El procés de reconstrucció que viu ERC també implica la seva facció jove. La nova ponència del Jovent Republicà ha coincidit, de manera no buscada, amb el nou full de ruta de la nova direcció encapçalada per Oriol Junqueras. Les antigues JERC també han renovat càrrecs i, des de fa unes setmanes, el nou portaveu és Marc Martínez (Lleida, 2001). En conversa amb Nació, la nova cara visible del Jovent Republicà detalla com es rearticula el col·lectiu després del procés, tenint clar que hi ha hagut un "fi de cicle" i que els republicans han de batallar per tornar a ser centrals en la política catalana.
Martínez situa com a prioritat la "construcció nacional" per tornar a establir les condicions per avançar cap a la independència i entén que la negociació és ara la millor estratègia. "Hem de prendre-li competències a l'estat espanyol per construir unes estructures d'estat que ens permetin fer la transició cap a un país independent", considera. El portaveu del Jovent Republicà lamenta que les tensions al congrés d'ERC han estat "desagradables", però reivindica el nou to dels republicans davant el PSC, deixant sense pressupostos a Salvador Illa i sense entrar -almeys fins que acabi la segona fase del congrés, a mitjans de març- al govern de Jaume Collboni. A banda, critica qualsevol apropament de l'independentisme amb Aliança Catalana i lamenta que Junts "compri el relat" de l'extrema dreta.
Com s'està reordenant el Jovent Republicà després dels anys intensos del procés i amb ERC fora del poder?
El Jovent Republicà té congrés cada dos anys, a diferència d'Esquerra, que en té cada quatre anys. La militància juvenil té aquesta part que els tempos són més ràpids i que, per tant, has de crear un relleu més de pressa. Arran d'aquest congrés detectem una sèrie de necessitats, tant com a organització i com a moviment independentista. Estem davant del tancament d'un cicle polític que constata la pèrdua de la majoria independentista a Catalaunya i la fi d'uns governs més o menys progressistes al País Valencià i a les Illes Balears. Per tant, tenim la necessitat de redefinir l'estratègia.
Això va per la via d'una nova ponència estratègica que és, sobretot, independentista. També a través de la configuració d'un nou equip, amb la incorporació de secretaries que intenten respondre el repte de la construcció nacional. Feia uns anys que l'independentisme era majoria i, per tant, havia tingut el lideratge del país. I ara, potser perquè no hem sabut culminar els canvis que havíem començat o perquè la ciutadania no ho ha percebut, veiem un desencís. Hem de tornar a construir aquesta base social, que és d'on emana la força de l'independentisme.
En la ponència estratègia del Jovent Republicà se situa la "construcció nacional" com a principal objectiu després del procés. Com volen aconseguir-ho?
Treballant conjuntament. Hi ha dues vies per aconseguir reivindicacions: la dels carrers i la institucional. I han d'anar lligades perquè les institucions serveixin per culminar els processos que es generen a la societat civil. En el cas de la construcció nacional, entenem que les reivindicacions generades havien culminat en una majoria independentista que havia fet canvis institucionals, però que van quedar truncats. Així doncs, com que la base social de l'independentisme no és majoritària, no és forta i no està unida, necessitem apostar per la construcció nacional. I ho fem des dels carrers, a través del contacte amb l'entorn, vinculant-nos amb entitats, participant en lluites per a l'emancipació social com els moviments ecològics, feministes o per l'habitatge. També apostant per estructures que construeixen la nació.
"Hem de prendre-li competències a l'Estat per construir estructures que ens permetin fer un país independent"
I a l'altra banda hi ha la via institucional. Si bé ara no tenim diputat al Congrés, sí que la tenim al Parlament. De fet, el que fem és assenyalar que dins de l'estat espanyol no hi tenim cabuda. Ara podem negociar perquè entenem que, tot i que no hi renunciem, la societat no està tan predisposada a aquesta unilateralitat, no hi ha la base social necessària per construir-la. A través d'aquesta via de negociació hem de prendre-li competències a l'estat espanyol per construir unes estructures d'estat fortes que ens permetin fer la transició cap a un país independent.
Ara fa prop de mig any que van acabar votant a favor de la investidura d'Illa tot i posicionar-s'hi en contra al principi. Va ser complicada, aquella decisió?
No ens agrada negociar amb el PSC perquè tenim dos models de país que són pràcticament antagònics, però alhora som conscients de les majories parlamentàries i dels suports socials que tenim. Llavors, entenem que ara ens toca fer un paper d'oposició i que el PSC no es pensi que el suport serà gratuït. Vam haver d'empassar-nos el gripau perquè enteníem que el país necessitava un Govern. A l'altra cara de la moneda, vam aconseguir una sèrie d'acords que estan per complir i que ara mateix no veiem progressos. D'aquí una mica la derivada de no aprovar els pressupostos. Però insisteixo que a la nostra militància no li generava cap comoditat pactar amb el PSC. Tenim sentit de país i vam avantposar les necessitats del país a les de l'organització. La militància també és assumir contradiccions, però és una decisió que va comptar amb el suport de la majoria de la militància i que la vam prendre de manera coral.
Fa unes setmanes que hi ha una nova direcció a ERC. Quina valoració fan de les tensions viscudes en el congrés i de la victòria d'Oriol Junqueras?
El procés d'Esquerra no ha sigut agradable. Nosaltres vam viure la tria de la direcció amb certa normalitat. Internament, van generar-se menys tensions de les que els mitjans o l'opinió pública transmetien. També és cert que les discrepàncies s'han de tractar en espais interns. I crec que es va utilitzar l'opinió pública i les xarxes socials per debilitar el partit. I això resta credibilitat. Celebrem que Esquerra tingui nova direcció, sigui la que sigui. Nosaltres ens hi hauríem hagut de tractar igual i, per tant, ens era igual qui tingués la presidència. Amb Esquerra tenim una relació de col·laboració i de doble militància en molts casos, però també creiem que s'equivoca en alguns posicionaments i la nostra feina és intentar estirar el partit cap a les nostres idees. Ens vam mantenir neutrals perquè pensàvem que no fèiem cap bé a l'organització posicionant-nos.
Què s'ha fet malament en els últims anys perquè ERC hagi sumat resultats tan dolents de manera consecutiva?
Esquerra va fer molt bé en el seu moment llegint la situació del país. Per això, gran part de la pujada electoral. També és veritat que com més puges, més difícil és mantenir-se en una situació en què estàs liderant el país. El que no va saber fer tan bé va ser la política d'aliances. Teníem un Govern que, estant bastant sol, va aconseguir impulsar grans millores pel país que, de fet, ara el govern dels socialistes n'està collint el fruit i s'apropia de les grans passes que va fer Esquerra. Vaig trobar a faltar molta lleialtat per part de Junts, la CUP i els comuns i, malgrat això, Pere Aragonès va tirar endavant molts canvis.
"Junts està més centrat a comprar el relat d'extrema dreta que no en construir una alternativa de país"
Ara que han passat uns quants mesos i que ja se'n coneixen més detalls, com creuen que s'hauria de solucionar el cas dels cartells i la trama paral·lela a la direcció d'ERC?
No és una situació còmoda per a ningú. És un procés d'Esquerra i han activat diferents mecanismes per saber-ne la veritat. Però la ciutadania i la militància necessita sobretot és que s'aclareixi el tema, que es trobin els responsables i que es depurin responsabilitats, perquè atempta frontalment contra un dels nostres principis més fonamentals, que és la transparència i la bona gestió. Això genera descrèdit i no ens ajuda a reconstruir la base social ni a fer que Esquerra, conjuntament amb el Jovent Republicà, sigui qui ens porti a la independència i que faci aquesta transformació de país i de classe que necessiten els Països Catalans.
Junqueras i la nova direcció van presentar la setmana passada el full de ruta per als pròxims sis anys. Com valoren els nous objectius que s'hi marquen?
Coincidim en molts espais i això ens ajuda a poder marcar un camí comú. Com a Jovent Republicà hem participat en les ponències i hem pogut aportar la visió en clau juvenil i també en clau d'esquerres. Es parla de manera més o menys explícita de la construcció nacional, es parla també de desmuntar mites sobre el nacionalisme, que jo crec que també és una cosa important. Potser Esquerra no ha sigut prou clara a l'hora de defensar o a l'hora de transmetre a la ciutadania aquelles qüestions que defensa, i aquest és un objectiu comú.
Hi haurà esmenes a aquesta ponència. Creuen que el president del partit ha de poder ser candidat a president de la Generalitat?
No ens pertoca a nosaltres com a organització decidir-ho, però nosaltres apostem per la generació i la formació de quadres polítics. Aquelles persones que, tant dins d'Esquerra com en el conjunt de la ciutadania, són referents perquè tenen una trajectòria militant consolidada o perquè la seva formació personal és rellevant. Tant el president del partit com qui es postuli per a la presidència de la Generalitat hauria de complir aquestes característiques. Estem a favor de generar referencialitat i que aquestes persones siguin diferents i diverses, perquè això enforteix la base del partit.
El full de ruta hauria de ser més explícit amb les dates per a un referèndum o per a la independència?
Crec que un dels errors que vam cometre en el passat, com a moviment independentista, va ser marcar-nos un calendari. En el seu moment tenia sentit, perquè la ciutadania el reclamava, però ara estem en un moment diferent, en el qual la peça clau és la base social de l'independentisme. És que la ciutadania senti que el projecte independentista és l'eina més útil per garantir un futur millor. Per tant, en aquest nou rumb que dibuixen Esquerra i el Jovent Republicà, marcar-nos un calendari seria un error.
ERC s'ha negat a aprovar els pressupostos del PSC a Catalunya i tampoc ha entrat a l'Ajuntament de Barcelona. El partit està sent prou exigent amb els socialistes?
Crec que ja ho va ser en el seu moment a través d'altres pactes que es van fer, tant al Parlament com a Madrid amb les investidures de Salvador Illa i Pedro Sánchez. Ara mateix hi ha uns pactes que establien una sèrie de consideracions que havia de fer el Partit Socialista envers la ciutadania de Catalunya i que no s'estan complint. Esquerra va ser exigent en el seu moment i, a més a més, això també li va costar diferents esforços i no tindria cap mena de sentit ara que aprovéssim els pressupostos. L'exigència d'Esquerra està sent l'adequada en el context actual.
"No hi ha una base social per a la via unilateral; ens toca afavorir la construcció nacional"
ERC hauria de fer caure el govern espanyol si es continuen constatant incompliments en carpetes acordades, com el finançament singular o el traspàs de Rodalies?
Tendim a caure en un error, que és carregar-li una responsabilitat de país excessiva a Esquerra i al Jovent Republicà. Ara qui han de complir són els socialistes. Si ho fan, continuarem amb altres qüestions i reivindicacions, perquè entenem que, tot i que ara l'estratègia sigui de negociació, a Espanya no hi tenim futur. Intentar restar-li competències a l'estat espanyol en favor de més competències per a Catalunya és encertada i, per tant, a Esquerra no li hauria de tremolar el pols a l'hora de senyalar els incompliments i a l'hora de fer caure governs.
És innegable que l'extrema dreta creix a tot el món, i que cada cop atreu més als joves, en gran part gràcies a les xarxes socials. Què cal fer des de l'esquerra per guanyar aquesta batalla?
No hi ha una recepta màgica, però cal confrontar-los directament i desmuntar els seus mites. No pot ser que la gent que difon discursos d'odi faci paradetes i tingui els seus espais. El problema és que les nostres solucions sempre són molt més complexes i les seves molt més simplistes, i per tant, tardem molt més a explicar les nostres solucions que no pas ells a explicar les seves i acaben filtrant molt més. Hem de saber arribar a la ciutadania. Això s'aconsegueix a través de missatges clars i a base de tenir debats al voltant de qüestions que incomoden a l'esquerra. A Ripoll, això s'aconsegueix a través de fer un front comú. Tots aquells partits democràtics han de tenir com a prioritat l'aïllament a l'extrema dreta.
Parlant de Ripoll, Catalunya tampoc queda al marge de l'onada reaccionària. Què pensa de les declaracions d'Artur Mas defensant el diàleg de l'independentisme amb Aliança Catalana?
Són equivocades. Aliança Catalana s'amaga sota la bandera independentista per difondre els seus discursos d'odi i que abans que independentistes són d'extrema dreta. Per tant, per mi, no són patriotes. Són antipatriotes. Perquè l'independentisme en si mateix com a moviment alliberador de l'opressió que exerceix l'estat espanyol ha de ser democràtic. I així ho diu la història i així ho diem nosaltres. Però Aliança Catalana no és el nostre aliat, ni molt menys. Creiem que és una organització o un partit que, de fet, se li dona més cobertura de la que se li hauria de donar. Per tant, ens hi trobarem, confrontant-la sempre.
Sobre aliances, vostès aspiren que ERC torni a guanyar. Però si el partit no aconsegueix ser central, qui hauria de ser el soci prioritari: el PSC o Junts?
És molt difícil de decidir. Junts és independentista, però en l'eix esquerra-dreta no ens hi posarem d'acord. A més, les seves reivindicacions últimament estan més centrades en comprar el relat de l'extrema dreta que no pas en construir una alternativa sòlida de país. I, a l'altre costat, tenim el PSC, que no ens hi trobarem mai en l'eix nacional, però és que també li trobo a faltar polítiques d'esquerres i valentes. El que hem de fer és parlar amb aquells partits amb qui compartim la qüestió nacional i la social i posar-nos d'acord per construir una alternativa molt més sòlida que no pas amb aliances que no ens porten enlloc.