MADRID | "Tot va de sexe menys el sexe. El sexe va de poder", va dir Oscar Wilde. I fa gairebé vuit anys que el poder, a Espanya, va de sexe (que no amor) entre el PSOE i una samfaina de socis parlamentaris amb interessos, discursos i anhels contraposats. Sexe rutinari amb Sumar. Sexe culpable amb Podem. Sexe esporàdic amb Junts. I sexe instrumental amb ERC, Bildu, BNG i PNB. Les relacions obertes sempre són complicades, però Pedro Sánchez sembla disposat a multiplicar els contactes i polaritzar per esgotar la legislatura.
Aquesta setmana, el president espanyol ha explorat els límits del poliamor amb un moviment a tres bandes -PSOE, Podem i Junts- sobre immigració, un camp sensible on, fins ara, l'extrema dreta ha jugat a plaer. L'aprovació de la regulació de prop de mig milió de persones que demanava el partit d'Irene Montero i Ione Belarra a canvi del compromís de negociar la delegació de competències pactada entre PSOE i Junts activa el joc de contrapartides seqüencials. Podem i Junts encara no s’han reunit, i el partit Montero demanarà canvis al text que les juntaires poden concedir però que també poden complicar l’equació. Però de moment, l’escenari aporta beneficis als tres actors.
Primer, a Podem. La formació morada recuperat protagonisme i s'erigeix en referent de l'esquerra del PSOE. La regularització valida la seva estratègia. Van abandonar el govern espanyol denunciant poca valentia en les mesures socials de l’executiu, i ara forcen el PSOE a fer realitat una de les seves principals reivindicacions. Gol per l'esquadra a Sumar, que viu hores baixes. Izquierda Unida dona per amortitzada Yolanda Díaz i aposta per revifar les velles aliances. La plataforma de Díaz sembla esgotada, i Podem vol recuperar l’espai que Pablo Iglesias va fundar i, després, malbaratar.
Segon, per a Junts. Si l’acord arriba a bon port, el partit de Carles Puigdemont apareixerà de nou com a actor central en un debat de país com és el de la gestió migratòria. El segon partit del Parlament de Catalunya i sisè al Congrés (empatat a 7 escons amb ERC) tancaria la delegació d’una competència estatal. Punt extra en la competició amb ERC i de cara als seus alcaldes i el seu electorat. Paradoxalment, l’acord a tres bandes amb PSOE i Podem li permetria exhibir contundència davant el fenomen migratori i contenir la fugida de vots cap a Aliança Catalana.
Junts negocia. I és possible que el pròxim episodi porti Míriam Nogueras a tancar una entesa sobre el finançament pactat entre ERC i el govern espanyol. La patronal catalana (Foment, Pimec i les cambres catalanes, entre d'altres) pressionen els de Puigdemont perquè millorin un model que consideren "no suficient". Un encàrrec afilat: Junts hauria d’abandonar la seva oposició frontal al sistema, treballar a partir del model que ha pactat ERC i provar de tancar un acord que el PSOE està disposat a negociar.
Però l’acord és especialment beneficiós per a Sánchez. El president espanyol recupera la relació amb dos socis que l’havien abandonat al llarg de la legislatura. Cert que aquesta setmana Junts li ha tombat el decret òmnibus i que Nogueras sosté que "no ha canviat res". I cert, també que Podem manté un to bel·ligerant que li assegura la visibilitat com a alternativa a l’esquerra del PSOE. Però Sánchez envia un missatge inequívoc a tot l’arc parlamentari: hi ha partit.
Buscant el cos a cos amb Trump i Musk
Els beneficis per al president espanyol van molt més enllà. Dimarts The New York Times recollia: "Espanya obre una ruta de regularització migratòria, en contrast amb el món". Sánchez sorprèn amb un moviment anticíclic que el situa com a referent simbòlic davant l’onada reaccionària liderada per Donald Trump.
La Moncloa intueix que un xoc dialèctic amb l’administració nord-americana aportaria suports populars extra de cara al final de la legislatura, i Sánchez no s’està de criticar les polítiques de Trump. El magnat Elon Musk li va fer un regal aquest dijous. Elon Musk va reaccionar a la notícia sobre la regularització amb un "Wow" crític a la xarxa social X. La resposta del president espanyol va ser ràpida: "Mart pot esperar, la humanitat no", va escriure. Una peça més per construir la imatge del líder de la resistència socialdemòcrata.
El PP, lost in translation
La regulació extraordinària d’immigrants també li dona punts en el tauler espanyol. Sánchez ha rebut el suport explícit de la patronal -que vol mà d’obra- i de l'Església, i crítiques ferotges per part de l'extrema dreta. El debat polaritza, i el pèndol gravita entre el PSOE i Vox. Al mig, un PP perdut entre els interessos de l'empresariat i el discurs ultra. Els populars tenen la cua de palla. José María Aznar també va regularitzar centenars de milers d'immigrants, i fa dos anys van votar al Congrés a favor de tramitar una iniciativa legislativa popular (ILP) que demanava just el que ha fet ara Sánchez. Touché.
Nymphomaniac
A ningú se li escapa que el PSOE no mou la fitxa migratòria per convenciment, que Junts previsiblement no votaria la regularització si se sotmetés al Congrés, i que Podem ni entén ni comparteix la delegació de competències en immigració a la Generalitat. Paradoxalment, el possible triple win teixit aquesta setmana és fruit de la debilitat parlamentària de Sánchez, que fa de la necessitat virtut. Perquè en un escenari ideal, però també més avorrit, s’imposaria el missatge que Lars von Trier va voler incloure a la pel·lícula Nymphomaniac: "L'ingredient secret del sexe és l'amor".
