El Luca, fill gran d'Ada Colau, fa un breu massatge a les espatlles de la mare en una de les pauses de l'assemblea nacional dels comuns d'aquest cap de setmana. Quan surti de l'edifici Pompeu Fabra l'exalcaldessa de Barcelona tindrà molt més temps per gaudir amb els seus. Colau, que ja va plegar de l'Ajuntament fa unes setmanes, deixa de ser avui coordinadora dels comuns. Marxa, però, amb un regust agredolç després que les bases hagin fet un vot crític a la seva gestió, i també a la de Jéssica Albiach, que s'aparta de la vida orgànica del partit per centrar-se únicament en el Parlament. El relleu el prenen la regidora a Barcelona Gemma Tarafa i la diputada al Congrés Candela López. I quins reptes tenen al davant? Reforçar la marca, ser una força atractiva i esperançadora davant la desafecció política, reconnectar amb la majoria social, créixer en les municipals del 2027 més enllà de les ciutats metropolitanes i fixar perfil davant dels socialistes. "No som la crossa de ningú", ha llançat Tarafa durant el seu discurs.
Els comuns inauguren l'etapa conscients que el seu pes institucional és menor que en l'última assemblea nacional, però major pel que fal protagonisme en la governabilitat de Catalunya per l'acord d'investidura de Salvador Illa. Per créixer, però, volen que no se'ls vegi com una crossa dels governs socialistes, i en aquest sentit han marcat perfil durant l'assemblea nacional aprovant propostes com mantenir i duplicar l'impost a la banca i les energètiques, una mesura que a hores d'ara el govern espanyol no contempla en el seu últim paquet fiscal, pactat parcialment entre el PSOE i Junts, i que encara no té el suport necessari per tirar endavant. "D'aquesta assemblea hem de sortir enfortits, amb el cap ben alt i amb orgull. Nosaltres no som ni serem la crossa de ningú. Som una esquerra valenta, útil i transformadora. Som un espai polític que no s'ha doblegat mai davant de les elits", ha afegit Tarafa.
El congrés ha sigut tranquil i prou previsible. Coincidia entre les bases la necessitat d'enfortir la marca en clau catalana, ara que Sumar no triomfa tant com s'esperava. De fet, l'absència de la líder de l'espai plurinacional, Yolanda Díaz, s'ha fet notar. I és que en l'última assemblea va venir. Ara, però la formació volia reivindicar-se i afirmar-se sense tuteles de Madrid. Tot i això, sí que hi ha hagut un moment per mirar a la capital espanyola, durant el parlament d'Ernest Urtasun, ministre de Cultura i, per tant, el màxim pes institucional que té l'espai. Concretament ha fet una crida a continuar en l'aposta de coalició al govern espanyol entre el PSOE i Sumar davant "l'onada reaccionària".
Ha sigut previsible pel que fa al debat de les ponències i el tancament de files amb la nova direcció, però la sorpresa ha saltat amb el càstig a la direcció sortint. L'informe de gestió el van presentar Colau i Albiach dissabte, però s'ha votat diumenge. Només el 46,25% ha votat a favor. El 36,19% s'hi ha oposat i el 17,56% s'hi ha abstingut. És a dir, que els vots en contra i les abstencions sumen gairebé un 54%. Ha existit doncs un vot crític a la gestió dels últims tres anys per part de Colau i Albiach després del cicle electoral desfavorable, amb la pèrdua de diputats al Parlament i sobretot, de l'alcaldia de Barcelona. El vot contrari ha sortit principalment de les delegacions territorials. El document que van presentar dissabte totes dues líders fa autocrítica i admet aspectes a millorar, i recull la gestió des del 2021, quan es va celebrar l'última assemblea.
Tot i aquest cop, el to de l'assemblea ha estat optimista i d'autoafirmació. Els discursos de les protagonistes, Tarafa i López, ho il·lustren. La primera ha apostat per "reconnectar amb la gent" amb "solucions valentes" i confeccionant un "horitzó d'esperança". Davant la desafecció, proposa "donar-li la volta" i no restar immòbils. "No podrem reconnectar amb la gent sense oferir esperança, alegria, sense un llenguatge planer, sense empatia i sense ser conscients del que li costa a la gent arribar a final de mes", ha afegit.
López ha insistit en la necessitat de "reconnectar" amb la classe treballadora i donar-li "respostes reals". També considera que la formació ara, després del cap de setmana, està més forta i té una "identitat col·lectiva més cohesionada" per fer front als reptes. "Els comuns hem de ser un espai segur, un dic de contenció contra la dreta reaccionària, els protagonistes d'una nova etapa on Catalunya lideri les inversions en habitatge públic i que acabi amb el privilegi dels poderosos", ha afegit la nova dirigent.
Ponència política
Més enllà dels discursos, la ponència política i organitzativa s'ha aprovat amb el 80% dels vots a favor 389 "sí", 60 en contra i 33 abstencions. Recull la missió de liderar la construcció d'una majoria política social que els permeti interpel·lar un "espai social molt ampli" i també la vocació de ser un partit de "lluita i de govern". Aposten per un "autogovern fort" basat en el finançament singular dins d’un estat federal plurinacional, i situen les municipals del 2027 com a "repte estratègic de primer nivell".
Eliminar la concertada i jornada laboral de 32 hores
Més enllà de l'aposta per doblar l'impost a les energètiques i la banca, els comuns han aprovat múltiples proposicions per avançar en la defensa del dret a l'habitatge o combatre l'emergència climàtica. També fer que Catalunya sigui "lliure de concertades" l'any 2030. Per aquest mateix any, també situen assolir la jornada laboral de 32 hores.
Així mateix, han aprovat diversos posicionaments sobre política internacional. En un d'aquests, denuncien el genocidi a Gaza i la "neteja ètnica" que creuen que Israel està fent a Gaza i a Cisjordània. També exigeixen l'actuació "decidida" de la UE i la comunitat internacional i que se suspengui totes les relacions comercials, en particular l'Acord d'Associació UE-Israel, l'embargament d'armes i l'establiment de sancions.
