Non Casadevall (Girona, 1975) és el primer secretari general de la història de la CUP, després que l'organització anticapitalista hagi definit nous rols i lideratges per guanyar incidència en l'etapa que s'ha obert després del procés. Al costat de Su Moreno, encapçala el nou secretariat nacional que haurà d'aplicar les conclusions del debat intern, conegut com el Procés Garbí.
En aquesta entrevista amb Nació reflexiona sobre com volen ser més "útils", "eficaços" i "constructius". Situa la CUP com l'única "oposició" al Govern de Salvador Illa i assegura que ERC i els comuns no estan imposant la seva força perquè es facin polítiques netament d'esquerres. S'ofereix per negociar els pressupostos del Govern per defensar les "classes populars", tot i que l'executiu socialista encara no els ha trucat.
Com valora les primeres setmanes de la nova direcció de la CUP?
Tenim la sensació que, després del procés d'autocrítica, estem construint una proposta més eficaç i útil.
Quan es començaran a notar els canvis del Procés de Garbí?
Ja s'està notant amb el canvi de lideratges, amb les veus referencials de l'organització, amb el treball que hem fet al País Valencià i amb el suport que donem a la manifestació de l'habitatge. Però es notarà encara més quan siguem més eficaços. Ara estem fent un esforç per escoltar més a la gent. A l'assemblea nacional de Sabadell vam aprovar fer una macroenquesta per intentar trobar encara més aliances amb els moviments socials i detectar quines són les necessitats. La desenvoluparem a partir del 2025.
Han incorporat la figura de secretariat general, que encapçala vostè. Algunes veus diuen que han acabat copiant l'estructura dels partits tradicionals.
El rol ja existia, però no li havíem donat projecció ni li havíem posat un nom. En qualsevol cas, és una figura que explica coses, però no pren decisions executives. Les decisions es continuen prenent de forma coral.
"La nova CUP ha perdut qualsevol reticència a formar part de les institucions. Ara tindrà una presencialitat més gran i serà més constructiva a l'hora d'explicar-se"
Parlen de fer una CUP més útil. Això vol dir que no ho ha sigut en els últims anys?
No, el que passa és que hem canviat de cicle polític i hem hagut d'adaptar la proposta per l'etapa de després del procés, en què les respostes que necessita la gent són diferents. Entenem que la CUP pot ser útil en un context de multicrisi i hem fet una proposta política que s'entén.
En què es materialitzarà que la CUP sigui útil?
Tant en l'àmbit institucional com en el de carrer, tindrà una presencialitat més gran. És una CUP que ha perdut qualsevol espècie de reticència a formar part de les institucions, o d'ocupar-les sempre que sigui necessari i útil. També serà una CUP més constructiva a l'hora d'explicar-se.
Com s'explica millor el projecte? Han pecat de fer servir un llenguatge molt teòric que no ha arribat al conjunt de les classes populars?
Primer, amb unes veus i lideratges més clars i continuats. En segon lloc, amb una proposta clarament d'esquerres que resolgui en la immediatesa i també en el llarg termini les necessitats de les classes populars. A hores d'ara això no s'ha fet, i s'han titllat d'esquerres polítiques que són purament reformistes i que no donen solucions reals al que la gent necessita. Sempre s'ha criticat la CUP de molt radical, però és que per solucionar els problemes, cal anar a l'arrel. Per exemple, la crisi de l'habitatge no es resoldrà només construint 50.000 habitatges. El problema és que els habitatges no estan a l'accés de les persones i que són un bé de mercat, d'especulació i de grans beneficis.
"Si les nostres propostes s'entenen i aconseguim desplegar-les, ens donem per satisfetes. El nostre objectiu no és guanyar unes eleccions, sinó transformar la realitat"
Parlava de radicalitat. Sovint no se'ls ha entès quan han presentat propostes. Fa molts d'anys que situen la crisi de l'habitatge al centre, van ser la primera força que va plantejar la lluita contra la pobresa menstrual, o l'energètica pública. Avui són consensos. Ho han sabut rendibilitzar?
De penjar-nos medalles i buscar mèrits no en sabem gaire. Si les nostres propostes s'entenen, que és el que estem intentant fer millor, i aconseguim desplegar-les, qüestionaran el sistema i seran bones per les classes populars. Amb això ens donarem per satisfetes. El nostre objectiu no és guanyar unes eleccions, sinó transformar una realitat que és molt dura per a la gent que li costa arribar a final de mes o que ha d'invertir més de la meitat del seu sou per pagar un habitatge que sigui mínimament digne.
Volen negociar els pressupostos de Salvador Illa?
La pregunta pertinent és si els seus pressupostos van encarats a la població o a mantenir privilegis a determinades persones. Si els pressupostos d'Illa van encarats a ampliar l'aeroport i no a solucionar la mobilitat de la gent, no són uns pressupostos que busquin solucionar els problemes de les classes populars.
"La nostra obligació amb les classes populars és negociar els pressupostos d’Illa"
Però els volen negociar?
Si nosaltres no els diem aquestes coses, qui els hi dirà? Si la CUP no posa sobre la taula determinades qüestions, qui les hi posarà? Qui farà d'esquerres quan ningú està fent polítiques d'esquerres? Per tant, òbviament que plantejarem unes propostes i que incidirem. És la nostra obligació amb la gent i les classes populars. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.
Fins al moment, el Govern s'ha reunit per parlar dels pressupostos amb Junts, ERC, el PP i els comuns. A vostès, però, encara no els ha citat.
No sabem per què. Nosaltres estem sempre disposats a oferir-los aquella realitat i reflexió que sabem que al partit socialista li costa molt d'arribar.
Van investir Pere Aragonès, però no li van aprovar ni tan sols el primer pressupost. Pot ser que des del PSC pensin que ja van amb el "no" per endavant? Pressuposen malament?
Pressuposen fatal. Nosaltres no som el no. Nosaltres som els que portem propostes que després altres actors polítics es pengen com a medalles. Som els de la proposta real de què s'hauria de fer. Segurament si no ens truca, és perquè no té voluntat política de transformar.
En aquesta nova etapa el PSC ja no mira Junts, com sí que va passar en un passat sociovergent, i s'acosta a ERC i els comuns. Aquest canvi dona la possibilitat perquè se sentin més propers a negociar amb aquest bloc d'esquerres?
Ens costa identificar-ho com un bloc d'esquerres. El balanç del PSC d'aquests 100 primers dies és que no ha fet res i que està molt bé no haver fet res. I ERC i els comuns no l'estan forçant a fer polítiques d'esquerres.
"No estem al córner quan diem que ocuparem tots els espais necessaris, quan organitzem brigades per la dana, quan donem suport als sindicats d'habitatge i impulsem la manifestació del 23-N"
Llavors, amb aquesta crítica contundent que fan, hem d'entendre que la CUP estarà de nou fent una oposició dura durant quatre anys? No corre el risc de caure en la irrellevància o de situar-se al córner?
En aquests moments al Parlament ningú està fent d'oposició excepte la CUP. Nosaltres entomem aquesta responsabilitat perquè veiem com estan malvivint les persones. No estem al córner quan diem que ocuparem tots els espais necessaris, quan organitzem brigades per la dana, quan donem suport als sindicats d'habitatge i impulsem la manifestació del 23-N. No estem al córner quan denunciem la poca transparència del Govern amb la Copa Amèrica. Això del córner és un relat que fan els mitjans. Però és evident que la gent que treballa, amb qui fem xarxa, a qui l'Estat deixa desemparada, no ens veu al córner.
En la lluita contra l'emergència climàtica o en la prioritat de l'habitatge coincideixen amb els comuns. Ells, però, formen part de la governabilitat. Com no quedar eclipsat per aquesta formació?
No necessitem diferenciar-nos d'ells quan no estan fent polítiques d'esquerres. Nosaltres proposem solucions reals i de sentit comú.
Solucions de sentit comú. Quines serien aquestes solucions? Què prioritzarien si avui tinguessin la clau de la governabilitat?
La cosa més urgent a fer és que la gent tingui una casa. També una transformació industrial perquè la gent pugui treballar i defensar la llengua catalana, que viu un retrocés molt greu. En definitiva, posar les persones al centre de les decisions sense pensar en els beneficis d'uns quants.
"Fins aquí ens hi ha portat la lògica del pactisme d'ERC i la transformació de Junts en la vella Convergència. Els de Puigdemont no estan apostant pels drets socials i estan fent un independentisme de fireta amb molta retòrica rupturista"
No només la CUP va viure un retrocés electoral, sinó que va afectar al conjunt de l'independentisme, que ha perdut la majoria al Parlament. Què ha fallat?
Amb les forces sobiranistes costa d'entendre-s'hi quan l'objectiu no és la independència. Fins aquí ens hi ha portat la lògica del pactisme d'ERC i la transformació de Junts en la vella Convergència. Entenem que la gent està desencantada, i que no entén que encara s'estigui parlant dels mateixos líders amb vicis del passat, incapaços de fer una nova proposta política. Per això hem de tornar a l'independentisme popular, que busqui aconseguir drets polítics i socials. I Junts, que en algun moment havia comprat aquest relat, no ho està fent. No està apostant pels drets socials, està fent un independentisme de fireta, amb molta retòrica rupturista, quan en realitat pacta a Madrid les coses que vol la dreta, inclús plantejant-se una moció de censura amb l'extrema dreta espanyola i comprant-li els relats falsos a l'extrema dreta catalana.
Les posicions es veuen molt oposades entre els principals actors independentistes. Cal treballar per recobrar la unitat? Com?
Amb propostes. Ens trobarem amb totes les forces que estiguin disposades a construir uns Països Catalans plenament lliures i sobirans. La unitat, si és buida de contingut, no serveix per a res. Cal deixar molt clares les prioritats. Si evitem els personalismes i tenim clar cap a on volem avançar, podem recuperar la unitat, però no pot ser amb una retòrica buida.
Però els seus postulats confronten directament amb els de Junts. Sembla que hi hagi poc marge per posar-se d'acord.
La gent de Junts haurà d'explicar les seves prioritats, i explicar al país que les seves prioritats no són que la gent pugui viure en una casa, que tingui un treball digne, o que pugui omplir la nevera.
Just aquesta setmana al Congrés s'ha aprovat una reforma fiscal que deixa en l'aire l'impost extraordinari a les energètiques per les posicions confrontades entre Junts i les esquerres sobiranistes.
Junts defensa aquells que més tenen i protegeix els beneficis de l'oligopoli, i a l'altre extrem tenim unes forces que es diuen d'esquerres que estan posant un pedaç més. Nosaltres volem gravar les energètiques, però també una energètica pública.
Parlava abans de personalismes dins del moviment independentista. Com convé més reimpulsar el procés, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant de Junts i ERC, o amb nous lideratges?
Nosaltres ja hem fet els deures i hem renovat els lideratges. Cal renovar els lideratges perquè no es parli de persones i es parli de projecte polític.
Què està fallant a l'hora de combatre l'extrema dreta? Falta una estratègia conjunta? Funciona el cordó sanitari?
A l'extrema dreta se la combat amb polítiques d'esquerres. No li podem comprar els marcs i mentides que repeteixen i els cordons sanitaris serveixen per això. Ens preocupa que Pedro Sánchez digui aquí que no es pot pactar amb l'extrema dreta i a Europa sí. A l'extrema dreta no li podem donar ni un centímetre. I per combatre el malestar, hem de solucionar els problemes de les persones. Que la gent visqui una vida digna, que pugui accedir a un habitatge, que pugui omplir la nevera, que pugui anar al metge, que els seus fills puguin tenir un barri on viure, que no vivim en ciutats contaminades que ens provoquen malalties respiratòries. Tot això és combatre l'extrema dreta. La restà és retòrica.
"L'extrema dreta se la combat garantint un habitatge, nevera plena, i un metge disponible. Si donem solucions immediates no ens caldrà discutir sobre relats estúpids"
Les esquerres també haurien d'abordar debats que instrumentalitza l'extrema dreta, com el de la seguretat o la migració?
S'han d'abordar tots els debats i totes les necessitats. Però l'extrema dreta fa trampes i és complicat lluitar amb una gent que diu mentides amb racisme pur. Si donem solucions immediates no ens caldrà discutir sobre relats estúpids. Que aquell CAP que va tancar reobri. On hem tret un metge, que ara n'hi hagi dos. Que on hi ha una aula massificada, se n'habiliti una altra. Aquesta es l'única manera per fer caure les mentides.
Aquest dissabte s'ha dut a terme a Barcelona la manifestació que reclama la baixada dels lloguers. En què esperen que es tradueixi la reivindicació?
El problema no s'ha posat damunt la taula dels polítics fins que s'ha amenaçat amb una vaga de lloguers. Fins que no ens hem mobilitzat i articulat les classes populars no s'ha fet res. Cal estar a la institució per forçar això, però ens cal també un carrer organitzat i sobretot conscienciat que el problema real té solució i que depèn d'una voluntat política que no s'està portant a terme. Si continuen governant per aquells que més tenen, pels grans tenidors, i protegint aquells qui s'estan beneficiant de la misèria de moltes, no solucionarem el problema.