tribunal Suprem no comença a investigar José Luis Ábalos, aforat com a diputat, fins el 2024. L'alt tribunal és queda la part de la causa que afecta Ábalos, Koldo i el comissionista Víctor de Aldama, i el judici es fa entre abril i maig d'aquest any. Dos mesos després, arriba la sentència, que envia a presó l'exministre, el seu assessor, i salva Aldama per haver col·laborat amb la investigació. Mentrestant, altres peces del cas Koldo, com el que afecta Santos Cerdán, continuen esperant a l'Audiència Nacional.
La justícia, però, té més causes entre mans, i no en tot va tan ràpidament. El cas Kitchen, que investiga l'ús de recursos públics per espiar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, va quedar vist per a sentència fa un parell de setmanes i, si l'Audiència Nacional posa la directa, la resolució podria arribar abans de l'estiu. Nascuda del cas Tàndem (la macrocausa sobre Villarejo), la peça de la Kitchen s'obre el 2028 i no hi ha hagut el judici fins vuit anys després. El problema en aquest cas no ha estat tant la investigació sinó la data del judici. El jutge Manuel García Castellón va tancar la instrucció el 2021, però el judici oral contra l'exministre Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, no ha arribat fins el 2026. La sentència dirà si van utilitzar recursos del Ministeri de l'Interior per robar informació a Bárcenas que pogués comprometre el PP.
En tot cas, el cas Kitchen ja s'ha jutjat. Hi ha una altra causa que afecta el PP i que va per llarg. El cas Montoro va transcendir fa un any, quan el jutjat de Tarragona va aixecar el secret i es va saber que l'exministre d'Hisenda formava part d'una causa de tràfic d'influència, que afecta el nucli dur del Ministeri d'Hisenda durant el govern de Mariano Rajoy. No hi ha data de judici prevista per una causa que va començar a caminar el 2018, fa vuit anys, arran de les alertes de l'Agència Tributària espanyola, i que continua en marxa. Haurà de determinar si Montoro i el seu equip a Hisenda cobraven a través del bufet Equipo Económico a canvi de modificar lleis per beneficiar empreses.
El cas Pujol i la Gürtel, una dècada esperant
Altres casos recents s'han eternitzat en el temps. Un de ben conegut, que també ha quedat vist per a sentència fa poques setmanes, és el cas Pujol. La resolució, com amb la Kitchen, podria arribar abans de l'estiu si els jutges premen l'accelerador. La investigació comença oficialment el 2014, tot i que anys abans ja hi havia hagut informacions que apuntaven als diners a l'estranger de la família. Han hagut de passar 12 anys perquè el cas arribés a judici, i pel camí n'han quedat fora la mare, Marta Ferrusola, i el pare, Jordi Pujol, pels problemes de salut.
Una altra causa que també s'ha allargat molt és el cas Gürtel de finançament irregular del PP. En aquest cas, al voltant d'una dècada, en funció de quan es consideri que s'obre la investigació. Els primers passos de la Fiscalia comencen el 2007, però la causa judicial s'obre formalment el 2009 amb les primeres detencions per ordre del jutge Baltasar Garzón. La investigació s'allarga i la sentència, que condemna els populars per haver-se finançat de manera il·legal, arriba el 2018. En aquell cas, la resposta política és una moció de censura que acaba amb el mandat de Rajoy i suposa l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Vuit anys després, és Sánchez qui es troba sobre les cordes i les sentències contra el seu entorn i el del PSOE van arribant.
