La denúncia interna que l’exregidor del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz va presentar contra Daniel Sirera -avançada per l’Ara- per la seva política de nomenaments ha generat desconcert dins del partit. Des que Sirera va aconseguir llum verda d’Alberto Núñez Feijóo per controlar tota la maquinària de l’organització conservadora a la ciutat de Barcelona, el malestar s’ha anat estenent per la formació. “Hi ha un ambient de gran incertesa, perquè Fernández és imprevisible”, asseguren fonts del PP a Nació, que no descarten que el cas acabi als tribunals.
El cop a la taula donat per Fernández Díaz ha trencat els plans dissenyats darrerament per Feijóo, que ha fet les paus amb el líder del PP català, Alejandro Fernández, després de temps de distanciaments. Fins i tot Génova ha donat senyals que ha arribat l'hora de convocar el congrés que els populars catalans no celebren des del 2018. Un congrés que Feijóo vol que se celebri en pau i harmonia.
El que ha trencat la tranquil·litat al PP de Barcelona ha estat la política de nomenaments de Sirera, que Nació ha anat explicant. L’actual cap del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir l’any passat l’objectiu que portava temps anhelant: que Feijóo li donés carta blanca per dirigir el partit a Barcelona, al marge dels intents de la direcció provincial (Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels, amb bona relació amb l’eurodiputada Dolors Montserrat) per controlar-lo. No només això, sinó que Sirera va desenterrar una junta local del partit a la ciutat de Barcelona, que feia dècades que no existia.
Això va suposar una victòria rotunda de Sirera, que ja veia lligada la seva continuïtat com a alcaldable en les properes eleccions municipals. Una posició que en aquests moments no sembla en perill. Però Sirera pot haver comès un error, segons asseguren diverses veus del partit. A l’hora de conformar el seu equip, ha posat en segon terme l’arrelament dels quadres del PP als seus territoris. Un fet que els estatuts de la formació estableixen, que els consellers de districte han de viure en el seu districte.
Ja fa setmanes que molts militants del PP mostren la seva molèstia pel que consideren decisions "capricioses" de Sirera. Dos consellers de districtes de Sarrià-Sant Gervasi, on el partit obté els seus millors resultats, viuen fora, un a Sant Cugat i l’altre a l’Hospitalet. En aquest cas, a més, es tracta de qui és president del del partit a Sants, José Manuel Calleja. Els dos consellers a les Corts (Xavier Cañigueral i Mercè Font) viuen a l’Eixample. Ni el conseller de Ciutat Vella està arrelat a Ciutat Vella, ni el de Nou Barris ho està a Nou Barris.
Una situació que ha acabat ofenent un sector de la militància, en especial el de més trajectòria. A això s’afegeix la brama que fa temps que es fa córrer i que diu que ni el mateix Sirera viu a Barcelona. En realitat, el regidor sí que està empadronat i té casa a Barcelona, malgrat que, segons han explicat fonts del partit, estiueja al Masnou.
Un os dur de rosegar
Al PP coneixen bé Alberto Fernández Díaz i saben que no el poden negligir. Fa prop d’un any, quan ja era un secret a crits el seu distanciament respecte de l’actual cap del PP a Barcelona, Feijóo va reunir-se amb Alberto Fernández. Però amb una direcció del partit abocada amb Sirera, alguna cosa no va acabar d’anar bé en aquella trobada i l’exregidor va impulsar la seva plataforma Barcino5G, on convoca periòdicament empresaris,
Una part de l’actual xoc entre Sirera i Fernández ve de molt lluny. Tots dos són capítols de la història del PP a Catalunya, una història plena d’ensurts, desavinences i aliances de clans difícils de seguir. Sirera va ser un dels joves engrescats amb el lideratge d’Aleix Vidal-Quadras. Alberto formava amb el seu germà Jorge Fernández Díaz una maquinària política molt ben engreixada, l’anomenat fernandisme, sense el qual era molt difícil governar el partit.
El fet que l’exministre de l’Interior tingui al davant el judici pel cas Kitchen (espionatge parapolicial contra l’extresorer del PP Luis Bárcenas) ha neutralitzat part de l’ascendent dels Fernández. Però d’aquí a considerar-los fora de combat hi ha un abisme. Alberto Fernández és un animal polític, un home que s’aixeca molt d’hora, és treballador i coneix Barcelona com pocs. I està disposat a vendre cara la seva pell.
