Més enllà del cop dur de perdre la presidència de la Generalitat i anunciar un pas al costat de la política, si hi ha una cosa que gaudeix ara Pere Aragonès és poder portar la Clàudia, la seva filla, a l'escola. En els tres anys i mig com a cap de l'executiu ho va poder fer, a tot estirar, una quinzena de vegades. En el nou cicle el dirigent republicà ha pogut recuperar la conciliació familiar de la qual se'n va veure apartat, però també ja ho té tot a punt per iniciar la nova etapa que desenvoluparà des de l'oficina de l'expresident. El centre d'operacions ja està en marxa, al Pavelló Nord, un edifici annex al Palau de Pedralbes de titularitat pública. Encara fa olor de nou, i és que només fa una setmana que està operatiu.
Des d'aquest indret, acompanyat del seu equip conformat per Helena Ricomà, Marçal Sarrats i Sílvia Sabat, ja ha definit quin rol vol assumir. No serà, o així ho projecta, un expresident que es dediqui a opinar sobre la política nacional. Així ho ha decidit "per respecte a les institucions" i garantir que tothom se senti reconegut amb l'oficina de l'expresidència. És a dir, no vol ser "un Felipe González", molt actiu actualment a desacreditar les decisions de l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
I ara què? Vetllarà per contribuir principalment en tres àmbits iniciats en el seu mandat. El primer, mantenir les relacions amb les institucions europees que es van recuperar en la seva legislatura després d'una dècada de trencament. També assegurar que el nou Govern de Salvador Illa manté l'aposta per les polítiques industrials i d'investigació, contribuint a "construir aliances en aquest àmbit". I per últim, preservar el llegat de les polítiques del govern republicà, des de la defensa del català fins a la bandera de la negociació amb l'Estat. És a dir, fer valdre les mesures preses del seu executiu i que ERC les pugui batallar des de l'oposició. Per fer-ho, també activarà un repositori on es recullin aquestes polítiques.
Quina remuneració rebrà? Segons la llei de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, podrà cobrar durant un màxim de quatre anys el 80% del sou, el que serien 110.000 euros l'any. Quan compleixi 45 anys deixarà de percebre-la i quan es jubili, disposarà de la pensió vitalícia del 60% del sou que tingui el president d'aleshores. Aquest és un fet inèdit, i és que l'expresident és el més jove de la història de la Generalitat i a diferència dels seus predecessors, encara afrontarà diverses dècades de vida laboral abans de rebre la vitalícia. És a dir, que fins ara els expresidents pràcticament havien enllaçat el sou amb la pensió vitalícia.
De moment l'expresident no ha decidit que farà a partir del 2028, quan deixi de percebre el sou. Té clar que a hores d'ara descarta tornar a l'àmbit polític. Sí que ja ha preparat, però, una altra activitat per aquests anys que venen. Llicenciat en dret, ara vol recuperar la tesi electoral que va iniciar a la Universitat de Barcelona abans d'endinsar-se exclusivament en política. Concretament, té la intenció d'analitzar com s'han desenvolupat en els últims 50 anys les polítiques industrials a Europa, a partir de la comparativa entre diverses regions, i com la banca pública hi ha contribuït.
Tot plegat, des del seu nou despatx. A la taula, un coet i un quadre de Tintín. També la senyera catalana i la bandera europea, i una mica més enllà un quadre de Jaume Plensa. Se'l sentirà en el debat intern que viu ERC? De moment Aragonès ja va escollir assistir fa unes setmanes a l'acte de Nova Esquerra Nacional, la candidatura de Xavier Godàs que vol dirigir el partit a partir del novembre. I és que l'expresident considera que el moviment independentista només es podrà recuperar si hi ha un canvi de lideratges. És a dir, sense Oriol Junqueras al capdavant d'ERC, i sense Carles Puigdemont al timó de Junts.