14
d'abril
de
2021, 20:15
Actualitzat:
15
d'abril,
13:22h
Pocs dies abans de la primera investidura fallida de Pere Aragonès, una inquietud recorria el sector governamental de Junts: una abstenció que bloquegés la tria del líder d'ERC ennuvolaria les negociacions fins al punt que complicaria reeditar la coalició? En l'executiva que va fixar la posició sobre la primera votació al Parlament s'hi va registrar debat, però es va acabar avalant per unanimitat. L'abstenció en segona volta va generar menys dubtes interns, perquè el marge per arribar a un acord en tan sols quatre dies era escàs, i també es va decidir sense fissures.
Però si alguna cosa va inquietar de debò els dirigents de Junts enquadrats al Govern va ser els avisos primer informals i després formals d'Elsa Artadi, Jordi Sànchez i Laura Borràs segons els quals el partit de Carles Puigdemont podria quedar fora del Govern tot i facilitar la investidura d'Aragonès. Un escenari que les veus institucionals de Junts rebutgen en públic i que, en privat, és qualificada com "molt poc probable" i un "error" per part de diverses fonts consultades per NacióDigital.
ERC, d'entrada, tampoc l'ha considerada una possibilitat real -hi veuen només una estratègia negociadora-, però el bloqueig en les converses ha fet que la direcció es comenci a plantejar la possibilitat, encara que només sigui per pujar l'aposta, de recollir el guant i acceptar els vots afirmatius de Junts per un Govern en solitari que tindria les portes obertes a Junts per quan acabés "el seu procés intern". No hi ha hagut resposta formal d'ERC a Sànchez, Artadi i Borràs per pressionar-los amb la mateixa arma, però per si de cas el front institucional de Junts intenta allunyar aquest escenari que han abonat també diputats com Joan Canadell o Salvador Vergés.
ERC ha iniciat aquest dijous una ronda d'assemblees territorials per informar la militància de l'estat de les negociacions amb Junts, així com del contingut subscrit amb la CUP. La formació té programades 13 sessions arreu del país fins al 21 d'abril, en les quals hi estan convocades 9.700 persones. La cúpula dels republicans també detallarà en aquestes assemblees el document d'acord global plantejat a Junts.
Dins la direcció de Junts no hi ha hagut un debat com a tal sobre la presència al Govern, però sí posicionaments preventius posant l'accent en la necessitat de ser-hi. Qui s'ha expressat amb més contundència sobre la voluntat de continuar dins l'administració és la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que aquest dimecres ha defensat la presència de Junts a l'executiu que presidirà Aragonès. "Som una formació política amb vocació de Govern, i s'ha de notar la nostra empremta", ha indicat des de Catalunya Ràdio. Borràs, que la setmana passada va assegurar als mateixos micròfons que Junts es trobava "més lluny" d'entrar a l'executiu que de ser-hi, va virar el discurs aquest dilluns, tot assenyalant que no s'entendria que els 32 diputats del partit no es veiessin representats dins del Govern. Encara menys després del 52% de vot independentista.
"Quedar-se fora és un discurs minoritari dins l'executiva", assegura un dels consultats. Les converses amb ERC continuen encallades, tot i que la setmana passada ja es va procedir a l'intercanvi de documents sobre l'estructura del Govern, tal com va explicar NacióDigital. La darrera reunió entre les parts va ser dimecres passat. Es va abordar com havia de ser i funcionar el Govern per no reincidir en els problemes interns dels darrers anys. Es va acordar preparar un document de línies generals, però posteriorment els representants de Junts van demanar un text més treballat, que va preparar ERC. Segons els negociadors, un document d'una seixantena de pàgines amb com s'hauria de coordinar i organitzar l'executiu, que es van remetre dissabte i que encara no ha rebut resposta. No hi ha prevista cap reunió tot i que, inexorable, el calendari avança cap al 26 de maig, data límit per investir Aragonès.
Fonts de Junts han assenyalat aquest dijous que l'intercanvi de documents ha continuat al llarg de la setmana per arribar a un "acord global de legislatura". "Els contactes i els treballs interns no han cessat", han remarcat les mateixes fonts, que assenyalen que els acords han de ser "a tres", és a dir, incloent la CUP. "Aquesta setmana continuaran els treballs i les reunions per fer-ho possible al més aviat possible, sostenen.
Com és habitual en circumstàncies delicades, Carles Puigdemont es manté en silenci, una situació que acostuma a generar interpretacions diverses dins de Junts. "El que segur que no farà és perjudicar les converses", assegura un dirigent de la formació. A finals de març, tal com ha revelat Aragonès a Catalunya Ràdio, l'expresident de la Generalitat va tenir una conversa amb ell que va ser "cordial" i "aclaridora". No sempre han tingut una relació fluïda: el novembre del 2018, la primera vegada que es van trobar a Waterloo, Puigdemont li va retreure com el tractava ERC.
Quins són els arguments que es fan servir de portes endins per continuar al Govern? N'hi ha, bàsicament, tres. El primer és "marcar de prop" Aragonès en una legislatura que, pressupostàriament, serà expansiva per l'arribada de fons europeus i pel relaxament de les mesures d'austeritat en la línia de fer front a la pandèmia. El segon és que, per "consolidar" el projecte de Junts, és necessari disposar d'altaveus institucionals i influir des de dins en les línies mestres del Govern, ja sigui en l'elaboració dels comptes -que faria Elsa Artadi com a probable vicepresidenta i consellera d'Economia- o bé en la projecció de cares que el públic pugui associar al partit.
I, en tercer lloc, també apareix en l'horitzó la celebració de les eleccions municipals previstes per al 2023. Dirigents territorials de Junts assenyalen que seria un "error" afrontar-les sense tenir interlocució institucional directa amb el món local. "Als alcaldes se'ls posen els pels de punta si els planteges no ser a l'executiu", determina un dels consultats. Aquests tres arguments, però, són considerats insuficients -a l'espera d'acabar de perfilar l'acord amb ERC, que està en fase de més concreció que en la primera investidura fallida- per sectors del partit que han defensat obertament quedar-se a l'oposició i "consolidar des de fora" el projecte en contraposició als republicans i també a la CUP per la "tebior" del full de ruta nacional -dos anys de marge a la taula de diàleg i preparació del "nou embat"-, de qui també els distancia el model de país.
El poder de decisió de Jordi Sànchez
Entre aquests dirigents hi ha diputats com Joan Canadell -número tres de la llista a les eleccions del 14-F, però sense protagonisme en el circuit principal de campanya i sense pes específic en les negociacions amb ERC- i Salvador Vergés -un dels fitxatges destacats a les comarques gironines-, i també personalitats de l'entorn de la formació com l'historiador Agustí Colomines, integrants de llistes al Senat com Hèctor López Bofill o Reagrupament, ara entitat associada a Junts. De Junts sempre se n'identifiquen dues ànimes -la procedent del PDECat, amb més tradició institucional, i la que ve dels independents que se sumen al projecte de Puigdemont a partir de la tardor del 2017-, però no són compartiments estancs. De fet, Jordi Sànchez no prové del PDECat i és un dels dirigents "amb més sentit institucional" que hi ha a Junts, com radiografia un membre de la sala de màquines.
El pes específic de Sànchez és innegable en aquesta negociació. Com a secretari general del partit és l'interlocutor habitual d'Aragonès -tot i que no falten veus a Junts que li retreuen al candidat d'ERC haver-se involucrat poc directament en les converses- i és qui lidera l'estratègia. Fins al punt que, quan comencen a circular travesses, un dels comentaris que es repeteix de portes endins sobre la tria de consellers i conselleres és aquest: "Sànchez tindrà l'última paraula". El secretari general ja va ser decisiu a l'hora de defensar davant Borràs la necessitat que assumís la presidència del Parlament, tot i que fins a l'últim moment va estar oberta la possibilitat que s'integrés al Govern. La candidata al 14-F va escollir com a escuder a la mesa Jaume Alonso-Cuevillas, que va acabar renunciant després de posar en dubte la confrontació "simbòlica".
Renovació al Govern
En sectors governamentals, més d'un va arrufar el nas. "Acabarem sent un partit sense capacitat de dissensió interna", es va escoltar en una conselleria. Els membres del Govern actual de Junts aspiren a repetir -Damià Calvet, Jordi Puigneró, Meritxell Budó, Miquel Sàmper, Ramon Tremosa, fins i tot Àngels Ponsa-, però no tenen garantit mantenir-se en les conselleries que ocupen. Per dos motius: perquè s'esperen incorporacions -Albert Batet o Josep Rius podrien tenir un espai al futur Govern-, i perquè existeix el compromís inamovible de complir amb la paritat, no només a nivell de conselleries sinó també en secretaries generals, a diferència de l'organigrama actual.
A banda, Aragonès té dissenyat un pla de reforma de l'administració que inclou tres departaments nous -Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca- i la supressió o fraccionament de conselleries que ja existeixen. Des de l'arribada d'Artur Mas a Palau no es fa una reforma en profunditat de l'estructura del Govern i, aquesta vegada, ERC i Junts mouran més d'una competència de banda. L'acord encara és lluny, però els més optimistes parlen de principis de maig. "En tres setmanes, com a molt, ens en podem sortir", sosté un coneixedor de les converses. I el més probable és que Junts, tot i la pluralitat de veus i el flirteig de la Setmana Santa, acabi formant part de l'executiu.
Però si alguna cosa va inquietar de debò els dirigents de Junts enquadrats al Govern va ser els avisos primer informals i després formals d'Elsa Artadi, Jordi Sànchez i Laura Borràs segons els quals el partit de Carles Puigdemont podria quedar fora del Govern tot i facilitar la investidura d'Aragonès. Un escenari que les veus institucionals de Junts rebutgen en públic i que, en privat, és qualificada com "molt poc probable" i un "error" per part de diverses fonts consultades per NacióDigital.
ERC, d'entrada, tampoc l'ha considerada una possibilitat real -hi veuen només una estratègia negociadora-, però el bloqueig en les converses ha fet que la direcció es comenci a plantejar la possibilitat, encara que només sigui per pujar l'aposta, de recollir el guant i acceptar els vots afirmatius de Junts per un Govern en solitari que tindria les portes obertes a Junts per quan acabés "el seu procés intern". No hi ha hagut resposta formal d'ERC a Sànchez, Artadi i Borràs per pressionar-los amb la mateixa arma, però per si de cas el front institucional de Junts intenta allunyar aquest escenari que han abonat també diputats com Joan Canadell o Salvador Vergés.
ERC ha iniciat aquest dijous una ronda d'assemblees territorials per informar la militància de l'estat de les negociacions amb Junts, així com del contingut subscrit amb la CUP. La formació té programades 13 sessions arreu del país fins al 21 d'abril, en les quals hi estan convocades 9.700 persones. La cúpula dels republicans també detallarà en aquestes assemblees el document d'acord global plantejat a Junts.
Dins la direcció de Junts no hi ha hagut un debat com a tal sobre la presència al Govern, però sí posicionaments preventius posant l'accent en la necessitat de ser-hi. Qui s'ha expressat amb més contundència sobre la voluntat de continuar dins l'administració és la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que aquest dimecres ha defensat la presència de Junts a l'executiu que presidirà Aragonès. "Som una formació política amb vocació de Govern, i s'ha de notar la nostra empremta", ha indicat des de Catalunya Ràdio. Borràs, que la setmana passada va assegurar als mateixos micròfons que Junts es trobava "més lluny" d'entrar a l'executiu que de ser-hi, va virar el discurs aquest dilluns, tot assenyalant que no s'entendria que els 32 diputats del partit no es veiessin representats dins del Govern. Encara menys després del 52% de vot independentista.
"Quedar-se fora és un discurs minoritari dins l'executiva", assegura un dels consultats. Les converses amb ERC continuen encallades, tot i que la setmana passada ja es va procedir a l'intercanvi de documents sobre l'estructura del Govern, tal com va explicar NacióDigital. La darrera reunió entre les parts va ser dimecres passat. Es va abordar com havia de ser i funcionar el Govern per no reincidir en els problemes interns dels darrers anys. Es va acordar preparar un document de línies generals, però posteriorment els representants de Junts van demanar un text més treballat, que va preparar ERC. Segons els negociadors, un document d'una seixantena de pàgines amb com s'hauria de coordinar i organitzar l'executiu, que es van remetre dissabte i que encara no ha rebut resposta. No hi ha prevista cap reunió tot i que, inexorable, el calendari avança cap al 26 de maig, data límit per investir Aragonès.
Fonts de Junts han assenyalat aquest dijous que l'intercanvi de documents ha continuat al llarg de la setmana per arribar a un "acord global de legislatura". "Els contactes i els treballs interns no han cessat", han remarcat les mateixes fonts, que assenyalen que els acords han de ser "a tres", és a dir, incloent la CUP. "Aquesta setmana continuaran els treballs i les reunions per fer-ho possible al més aviat possible, sostenen.
Com és habitual en circumstàncies delicades, Carles Puigdemont es manté en silenci, una situació que acostuma a generar interpretacions diverses dins de Junts. "El que segur que no farà és perjudicar les converses", assegura un dirigent de la formació. A finals de març, tal com ha revelat Aragonès a Catalunya Ràdio, l'expresident de la Generalitat va tenir una conversa amb ell que va ser "cordial" i "aclaridora". No sempre han tingut una relació fluïda: el novembre del 2018, la primera vegada que es van trobar a Waterloo, Puigdemont li va retreure com el tractava ERC.
Quins són els arguments que es fan servir de portes endins per continuar al Govern? N'hi ha, bàsicament, tres. El primer és "marcar de prop" Aragonès en una legislatura que, pressupostàriament, serà expansiva per l'arribada de fons europeus i pel relaxament de les mesures d'austeritat en la línia de fer front a la pandèmia. El segon és que, per "consolidar" el projecte de Junts, és necessari disposar d'altaveus institucionals i influir des de dins en les línies mestres del Govern, ja sigui en l'elaboració dels comptes -que faria Elsa Artadi com a probable vicepresidenta i consellera d'Economia- o bé en la projecció de cares que el públic pugui associar al partit.
I, en tercer lloc, també apareix en l'horitzó la celebració de les eleccions municipals previstes per al 2023. Dirigents territorials de Junts assenyalen que seria un "error" afrontar-les sense tenir interlocució institucional directa amb el món local. "Als alcaldes se'ls posen els pels de punta si els planteges no ser a l'executiu", determina un dels consultats. Aquests tres arguments, però, són considerats insuficients -a l'espera d'acabar de perfilar l'acord amb ERC, que està en fase de més concreció que en la primera investidura fallida- per sectors del partit que han defensat obertament quedar-se a l'oposició i "consolidar des de fora" el projecte en contraposició als republicans i també a la CUP per la "tebior" del full de ruta nacional -dos anys de marge a la taula de diàleg i preparació del "nou embat"-, de qui també els distancia el model de país.
El poder de decisió de Jordi Sànchez
Entre aquests dirigents hi ha diputats com Joan Canadell -número tres de la llista a les eleccions del 14-F, però sense protagonisme en el circuit principal de campanya i sense pes específic en les negociacions amb ERC- i Salvador Vergés -un dels fitxatges destacats a les comarques gironines-, i també personalitats de l'entorn de la formació com l'historiador Agustí Colomines, integrants de llistes al Senat com Hèctor López Bofill o Reagrupament, ara entitat associada a Junts. De Junts sempre se n'identifiquen dues ànimes -la procedent del PDECat, amb més tradició institucional, i la que ve dels independents que se sumen al projecte de Puigdemont a partir de la tardor del 2017-, però no són compartiments estancs. De fet, Jordi Sànchez no prové del PDECat i és un dels dirigents "amb més sentit institucional" que hi ha a Junts, com radiografia un membre de la sala de màquines.
El pes específic de Sànchez és innegable en aquesta negociació. Com a secretari general del partit és l'interlocutor habitual d'Aragonès -tot i que no falten veus a Junts que li retreuen al candidat d'ERC haver-se involucrat poc directament en les converses- i és qui lidera l'estratègia. Fins al punt que, quan comencen a circular travesses, un dels comentaris que es repeteix de portes endins sobre la tria de consellers i conselleres és aquest: "Sànchez tindrà l'última paraula". El secretari general ja va ser decisiu a l'hora de defensar davant Borràs la necessitat que assumís la presidència del Parlament, tot i que fins a l'últim moment va estar oberta la possibilitat que s'integrés al Govern. La candidata al 14-F va escollir com a escuder a la mesa Jaume Alonso-Cuevillas, que va acabar renunciant després de posar en dubte la confrontació "simbòlica".
Renovació al Govern
En sectors governamentals, més d'un va arrufar el nas. "Acabarem sent un partit sense capacitat de dissensió interna", es va escoltar en una conselleria. Els membres del Govern actual de Junts aspiren a repetir -Damià Calvet, Jordi Puigneró, Meritxell Budó, Miquel Sàmper, Ramon Tremosa, fins i tot Àngels Ponsa-, però no tenen garantit mantenir-se en les conselleries que ocupen. Per dos motius: perquè s'esperen incorporacions -Albert Batet o Josep Rius podrien tenir un espai al futur Govern-, i perquè existeix el compromís inamovible de complir amb la paritat, no només a nivell de conselleries sinó també en secretaries generals, a diferència de l'organigrama actual.
A banda, Aragonès té dissenyat un pla de reforma de l'administració que inclou tres departaments nous -Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca- i la supressió o fraccionament de conselleries que ja existeixen. Des de l'arribada d'Artur Mas a Palau no es fa una reforma en profunditat de l'estructura del Govern i, aquesta vegada, ERC i Junts mouran més d'una competència de banda. L'acord encara és lluny, però els més optimistes parlen de principis de maig. "En tres setmanes, com a molt, ens en podem sortir", sosté un coneixedor de les converses. I el més probable és que Junts, tot i la pluralitat de veus i el flirteig de la Setmana Santa, acabi formant part de l'executiu.