Des que va entrar al Govern el desembre del 2012, Neus Munté (Barcelona, 1970) és una de les dirigents més cobejades del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), del qual n'és vicepresidenta des de la seva fundació. Sota el mandat de Carles Puigdemont, Munté s'ha convertit en consellera de la Presidència i manté les responsabilitats com a portaveu, fet que equival a respondre cada dimarts a les preguntes dels periodistes després de la reunió setmanal de l'executiu. El seu perfil progressista –prové de la UGT– la va dur al departament de Benestar en el segon Govern d'Artur Mas, que la va ascendir a vicepresidenta quan Unió va deixar l'executiu el juny del 2015. El nom de Munté sempre apareix en totes les travesses que fan els dirigents de l'antiga Convergència quan es tracta d'abordar el futur de la formació. Ella, però, se'n desmarca.
- El president Carles Puigdemont deia en el discurs de Cap d'Any de la setmana passada que aplicaria "sense excuses ni dilacions" el resultat del referèndum del 2017 perquè seria "legal i vinculant". Quines garanties hi ha que això sigui així, tenint en compte que l'aplicació del mandat que pugui sortir de les urnes no depèn exclusivament del Govern i del Parlament?
- Les garanties estan molt vinculades a la voluntat que emana del Parlament de Catalunya, d'unes votacions, en les quals una amplíssima majoria ha donat suport al concepte del referèndum. Hi ha un plantejament molt majoritari a la societat catalana, que considera que la solució és un referèndum. I, per tant la solució ha de ser política, no ha de ser judicial, no ha de ser per la via de la persecució de les idees, dels càrrecs electes, sinó per la via democràtica de votar i de convocar referèndum. Això dóna molta força. La dóna també el fet que som un Govern que estem treballant de manera absolutament cohesionada i decidida per poder fer el referèndum. Els adjectius que va utilitzar el president en el seu discurs de Cap d'Any tenen a veure amb la legalitat, que indubtablement es respectarà, i s’actuarà en funció del resultat d’aquest referèndum. I això, dit d’aquesta manera, és perfectament compatible amb la voluntat del Govern de tenir la mà estesa en tot moment davant del govern de l'Estat per poder dialogar, negociar i pactar un referèndum.
- Puigdemont, en certa manera, va vincular el seu futur polític a la convocatòria i aplicació del referèndum, en el discurs de la setmana passada.
- El que dóna sentit a la legislatura és un full de ruta que culmina amb un referèndum, perquè sigui la ciutadania qui pugui decidir a les urnes sobre el futur polític del nostre país. Per tant, allò que dóna sentit al que estem fent, allò que ens cohesiona com a Govern, és la gestió del dia a dia, la resposta als problemes de la ciutadania, però també aquest clam democràtic que vol culminar amb un referèndum.
- El marc jurídic que empararà la votació, segons el full de ruta, és la llei de transitorietat jurídica, que tècnicament rep el nom de norma de règim jurídic català. Es dóna per fet que el Tribunal Constitucional, a instàncies del govern espanyol, la suspendrà. Quines garanties hi ha que el Govern, a diferència del que va passar amb el 9-N, segueixi endavant amb el pla original?
- Les garanties hi són totes. Insisteixo: és un compromís indefugible d’aquest Govern de Junts pel Sí amb el suport d’aquells grups parlamentaris que són favorables al referèndum, que culminarem aquesta legislatura amb referèndum o referèndum. Per tant, la garantia és clara i no ens belluguem d'aquesta línia, perquè és un mandat democràtic. Que veiem, a més a més, que té el suport d'una àmplia majoria de la ciutadania. Ho veiem cada vegada que es pregunta, cada vegada que es fa una enquesta, cada vegada que els ciutadans tenen la possibilitat de posicionar-se en un sentit o en un altre. I estem convençuts que té una força democràtica que és absolutament imparable. Per tant, les garanties de fer el referèndum hi sóm. I, a partir d'aquí, Govern i grups parlamentaris tenim responsabilitats i deures compartits. Al Parlament es treballa en el marc normatiu i al Govern també tenim uns deures importants que tenen a veure amb les estructures que ha de tenir un futur Estat.
- Aquests treballs que vostè esmenta seguiran encara que totes les actuacions per fer la independència impliquin inhabilitacions individuals o col·lectives, tant a nivell de Parlament com de Govern?
- Bé, el referèndum es farà. Aquest és el nostre compromís. I som molt conscients que tenim un Estat a la contra que, incapaç d’oferir una solució política, el que fa és perseguir, amenaçar i judicialitzar allò que hauria de ser un debat sa, democràtic. Per tant, aquesta judicialització no ens fa por. La rebutgem per ser profundament antidemocràtica, però no ens fa por. De fet, com a Govern en tenim l'experiència, perquè hem estat notificats i apercebuts en nombroses ocasions, i perquè ens enfrontem ara a una dinàmica de judicis que començarà el mes vinent amb el judici pel 9-N, que continuarà amb el judici de Francesc Homs al Tribunal Suprem, i que previsiblment continuarà amb la presidenta del nostre Parlament [Carme Forcadell] i amb altres càrrecs electes de diferents formacions polítiques. No ens fa por, sabem que l'Estat ens vol oferir, i ja ho està fent, la seva pitjor cara, la seva cara més antidemocràtica. Però això no ens frena perquè estem convençuts que hem de tirar endavant amb aquest plantejament.
- La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, deia en una entrevista a NacióDigital que calia ser "realistes" i tenir en compte que "potser" no es podria fer el referèndum. En aquests moments està damunt la taula la possibilitat que hi hagi eleccions anticipades?
- No contemplem aquest escenari d’eleccions anticipades perquè el mandat que tenim i allò pel que estem treballant es diu referèndum o referèndum. És important ser realista: sabem que tenim unes dificultats al davant, sabem per experiència que tenim un Estat absolutament a la contra, però aquest realisme no ens pot fer caure en la negació d’allò que és un desig àmpliament compartit a Catalunya. Per tant, en el que no entrarem com a Govern, i estic convençuda que tampoc les formacions polítiques que ens donen suport, és en el joc del negacionisme d’allò que estem convençuts que es pot fer i que hem de fer.
[blockquote]"No contemplem l'escenari d’eleccions anticipades perquè el mandat que tenim i allò pel que estem treballant es diu referèndum o referèndum"[/blockquote]
- Una de les línies argumentals que fa servir el Govern les últimes setmanes és que no s’ha de posar els treballadors al centre del debat polític, especialment funcionaris i Mossos, arran de les detencions de responsables municipals de la CUP o bé d'activistes que van cremar fotos del Rei l'Onze de Setembre de l’any passat. Almenys una part d'aquests dos col·lectius de treballadors públics, com a mínim, ha d’estar implicada en l'organització del referèndum. El Govern ja treballa perquè s'hi impliquin i no rebin conseqüències legals que pugui tenir la votació?
- És important parlar d’això per tranquil·litzar tothom, i perquè tothom sàpiga que de la mateixa manera que el nostre objectiu és que el referèndum sigui legal, sigui vinculant i sigui homologable internacionalment, que tot es faci amb la màxima seguretat jurídica. Per tant, és un objectiu de primer ordre garantir aquesta seguretat jurídica als servidors públics, per tal que no es puguin veure en cap cas amenaçats per l'Estat. Diem que aquesta és una qüestió política que ha de tenir una resposta política. I, per això, els polítics ens posem al capdavant d'aquest plantejament.
- El que copsem és que s'està fent una molt bona feina a nivell exterior, i la principal prova és l'interès que ha posat el govern de l'Estat en invertir recursos, tant econòmics com humans, per contrarestar aquest missatge profundament democràtic que estem explicant fora de l'Estat. Som conscients que Europa no prendrà partit, i que els estats europeus no prendran partit mentre es pugui dir que és una "qüestió interna" de l'estat espanyol. Ho entenem perfectament i no demanem altra cosa que el que ja està succeint: que se'ns escolti i que es contrasti sobretot la diferent actitud del Govern i de la societat civil catalana, que defensa poder decidir i una solució política per a un problema que també és polític. Això contrasta amb l'actitud d'un govern com el del PP que es nega a negociar i dialogar, i que no ofereix cap resposta que no sigui la judicial, i que tampoc ofereix cap projecte als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El seu projecte és l'oposició sistemàtica al projecte que hi ha a Catalunya. No hi ha cap projecte propi que pugui il·lusionar els catalans i catalanes. No demanem res més a Europa que el que està fent, insisteixo, que és escoltar-nos i contrastar els diferents tarannàs i la diferent capacitat de diàleg.
- Per tant, d'Europa no se'n pot esperar cap altre suport que aquest.
- Si analitzem com ha funcionat la dinàmica dels estats europeus en situacions similars, és evident que ara per ara no podem demanar res més. Però sí que copsem que arriba amb nitidesa quin és el plantejament que es fa des de Catalunya, que no és una posició només d'un Govern. Europa també ha pogut veure i ha pogut escoltar els clams de la societat civil que ha sortit al carrer cada Onze de Setembre o en les manifestacions de suport als encausats pel 9-N o la presidenta del Parlament. Això arriba i té un impacte innegable. Des d’Europa ningú pot dubtar de la vocació clarament europeista que té Catalunya. No està ja en debat que una Catalunya independent no sigui part d’aquesta Europa, a la qual pertanyem i continuarem pertanyent, perquè la nostra vocació europeista és molt clara i molt nítida. Estem convençuts que podrem continuar fent una gran aportació a Europa en termes socials.
- El 23 de desembre es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum amb la via pactada com a gran objectiu per als propers mesos. La setmana següent, però, Mariano Rajoy va liquidar qualsevol possibilitat d'entesa en la seva tradicional roda de premsa de finals d'any amb un discurs dur contra el procés. Quin marge de maniobra hi ha, en aquest context?
- Quan parlava de contrastos em referia exactament a això. El 23 de desembre, el que es va viure en aquella cimera va ser la suma de moltes voluntats, ideològicament molt diferents, però a favor d’un referèndum. Des de la perspectiva política, però també social, amplíssima. Amb una diversitat i amb una transversalitat amplíssima. Es va fer una oferta de diàleg, novament, i de negociació amb el govern de l’Estat. Però l'única resposta del govern de l’Estat és un no. Ens diuen que estem en un bucle, però l'únic bucle és el del president del govern espanyol: el no constant a qualsevol proposta, per majoritària i transversal que sigui. Quin marge hi ha? És evident que nosaltres continuem demanant que s'escolti la demanda política. Una persona que no estigui a favor de la independència de Catalunya pot veure perfectament com el govern de l’Estat no ofereix cap projecte compartit que sigui il·lusionant. Hem de continuar exigint aquesta negociació, des de la màxima transversalitat. Estic convençuda que el suport al referèndum pot arribar a ser molt més gran entre la ciutadania que no pas a nivell de govern de l'estat espanyol. Em refereixo que les coses són molt més senzilles del que el govern del senyor Mariano Rajoy vol oferir.
[blockquote]"Estic convençuda que els ciutadans tenen una major qualitat democràtica, a l'hora d'observar aquest clam que es fa des de Catalunya, que els grans partits espanyols, i això val pel PP, pel PSOE i per Ciutadans"[/blockquote]
- La societat espanyola està més preparada per acceptar un referèndum que no pas els grans partits de l'Estat, que són contraris al fet que Catalunya voti per decidir el seu futur?
- Estic convençuda que els ciutadans tenen una major qualitat democràtica, a l'hora d'observar aquest clam que es fa des de Catalunya, que els grans partits espanyols, i això val pel PP, pel PSOE i per Ciutadans. La negativa dels tres partits estatals, i especialment del govern del PP, fa reflexionar a molta gent. Jo m'hi he trobat parlant amb persones d’altres territoris de l'Estat que se sorprenen negativament del fet que no hi hagi cap mena d’escletxa per al diàleg des del govern del PP. El referèndum es farà, i el que hauria de fer el govern espanyol, que és tan partidari del "no", és començar a fer campanya pel "no". No haurien de perdre temps, perquè el referèndum es farà.
- Fa un moment deia que des de la Moncloa no havia arribat cap oferta en ferm dins l'anomenada "operació diàleg". El Govern preveu o confia que hi haurà possibilitats d'entesa en els àmbits sectorials?
- De moment, ni tan sols han arribat [propostes] en l'àmbit sectorial. I tenim ja una llarga història de demandes que es basen en compliments d’acords que ja estaven compromesos d'abans, en compliment de lleis o de sentències. Volen donar-nos moltes lliçons sobre compliments de lleis i sobre compliments de sentències, i en canvi els que a data d’avui continuen incomplint lleis i sentències són els responsables del govern de l'Estat. Els 46 punts tan famosos que el president Puigdemont va portar a Madrid i que el vicepresident Junqueras va portar a la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría són un recull ampli però absolutament realista de tots aquests incompliments. Fins a data d'avui no s’ha complert absolutament res. Hem d'esperar que el compromís de la vicepresidenta de mantenir una trobada amb el vicepresident Junqueras per treballar sobre aquests 46 punts, i evidentment també del president Rajoy amb el president Puigdemont, es compleixin. Per nosaltres, les demandes de Catalunya és un tot. No n'hi hauria prou avançant en algun tema sectorial. Ja seria hora, anem molt tard. No estem parlant de qualsevol cosa: estem parlant de pobresa energètica, de polítiques socials, d’infraestructures o de centres especials de treball. Aquests 46 punts, en la seva immensa majoria, no tenen res a veure amb el procés sobiranista. No parlen de referèndum, no parlen d’independència. Parlen d'allò que l'Estat ha de complir, transferir i acordar per tal que els ciutadans de Catalunya puguin viure millor.
- Ara que es referia als 46 punts enviats per Puigdemont a Rajoy: n'esperen el compliment d'alguns, d'aquí al mes de setembre?
- Si no n'esperéssim res, no hauríem plantejat aquest document de 46 punts, que és un document que es basa en els 23 punts que el president Mas ja va portar en el seu dia al senyor Rajoy. No hauríem fet l’exercici d’actualitzar-lo. Era necessari, perquè hi ha hagut un canvi de govern, i perquè malauradament s'hi han afegit punts. Esperem que amb aquelles qüestions que no tenen a veure amb referèndum o procés independentista el govern de l'Estat, com a mínim, vulgui complir. Ens està donant molts arguments per mantenir el nostre plantejament, segons el qual necessitem un nou Estat.
- Quan preveu que es reuneixin els dos presidents?
- Haurem de veure com es concreta aquesta trobada, que està compromesa per part de Rajoy des que Puigdemont va trucar-li per felicitar-lo quan va repetir com a president espanyol. No hi ha data, però hem de comptar que es pugui produir, per descomptat.
- Preveu que els 46 punts ja es vegin ampliats quan Puigdemont arribi a la Moncloa per reunir-se amb Rajoy?
- Segurament, sí. El fet que per part d’ells no es compleixi absolutament res, ni s'iniciïn negociacions sobre res, fa que els 46 punts hi siguin i que se’n puguin afegir de nous.
Neus Munté, atén NacióDigital al seu despatx. Foto: Josep Maria Montaner
- La CUP ja ha expressat que dóna tres mesos per explorar la via d'un referèndum pactat mentre que els "comuns" diuen que no s'han de posar terminis. Com ho farà el Govern per mantenir els mateixos aliats i, alhora, no desistir en l'objectiu de fer el referèndum el setembre del 2017?
- El Govern escolta tothom i entén les posicions legítimes de tothom, però efectivament el Govern té molt clar el seu compromís, i aquest compromís no el defugirem. Aquest compromís és el "referèndum o referèndum". I això vol dir mà estesa per acordar-lo, però vol dir també referèndum com a molt tard la segona quinzena del mes de setembre d’aquest any que ja hem estrenat. Això ho tenim molt clar. A la cimera del 23 de desembre no es va fixar cap termini: es va fer un plantejament de defensa d'aquest referèndum, es va fer un encàrrec explícit a un grup de persones precisament per buscar suports dins i fora de l'Estat, en aquesta línia d’aconseguir explicar-nos i disposar del màxim de suports per un plantejament tan democràtic com és el de fer un referèndum. A partir d’aquí, entenem les posicions de tothom, però vull recordar que tots eren asseguts al voltant de la mateixa taula, i que de la cimera en va sortir un acord importantíssim i que preservarem al màxim.
[blockquote]"El Govern escolta tothom i entén les posicions legítimes de tothom, però efectivament té molt clar el seu compromís. I això vol dir mà estesa per acordar el referèndum, però vol dir també referèndum com a molt tard la segona quinzena del mes de setembre"[/blockquote]
- Els va incomodar que l'alcaldessa Ada Colau expressés explícitament que no s'havia de tenir "pressa" per votar?
- No, incomodar, no. Insisteixo en intentar entendre la posició de cadascú. Tot l'espai que representen els "comuns", les seves diferents opcions polítiques i partits tant a Catalunya com a l'estat espanyol han fet una aposta clara pel dret a decidir i pel referèndum que hem de valorar positivament. Prefereixo quedar-me amb aquest amplíssim espai de consens perquè tot allò que té a veure amb els matisos ho haurem d’anar treballant sobre la marxa. Valoro positivament que hi siguin i valoro positivament que ens hem pogut entendre en el debat de política general amb les resolucions que vam acordar amb Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en relació al referèndum, així com la presència de la màxima representant de l'ajuntament de Barcelona a la cimera.
- Confia que Colau i l'espai dels "comuns" faran costat a la Generalitat en cas que s'hagi d'emprendre una via diferent a l'acordada amb l'Estat per convocar el referèndum?
- El que confio és que des d’aquest amplíssim espai, i també des de molts altres, es farà suport a la demanda democràtica del Parlament i de la ciutadania, i no tinc cap dubte que això continuarà sent així. Hi ha un espai molt ampli i molt transversal que aposta per un referèndum, i a partir d'aquí les diferents opcions polítiques i ideològiques estan també al costat d’aquest clam.
- L'alcaldessa de Barcelona, després de la cimera, no va fer servir l'expressió de via "pactada" sinó que va referir-se a la celebració d'un referèndum "amb garanties".
- Un referèndum amb garanties és un referèndum homologable internacionalment, que ofereixi seguretat al servidors públics, i que el seu resultat sigui d'obligat compliment pel que fa a les conseqüències que se'n derivin, com així serà. Podem continuar trobant un amplíssim espai de consens en relació a la figura del referèndum.
- Vostè, en les compareixences públiques que fa com a portaveu del Govern, sempre diu que els pressupostos de la Generalitat per al 2017 s'aprovaran al Parlament. En què es basa per ser optimista? Existeix algun compromís amb la CUP per tal que els comptes rebin el suport definitiu dels anticapitalistes?
- Més que optimista, tinc el convenciment que hem presentat una molt bona proposta de pressupostos. Amb el marge de maniobra que tenim són uns pressupostos que prioritzen clarament la inversió social. El que és una dada objectiva és que es tracta d’uns pressupostos que destinen recursos a inversió social com no s'havia fet fins ara. El meu optimisme ve de la constatació que s’ha fet una molt bona feina. S'ha treballat des del Govern i s'ha treballat amb la CUP per tenir un primer acord d’entrada dels pressupostos al Parlament i d’inici de tramitació parlamentària. El segon argument per preveure l'aprovació dels pressupostos és com d'importants són. Tenim dues prioritats que són absolutament complementàries: governar, atendre el dia a dia de les empreses i de les administarcions; i tirar endavant el mandat democràtic. En això em baso per dir que hem de poder aprovar aquests pressupostos. És importantíssim que vegin la llum i que es puguin executar.
- La CUP ha demanat reubicar 760 milions d'euros dels pressupostos, i posa especial èmfasi en la partida d'Ensenyament. El Govern té marge per satisfer aquestes demandes?
- El Govern ha treballat la prioritat de poder destinar el màxim de recursos al món de l'ensenyament, de disposar de més perfils professionals per atendre l'escola inclusiva, de disposar del màxim de recursos per a beques menjador i també per afavorir la qualitat del nostre sistema educatiu. Les dades són positives i ens avalen. Faig referència al resultat dels informes de l'OCDE que vam conèixer fa poques setmanes. A partir d'aquí podem analitzar les esmenes de tothom, no només de la CUP. No s'hauria de posar en dubte que l'ensenyament és una prioirtat per aquest Govern.
- Es podria dir que la CUP els està demanant un últim gest per emetre el "sí" definitiu als pressupostos?
- El que sí que constato és que les posicions són diferents, en determinats aspectes. Però això com a Govern no ens fa cap por. El que ens caracteritza és la capacitat de parlar amb tothom i de cercar el màxim de consensos. Sigui en matèria de partides presuspostàries o sigui en matèria de referèndum. No crec que es tracti de gestos: es tracta que estem en un moment molt decisiu, estem a la recta final. Com més forts estiguem, millor. Un Govern és més fort quan té uns pressupostos aprovats i pot executar-los, i quan aquests pressupostos prioritzen la inversió social.
- El Govern va a remolc dels anticapitalistes i n'és presoner, com es critica des de l'oposició?
- No, no tinc aquesta sensació. Nosaltres no som presoners ni anem darrere de ningú. Simplement estem compromesos i volem tirar endavant un compromís que hem contret amb el Parlament i amb la ciutadania. Aquesta és la definició que jo faria de la tasca de l'actual Govern: el seu compromís indefugible amb les necessitats del país i amb una demanda democràtica com la que tenim sobre la taula. Hi ha una dada important: diferents enquestes ens mostren com es valora positivament i s’aprova la gestió del Govern. Si hi ha una bona valoració d’aquest Govern és perquè la gent copsa que ens esforcem a treballar en el concepte de servei públic, de bé comú, de satisfer les necessitats dels ciutadans tot i les enormes dificultats en què ens trobem des del punt de vista pressupostari, i acceptant que no arribem fins allà on voldríem. I, per tant, no crec que això sigui compatible amb dir que se'ns veu com un Govern que està atrapat per una determinada formació política, sinó que la visió de la cutadania és molt més àmplia.
[blockquote]"[Sobre la CUP] Nosaltres no som presoners ni anem darrere de ningú. Simplement estem compromesos i volem tirar endavant un compromís que hem contret amb el Parlament i amb la ciutadania"[/blockquote]
- Tanmateix, no només l'oposició espanyolista critica l'aliança amb la CUP. Dirigents de l'antiga Convergència es van posicionar en contra de signar amb ells la declaració del 9-N del 2015, i hi ha veus del PDECat que en privat sostenen que s'estan fent massa concessions ideològiques als seus socis independentistes.
- Venim d’un escenari complex. Ara fa un any estàvem immersos en una negociació molt dura. Tampoc ens coneixíem tant com ens coneixem ara. I crec sincerament que n'hem après. També vam dir que la confiança no es negocia, quan havíem d’abordar la qüestió de confiança com a conseqüència d’aquell greu entrebanc que va ser no poder aprovar els pressupostos del 2016. Però, afortunadament, es va poder establir el que el president Puigdemont va anomenar "cadena de confiances", que ens va permetre superar la qüestió de confiança i el debat de política general. Les resolucions aprovades al debat de política general cobren ara encara més rellevància. Precisament, gràcies a aquestes resolucions i al debat sobre el referèndum s'ha pogut celebrar una cimera com la del dia 23 de desembre. No sóc persona de retrets. Tenim molta feina a fer, tenim per davant uns mesos que han de ser molt intensos. El dia té 24 hores, i sóc partidària d’emprar-les treballant i mirant endavant. Aquest és un debat [l'ideològic] que existeix i que és sa. És evident que hi ha diferències, plantejaments diversos, ideologies que no són en cap cas les mateixes. Però això no impedeix que hi ha un objectiu comú pel qual estem treballant. Em quedo amb aquesta part.
- El PDECat ha estat especialment insistent a l'hora de dir que no es podia apujar l'IRPF en el projecte de pressupostos, i això ha generat friccions amb la CUP, que volia augmentar la pressió fiscal a les rendes superiors a 90.000 euros.
- I en altres projectes i situacions els plantejaments han divergit. Però això no ens ha fet mai perdre de vista l’objectiu final, ni la responsabilitat que tenim tots -Govern però també formacions polítiques, o grups parlamentaris- d'eixamplar al màxim la majoria social pel referèndum, i fer-ho de la manera més honesta i més intel·ligent possible.
- El distanciament amb la CUP, per tant, no es farà fins que s'hagin assolit els objectius principals de la legislatura, bàsicament el referèndum?
- No tindria cap sentit que això passés sense haver assolit aquest objectiu final. Hem de continuar remant tots junts. Perquè hi ha onades, i les onades a vegades són molt fortes. I, com que el que volem és arribar i continuar tenint aquesta força que ens dóna la unitat, hem de poder deixar de banda les legítimes diferències perquè l'objectiu final s'ho val tot.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista. Foto: Josep Maria Montaner
- En cas que els partidaris del sí guanyin el referèndum previst per la segona quinzena de setembre, el full de ruta marca que les eleccions constituents han de ser com a molt tard el març del 2018. El PDECat, a hores d'ara, no té candidat. Quan s'ha de resoldre, aquesta qüestió?
- Aquesta és una qüestió que s’haurà d’abordar, evidentment, però en aquests moments no té molt sentit perdre energies en un debat que no està situat, que no té data certa en el calendari. Quan hi hagi una convocatòria electoral s’hauran de visualitzar els candidats i, lògicament, també els plantejaments programàtics que facin les formacions polítiques. Però és tanta la feina que hem de fer que no perdria temps en debat nominals.
- Carles Puigdemont ha de ser el candidat del PDECat a les properes eleccions?
- Tenim un grandíssim president i una persona que cohesiona el Govern i que ofereix una imatge de molt coratge. És una persona de la qual jo n’estic aprenent moltíssim. Perquè té una visió política, unes dots comunicatives que el fan un molt gran president. A partir d'aquí, jo no puc esdevenir portaveu de ningú en concret. Ell està fixat, com el conjunt del Govern, en treballar al màxim i al màxim de bé el que resta de legislatura. És un debat que en aquests moments no està sobre la taula del Govern. Per tant, no puc posicionar-me ni ho faré. Entre d’altres coses perquè la meva tasca està molt a prop de la figura del president, i jo respecto i comparteixo totes les decisions que ha pres.
[blockquote]"[Sobre Puigdemont] Tenim un grandíssim president i una persona que cohesiona el Govern i que ofereix una imatge de molt coratge"[/blockquote]
- El PDECat sosté que Puigdemont és un "actiu", i té unes notes d'aprovació superiors a les d'Artur Mas en el seu moment. El partit li ha traslladat al president que seria la persona idònia per encapçalar la llista?
- Si volen que els ho digui sincerament, no és una qüestió que se m'hagi traslladat. Perquè també en aquests cas com a PDECat la prioritat molt clara és, lògicament, acabar amb tota la implantació territorial i sectorial del que és un nou partit. No s’ha situat aquesta qüestió en els termes que ara vostès em plantejaven. És un gran president, i és una persona amb una capacitat enorme. Això no és cap sorpresa per a molts de nosaltres, perquè la seva tasca al capdavant de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o de l'ajuntament de Girona ja va ser excel·lent. És una persona que, assumeixi la responsabilitat que assumeixi, hi destina totes les seves capacitats i totes les seves energies. Això és molt positiu. Per tant, fa que treballar al seu costat sigui un luxe i que es puguin veure els resultats de la seva feina.
- Vostè apareix en totes les travesses quan es parla del futur del partit i d'hipotètiques candidatures a la Generalitat. S'hi veu?
- Jo no he participat mai en les travesses, ni en cap debat de tipus nominal. Per què? Forma part del que abans comentàvem: d’una pèrdua de temps i d'energies quan mecessàriament les hem d'ubicar cap a una altra banda. Sempre he dit que hi ha hagut una certa llegenda sobre mi, potser perquè m’ha tocat estar al costat de persones molt rellevants, abans amb el president Mas i ara amb el president Puigdemont, i per tant és fàcil poder fer determinades lectures. Són lectures que es fan sense que jo hi participi gens. Treballo molt a gust amb aquest Govern, amb tots i cadascun dels seus membres, i també estic molt a gust amb les meves responsabilitats de partit [és vicepresidenta del PDECat]. Per tant, el que em pertoca dir és que estic a disposició per fer la feina que pertoqui o la millor que pugui fer en cada moment. Dit això, no entro en cap debat de noms ni de candidatures pel mateix argument que he dit abans: no hi ha una necessitat de fer-ho perquè no hi ha unes eleccions convocades.
- Ara que ja fa un any de tot plegat: considera que va valer la pena el "pas al costat" que va fer Artur Mas?
- S’ha fet un camí al llarg, i no ha estat fàcil. Però s’ha pogut treballar per eixamplar aquesta majoria social en favor del referèndum, i la prova la tenim en l’evolució molt natural del Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Pacte Nacional pel Referèndum. Van ser unes decisions difícils i dures per a molta gent, no només per al president Mas, sinó també per a moltes altres persones, però crec que hem sabut gestionar bé un any molt complicat. No m'ho miro en termes de si val o no la pena, perquè vull recordar que fa un any a data d’avui no hi havia Govern, i s'esgotava el termini per arrencar la legislatura o haver de convocar noves eleccions, amb tot el que això representava. Estem encetant un any que ha de ser decisiu, un any en el qual ens plantegem la necessitat de tirar endavant el referèndum, i al mateix temps, continuar treballant pel conjunt de la ciutadania, pels que estan a favor i pels que no estan legítimament a favor del referèndum.
Munté també és vicepresidenta del PDECat. Foto: Josep Maria Montaner
- A vostè se li va plantejar la possibilitat d'ocupar la presidència de la Generalitat durant el bloqueig de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP?
- Fa un any, quan el president Mas va prendre la difícil decisió anomenada "pas al costat", es va haver de valorar qui podia esdevenir el millor candidat dins de l’espai de l’anterior Convergència per ser president o presidenta de la Generalitat. Es va optar per la millor decisió possible, que va ser Carles Puigdemont. A mi em va costar acceptar la decisió del president Mas de fer el pas al costat, com a molta altra gent, però la vaig respectar. I vaig estar plenament d'acord des del primer minut que Carles Puigdemont era la persona que podia assumir aquest lideratge i aquesta responsabilitat tan i tan difícil, tot i saber els grans sacrificis que li podia comportar. Jo n'estic satisfeta, de les decisions preses. Responent la pregunta, he dit sempre el mateix: es generen una sèrie de llegendes al voltant de persones que, com que estem en un lloc determinat, és més fàcil vincular-nos a uns determinats lligams. El que es va haver d’optar és per la persona més preparada i que millor podia conduir aquesta legislatura tan excepcional. Crec que els fets demostren que teníem un gran president, i això vol dir que la tria va ser encertada.
- El règim d'incompatibilitats del PDECat estipula que no es poden acumular més de dos càrrecs –orgànics i públics– al mateix temps. Vostè és diputada, consellera i vicepresidenta del partit. Té pensat deixar alguna responsabilitat?
- Sí. Jo he d'acceptar i accepto amb tota normalitat el que va decidir el congrés del meu partit. Això és un règim d’incompatibilitats que en el meu cas fa que abans del 28 de gener hagi de deixar una d’aquestes responsabilitats. Deixaré el meu escó al Parlament de Catalunya per complir amb aquest compromís, amb allò que es va aprovar al congrés. Considero que el grup parlamentari de Junys pel Sí té molta feina per endavant i, per tant, disposar de mans que es puguin dedicar a aquesta feina és molt important. Deixaré el meu escó abans del 28 de gener.
- Té quatre companys que es troben en una situació similar. Montserrat Candini, Albert Batet i Lluís Guinó són alcaldes, diputats i membres de la direcció executiva, mentre que Elsa Artadi és directora general, un càrrec incompatible amb el fet de ser a la cúpula del PDECat. També deixaran alguna responsabilitat?
- Som quatre persones que "acumulem", dit entre cometes, tres responsabilitats, i una altra persona [Elsa Artadi] que en té dues. Cadascú ha de fer el seu propi plantejament, i cadascú ha d'optar per aquella solució que li sembli més correcte i més raonable. Jo tinc clar, en el meu cas, que n'he de deixar una: no puc deixar la de consellera, no puc deixar la de portaveu, el més fàcil és que deixi el meu escó. Em sap greu, perquè per a mi [ser diputada] és una responsabilitat i un honor, en una legislatura com aquesta. Jo continuaré com a membre del Govern, asseguda al costat dels meus companys consellers i consellers. El grup parlamentari agrairà que un nou diputat o diputada pugui desenvolupar la seva tasca. I, a partir d'aquí, cadascú ha d'assumir aquesta responsabilitat i allò que va aprovar el congrés del nostre partit.
Neus Munté, entrevistada per Joan Serra Carné i Oriol March. Foto: Josep Maria Montaner
