Asseguren membres de la cúpula més restringida de Junts que és Carles Puigdemont qui va donar l'ordre als dirigents del partit de ser respectuosos al màxim amb la crisi oberta a ERC prèvia a la celebració d'un congrés que ha tornat a entronitzar Oriol Junqueras al capdavant dels republicans. Puigdemont no volia convertir la batalla oberta a ERC -retrets creuats, ruptures polítiques i personals, una segona volta que ha allargat durant dues setmanes el pols intern- en una oportunitat per sucar pa. Potser perquè, com remarquen les mateixes veus consultades per Nació, a la direcció de Junts, des de la nit electoral del 12-M, s'ha entès que sense unes sigles republicanes fortes costarà tornar a governar.
Puigdemont i Junqueras, Junqueras i Puigdemont, han tornat aquesta tardor al paper que ja ocupaven la tardor del 2017 i que, en essència, no han abandonat mai. El líder a l'exili, primer al PDECat -tot i no tenir càrrec orgànic- i després al partit que va fundar, sempre ha monitorat les decisions, tant de portes endins com de portes enfora. I el dirigent republicà, formalment, només haurà estat cinc mesos fora del despatx del carrer Calàbria. Malgrat que tots dos han patit la repressió -un resideix a Waterloo, l'altre va conèixer les cel·les d'Estremera, Lledoners i Soto del Real durant quatre anys-, en cap moment han deixat de ser referents en el marc dels respectius espais. Més aviat al contrari.
Fa uns mesos, als passadissos del Parlament, un dirigent afí a Laura Borràs -descavalcada de la presidència de Junts per fer lloc a Puigdemont- feia aquesta reflexió: "Si tot el que té per oferir l'independentisme aquesta tardor són els mateixos lideratges que els de l'1-O, és que tenim un problema". Amb els processos congressuals acabats, al capdavant de Junts i d'ERC hi tornen a haver els artífexs del referèndum i de la declaració d'independència fallida. Dos dirigents que en el seu dia no van amagar animadversions -de poc van servir els sopars organitzats per amics comuns, parelles incloses, per amorosir la relació- i que han airejat discrepàncies estratègiques sobre el rumb del procés.
Encara hi ha exconsellers de la Generalitat que guarden missatges especialment durs de Puigdemont contra Junqueras, i dirigents d'ERC que tenen paraules gruixudes en privat cap al líder a l'exili, perquè hi ha qüestions que no han acabat de cicatritzar. En el cas del líder de Junts, encara té present com el nou president republicà, la tardor del 2017, defensava la celebració d'eleccions autonòmiques mentre en públic era partidari de la declaració d'independència. O bé que Junqueras no assistís a la primera reunió del Govern després de la proclamació de la República sense donar explicacions. Xavier Vendrell, que s'ha fet un tip d'exercir com a intermediari entre tots dos, va revelar que era a Montserrat.
A l'altra banda, el calaix dels retrets també és ple. Abans del referèndum, ERC tenia la percepció -que també havia larvat a les files del PDECat, però en sentit contrari- que els postconvergents no anaven de debò amb la votació, i que se'n desdirien a última hora. La sortida precipitada de Puigdemont cap a l'exili tampoc va agradar a Junqueras, l'entorn del qual sempre ha lamentat que no se'ls va avisar de la decisió. "En el fons, el que haurien de fer és tancar-se en una casa rural tots dos, sense mòbils i sense acompanyants, i posar-se d'acord", han ironitzat en múltiples ocasions dirigents que els coneixen bé. Com a presidents de Junts i d'ERC, entendre's serà una de les tasques principals.
I ho faran en un context que és molt diferent del 2017. L'independentisme ja no té majoria parlamentària, els governs de coalició són història -l'últim es va trencar el 2022- i l'epicentre ha passat del Parlament al Congrés dels Diputats. Després d'anys de discrepàncies, Puigdemont i Junqueras han acabat signant acords amb Pedro Sánchez, amb més o menys convenciment, i formen part de la majoria de la investidura. El líder a l'exili va posar sobre la taula -sense èxit- una qüestió de confiança i atia discursos en què Junts demana a Sánchez que "mogui el cul", i el nou president d'ERC, a rebuf del procés congressual, ja no tem dir que poden caure governs si els socialistes no compleixen.
En el cas de Junqueras, l'equació també inclou el Parlament, tenint en compte que els republicans van permetre la investidura de Salvador Illaa canvi del finançament singular. De moment, ja hi ha la porta oberta a una consulta sobre els pressupostos, que es pot encavalcar amb les negociacions per entrar a l'executiu de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona. El cert, en tot cas, és que tant Junqueras com Puigdemont són els interlocutors directes de la Moncloa, i que tenen a les mans el destí de la legislatura a l'Estat. Actuaran de manera coordinada? Es reuniran en els dies vinents? Aconseguiran refer el que es va trencar la tardor del 2017? Això també ho tenen a les seves mans.