El desencís que es va veure en el rostre d'alguns dels concentrats al passeig de Lluís Companys el 10 d'octubre, quan Carles Puigdemont va deixar la declaració d'independència en suspens, no sembla que hagi de tornar-se a repetir aquest divendres. Com va ocórrer llavors, l'ANC ha tornat a convocar una mobilització a l'entorn del Parlament i els dies previs al ple s'han multiplicat les pressions -especialment sobre el president de la Generalitat- perquè no faci efectiva la proclamació de la República catalana. Aquest cop, però, tot apunta que no hi haurà sorpreses d'última hora i, com han exigit els diputats de la CUP i com han defensat els de Junts pel Sí en assemblees, es complirà el guió previst: declaració d'independència i resistència.

Ja feia dies que Puigdemont tenia en ment aixecar divendres la suspensió de la proclamació, com va avançar NacióDigital. Malgrat tot, les darreres hores ha hagut de suportar pressions de tot tipus i de diversos fronts. Aquells que ja van aconseguir una victòria parcial amb la suspensió del dia 10, reclamaven aquest cop intentar esquivar l'aplicació d'un agressiu 155 amb la convocatòria d'eleccions. El govern espanyol ja havia avisat que, a aquestes alçades, no en tindrien prou amb uns comicis per frenar la suspensió de l'autonomia, però els mateixos sectors -de dins i de fora del sobiranisme- instaven a aquesta mesura per intentar minimitzar-ne els efectes amb la complicitat del PSOE, que veia bé aquesta operació.

Segons diverses fonts consultades, aquestes pressions arribarien tant des de sectors empresarials inquiets, com d'alguns sectors de la majoria independentista -la CUP, de fet, ja va denunciar públicament que Puigdemont els havia admès que estudiava aquesta opció-. Al consell nacional del PDECat ja va imposar-se fa una setmana el sector partidari de proclamar definitivament la República, malgrat que alguns defensors de la via de les eleccions s'havien fet sentir durant les hores prèvies. Aquestes veus, però, han tornat a pressionar els darrers dies, per bé que algunes fonts asseguren que dirigents d'ERC també van apuntar-se en aquesta línia -cosa que, des d'aquest partit, es nega en de forma taxativa-.
 
Debat intens i múltiples consultes del president

El debat al Govern ha estat intens en els darrers dies i hores. Puigdemont ha escoltat moltes veus, des de consellers fins a diputats del conjunt de forces sobiranistes amb representació al Parlament. Algunes veus de l'executiu i dels grups parlamentaris li han transmès la necessitat d'optar per un escenari electoral que permeti preservar l'autogovern -fonts consultades per NacióDigital detallen el "neguit" de determinats membres del consell executiu- mentre que d'altres dirigents li han comunicat la necessitat d'atendre fins a les últimes conseqüències el mandat de l'1 d'octubre. "A vegades cal aturar-se una mica per poder avançar", detallen veus governamentals per justificar l'argumentari dels consellers que avalen la via contermporitzadora.

En aquest grup s'hi situa Santi Vila, titular d'Empresa i Coneixement, que aquest dijous va conversar amb Puigdemont. A Vila se li va atribuir un eventual intent de dimissió desmentit pel seu cercle de confiança. No cal descartar, però, que el conseller més heteorodox del Govern es plantegi mesures dràstiques en funció de l'escenari que s'obri divendres. Vila sí que hauria explicitat les seves divergències i hauria transmès la incomoditat de determinades grans empreses amb una decisió unilateral, i estaria esperant a com se succeeixen els esdeveniments els propers dies. Fonts del Govern, confien que els altres consellers inquiets no arribaran a plantejar-se una dimissió, encara que s'acabi optant per la proclamació de la República.

[blockquote]Alguns consellers s'han mostrat contraris a la proclamació de la independència, però fonts de l'executiu confien que Santi Vila és l'únic que es plantejaria dimitir[/blockquote]
Al Palau de la Generalitat i al Parlament es preveu que la proclamació de la independència, si es concreta, es produiria en la sessió de divendres. Si no hi ha novetats d'última hora, per tant, és força probable la renúncia del conseller d'Empresa i Coneixement. En la línia del que suggeria Vila i també altres dirigents del PDECat, la majoria de diaris catalans -La Vanguardia, El Periódico i l'Ara- han reclamat eleccions en les respectives editorials. Tot i la pressió política i mediàtica, fonts governamentals apunten que l'escenari més proper és el d'una declaració d'independència, tal com s'ha visualitzat en una reunió del grup de Junts pel Sí al Parlament. "Avui s'ha acabat de capgirar tot", exposen aquestes fonts.
 
Reunió agitada de Junts pel Sí al Parlament

Que són hores d'alta tensió s'ha visualitzat a la trobada dels diputats de la coalició independentista, en la qual fonts parlamentàries expliquen que hi ha hagut intercanvi de retrets i, fins i tot, plors. Ha començat tard i s'ha allargat fins a dues hores, malgrat que hi ha dirigents que han marxat a mitja trobada. El resultat final, expliquen alguns diputats, ha estat clar: s'ha encarregat al president del grup, Lluís Corominas, i a la portaveu Marta Rovira que, en nom de tot Junts pel Sí, defensin en una reunió aquesta tarda amb el president de la Generalitat a Palau que cal proclamar la República i anar a un context de resistència. Exactament la mateixa opció que consta a l'argumentari que Junts pel Sí està seguint a les reunions arreu del territori.

[blockquote]La reunió de Junts pel Sí d'aquesta tarda ha servit per tancar files entorn l'estratègia de proclamar la República i resistir, amb intervencions molt aplaudides de Germà Bel[/blockquote]
"No pot ser que ara tornem a fer un debat que ja teníem l'any 2016. Ja sabíem què anàvem a fer i qui tenim al davant, ara ja no val lamentar-se", ha assegurat un diputat aquesta tarda al Parlament en la convocatòria de Junts pel Sí. A la cambra catalana, la seqüència dels fets ha estat que, just després que marxessin a mitja reunió la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i el coordinador d'Organització, David Bonvehí, -han anat a Palau a reunir-se abans amb Puigdemont- els diputats han començat a aplaudir i a picar les taules. Fonts parlamentàries expliquen que ha estat pel discurs "determinat" que ha fet el diputat Germà Bel apel·lant a l'"ètica" i la "responsabilitat" a l'hora de fer efectiu el programa pel qual 1,7 milions de persones els va votar a les eleccions del 27-S. "Hi ha aigua a la piscina. Això ens han transmès", assegura un altre diputat del grup i, malgrat que no hi hagut resistència a aquesta postura, sí que hi havia cares serioses d'algun que no no veia del tot clar.

En tot cas, malgrat que el posicionament majoritari del grup ha quedat més que clar, cal veure en quin format es faria aquesta proclamació de la República. El debat segueix ben viu. Hi ha qui considera que el Parlament no pot votar "i alterar la proporcionalitat" del resultat del referèndum de l'1-O i que tampoc té sentit votar l'aixecament de la suspensió d'una declaració que "formalment no s'ha fet". Com a molt, asseguren fonts del grup, a les propostes de resolució de divendres es votaria "els efectes" de la proclamació. Un sector de l'independentisme considera, però, que el Parlament hauria de votar la declaració d'independència.

Una darrera reunió a Palau

En tot cas, aquesta estratègia s'ha de ratificar encara amb la darrera reunió de l'estat major del procés, que ha començat a les 19h al Palau de la Generalitat. En ella hi participen representants del Govern, líders de formacions polítiques i portaveus del sobiranisme civil. A banda de Puigdemont i Junqueras, hi han fet acte de presència la pràctica totalitat de consellers i conselleres. Del PDECat, Marta Pascal i David Bonvehí, a banda de l'expresident Artur Mas. Neus Lloveras (AMI), Miquel Buch (ACM), Marcel Mauri (Òmnium) i Agustí Alcoberro (ANC).

Alguns membres de l'executiu han mostrat la seva sorpresa per aquesta convocatòria, ja que entenien que el posicionament ja estava tancat, i temen que alguns dels sectors més inquiets amb la independència vulguin executar un últim intent per torpedinar la proclamació de divendres i posar de nou el punt de mira en unes eleccions. Malgrat tot, Junqueras ha fixat posició poc abans de la trobada amb declaracions a The Associated Press, on ha defensat que el govern espanyol no dona "cap altra opció" als independentistes que proclamar una nova república.

[blockquote]La reunió a Palau de l'estat major a les 19h ha sorprès alguns membres de l'executiu, que entenien que l'aposta per la proclació de la República ja estava tancada[/blockquote]
Sigui com sigui, per arribar a aquest punt s'han succeït nombroses reunions amb tots els sectors de l'independentisme. Fonts d'alguns departaments, de fet, asseguren que els respectius consellers passaven més hores reunits al Palau de la Generalitat que al capdavant de la seva àrea. Un cas clar és la trobada de l'estat major del procés que dimarts al vespre es va allargar fins a altes hores de la nit - és en aquesta reunió on algunes fonts apunten que teòricament ja s'hauria tancat l'estratègia-. En el si del grup parlamentari de Junts pel Sí, però, el posicionament favorable a la independència com a via per defensar-se del 155 es va tancar abans que al Govern, per bé que fins dimarts al migdia els diputats no van conèixer quins serien els plans que haurien de defensar en les assemblees d'aquests dies. En tot cas, el posicionament de la coalició -ratificat aquest dimecres a la tarda- va servir també per falcar l'executiu.

Tanmateix, a banda d'aparcar l'opció de les eleccions, altres debats s'han situat sobre la taula. El més urgent era si Puigdemont havia d'anar dijous o divendres al Senat a presentar les seves al·legacions. Malgrat que el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va apuntar que ho faria si era compatible amb el ple del Parlament -i que ERC deixés entreveure que hi seria favorable-, el president català ha optat per renunciar a aquesta possibilitat. Fonts de la Presidència argumenten que, de fet, el govern espanyol i el PP ja estan decidits a aplicar el 155 i, per tant, no té massa sentit forçar una compareixença inútil.

A les conselleries "ordenen despatxos" per a un possible 155

Això ha permès ajornar l'inici del ple fins a les 16.00 hores de la tarda. Ara bé, l'altra pregunta a l'aire era com s'havia de fer per aixecar la suspensió de la declaració de la independència. Una declaració que va fer Puigdemont de viva veu i que després els diputats de Junts pel Sí i la CUP van firmar, convertida en document. Alguns diputats independentistes defensaven que no caldria votar-ho, per evitar nous xocs judicials, però la decisió final passa per un punt intermig: es farà la proclamació de la República oralment i després es votaran les implicacions d'això, com es materialitza. Com que cada grup té dret a presentar tres resolucions, aquesta seria una via per detallar els passos immediats de la sobirania proclamada. D'aquesta manera, així es podrà buscar previsiblement el suport de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en alguns aspectes, com el de l'inici del procés constituent.

Malgrat tot, els dubtes dels darrers dies han impedit preparar una bona estratègia de resistència, de cara al desembarcament del govern espanyol per aplicar el 155. Els alts càrrecs i eventuals, que cauran automàticament junt als consellers, no saben si hauran de seguir anant als departaments per mirar de seguir exercint la seva tasca, ignorant l'actuació de l'Estat i, en cas afirmatiu, com i quant de temps. Fins a quatre fonts de diverses conselleries assenyalen a NacióDigital que alguns membres de la segona línia del Govern i càrrecs eventuals ja estan "ordenant el despatx" i fent caixes per quan calgui abandonar aquest espai. "No tenim cap indicació, però si cal córrer, millor tenir-ho tot ordenat", apunta una font governamental. Són mesures de contingència". "Hi ha molts possibles escenaris i cal prendre precaucions", exposen d'altres.

[blockquote]L'estratègia de la resistència passaria per convocar mobilitzacions, confiar que els funcionaris no reconeguessin els nous governants o seguir actuant com a Govern, mentre no s'impedeixi físicament[/blockquote]
En qualsevol cas, les veus consultades detallen que "cap càrrec eventual abandonarà el vaixell abans d'hora" perquè "sempre seran al costat dels seus consellers". A l'espera de noves concrecions, els eixos centrals de l'estratègia de resistència passaria, segons algunes fonts, per convocar mobilitzacions ciutadanes, confiar que bona part dels treballadors de la funció pública desobeeixin les ordres d'uns governants que no considerin il·legítim -com ja han avançat que farien alguns sectors del funcionariat- o, pel que fa als membres del consell executiu i els seus equips, seguir personant-se als departaments per continuar exercint com a Govern, almenys fins que els ho impedeixin físicament.