Ni empat ni plebiscit: les claus per interpretar el resultat de les europees a Espanya

El PSOE posa Feijóo al mateix sac que l'extrema dreta, però el PP s'erigeix com a exemple de "moderació" mentre insisteix en el final de cicle de Pedro Sánchez

Feijóo, amb Ayuso i Montserrat durant la nit electoral a Génova.
Feijóo, amb Ayuso i Montserrat durant la nit electoral a Génova. | europa press
10 de juny del 2024
Actualitzat a les 14:31h


Els partits espanyols analitzen els resultats d'unes eleccions europees que deixen un panorama que dificulta les interpretacions fàcils. El PP i el PSOE intenten recomposar el seu relat per posar en valor el que han obtingut a les urnes. Esther Peña, la portaveu dels socialistes, ha tancat la porta a la hipòtesi d'una convocatòria de noves eleccions a Espanya -"si algú ho esperava que oblidi tota esperança"- i ha criticat el "silenci" d'Alberto Núñez Feijóo davant l'ascens ultra: "És qui va obrir la porta a l'extrema dreta". També li ha exigit que renovi ja el CGPJ, perqupe ja no té "excues" en la mesura que no hi haurà "més eleccions". Peña també ha subratllat que han remuntat "onze punts de desavantatge".

"La internacional ultra tenia abans dos partits a Espanya abans de les europees. Ara en té tres", ha dit la portaveu de Ferraz a l'hora de destacar que l'alternativa al govern progressista és "ultradretana", una tendència que ha definti com un "drac de tres caps". Ha atacat durament el líder del PP, de qui ha dit que va arribar com un moderat i s'ha desvetllat com un "populista ultradretà confès". "El PP és un partit fort, però està mancat de lideratge", ha assenyalat.

Des del PP, Borja Sémper ha insistit en què hi ha "un fi de cicle", malgrat que poc abans, la secretària general, Cuca Gamarra, havia admès que el canvi "encara costarà". Sémper ha estat més optimista: "Cada vegada que s'obren unes urnes, el PP creix. Estem parlant d'una victòria espaterrant, el PSOE està expulsant el vot moderat i Feijóo és un expert en atreure'l". 

Preguntat per la valoració de l'ascens ultra a Europa, el portaveu del PP ha fugit d'estudi i ha dit que el que hi ha és un desarborament de l'esquerra i la socialdemocràcia. Ha mostrat el "màxim respecte" als electors de S'ha acabat la festa i ha assenyalat que al "cansament" d'una part de la ciutadania s'ha de respondre amb "sensatesa". Sémper ha acriticat Sánchez per ser qui més ha parlat de la llista d'Alvise Pérez durant la campanya. Sobre si el PP presentarà una moció de censura, com havia insinuat, Sémper ha apuntat als resultats: "Són la censura". Però més enllà de les declaracions dels portaveus, el paisatge després de la batalla ofereix un panorama complex. 

Uns resultats diferents al 23-J: victòria per al bloc de dretes

Malgrat que els portaveus del PSOE subratllen que els resultats no alteren significativament les majories sorgides de les espanyoles del 23-J, això no és del tot així. El bloc de dreta i extrema dreta suma 31 escons al Parlament Europeu enfront els 30 de totes les forces de la investidura, de Podem a Junts. Traslladat a unes eleccions al Congrés, Feijóo podria ser president. És això el que desinfla -per ara- tota hipòtesi d'una nova convocatòria electoral per part de Sánchez.  

Més que un empat tècnic, menys que un plebiscit

El PP obté un resultat que va més enllà d'un empat tècnic, a l'imposar-se amb 2 escons més que els socialistes. Però és obvi que si unes eleccions s'han de valorar en funció de les expectatives generades, hi ha un clar desequilibri entre el discurs fet pel PP en aquesta campanya i el que han dit els ciutadans. Tots els missatges contra la "corrupció" de Sánchez, a compte de la investigació a Begoña Gómez, així com les referències a l'amnistia i a un Sánchez que seria gairebé il·legítim requerien d'un resultat contundent, que és el que preveien les enquestes fins fa pocs mesos. 

La feblesa crònica de Feijóo 

El lideratge de Feijóo no perilla en aquests moments. La victòria objectiva en vots i escons, amb un 4% més que els socialistes, protegeix de moment el polític gallec. L'escena viscuda a Génova la nit electoral va testimoniar gràficament quina és la seva situació interna. Sense balcó ni salts, sense eufòria, a Feijóo se'l veia entre mesurat i un punt alleugerit. Un empat o un triomf per la mínima del PSOE hagués deixat tocat el líder. Darrera seu hi havia una Isabel Díaz Ayuso somrient sense excessos, i també sense fer gestos estranys o hostils, com es va veure la nit del 23-J. Feijóo continuarà sense ser qüestionat de manera oberta, però sense generar entusiasmes.  

Sánchez, a l'alça en el front europeu

La "derrota dolça" del PSOE no treu que els 20 diputats obtinguts es converteixen en el bloc més nombrós en el si del grup socialista de l'eurocambra. La socialdemocràcia ha guanyat a Suècia, els Països Baixos, Portugal, Malta i Romania, però només els socialistes portuguesos superen el 30% del PSOE amb un 32%. I, en tot cas, el PSOE és el que aporta més diputats (20). La posició de Sánchez el convertirà probablement en un actor important en les negociacions que ara s'obriran a Brussel·les per confeccionar el nou cartipàs europeu.  

Un govern de coalició coix per l'esquerra 

Una de les paradoxes del resultat socialista és que el que l'ajuda a mantenir-se en un 30% robust és el mateix que afebleix la coalició: l'extrema fragilitat del projecte de Sumar, que amb un 4,65%, obté 3 escons, només un més que Podem, que amb un 3,27% n'assoleix 2. Des de Ferraz s'ha subratllat aquest dilluns que volen "una esquerra forta i unida a l'esquerra del PSOE". Si el sentit de Sumar era engolir Podem, no es pot dir que l'artefacte conduït per Yolanda Díaz estigui arribant a port. Izquierda Unida, que tenia històricament 1 escó a Estrasburg, ha perdut l'acta. Les sigles de Díaz només superen per 10.000 vots a l'ultra Alvise i ja han sortit les primeres veus reclamant una reflexió sobre el fracàs.