Una de les imatges que defineixen amb més precisió les dificultats que va travessar Oriol Junqueras per tornar a ocupar la presidència d'ERC és el moment en què, coneguts els resultats, el líder republicà celebra amb un gran esbufec, els punys tancats i un alçament de braços pràcticament incontrolable. L'escena, compartida amb entusiasme pel seu equip la nit del 14 de desembre, era el tret de sortida d'una nova etapa a ERC, marcada per la necessitat de recosir ferides i de trobar el to per fer-li saber tant a Salvador Illa com a Pedro Sánchez que el partit es faria "respectar", com ha proclamat cada vegada que ha pogut la nova secretària general, Elisenda Alamany. Aquest és el 2025 que li espera a ERC.
Recomposició interna
Els primers canvis sensibles es van fer abans de Nadal. Junqueras va situar Ester Capella com a portaveu parlamentària, en substitució de Marta Vilalta, i ha ofert a Josep Maria Jové continuar com a president a la cambra catalana. Al capdavant del consell nacional, finalment, s'hi situarà Bàrbara Lligadas. Després d'un congrés en què les ferides han supurat, Junqueras intenta que l'aterratge no suposi un terrabastall, més enllà de col·locar -com és habitual després d'una tria de direcció per part de la militància- els afins en els llocs de responsabilitat. Lluís Salvadó, lloctinent del president, ha estat nomenat director general, i tindrà una incidència rellevant a l'hora de negociar amb els socialistes.
Fer-se respectar davant dels socialistes
I és en aquest punt, en la negociació amb els socialistes, on ERC es juga enguany la credibilitat. El suport dels republicans als pressupostos d'Illa no es pot donar ni molt menys per descomptat -l'exigència és que es compleixin tots els acords anteriors, inclòs el d'investidura, rubricat a l'agost i sobre el qual no se sap què va votar Junqueras-, de manera que les converses arrencaran amb un to diferent al de fa uns mesos. I, en el cas de Madrid, on la sintonia entre els republicans i el PSOE tendeix a ser més amable per l'espantall que suposa que el Congrés caigui en mans del PP i de Vox, Sánchez sap que haurà de complir amb el finançament per tenir estabilitat. Que serà, també, la d'Illa.
Com remuntar (i el factor Puigdemont)
ERC va perdre 13 escons a les eleccions del mes de maig, i ha vist com alguns dels lideratges dels últims anys -Marta Rovira, Pere Aragonès, Laura Vilagrà, Sergi Sabrià- han marxat esgotats, ja sigui pel desgast, pels mals resultats electorals o, en el cas de Sabrià, pels cartells dels germans Maragall. La comissió de la veritat impulsada per Junqueras haurà de servir per recomençar i evitar que es tornin a produir situacions com aquesta, un llast per a la formació. I, en l'horitzó, la figura de Carles Puigdemont, competidor a Catalunya i a Madrid, amb qui el president republicà haurà de tornar a tenir relació si es vol que l'independentisme recuperi -encara que sigui de mínims- la unitat del 2017.