L'entrada del curs polític ha servit a Pedro Sánchez per transmetre dos missatges: el primer, que controla el soroll al seu partit pel finançament singular -sorgit després del pacte ERC-PSC per a la investidura de Salvador Illa- i, segon, que té la intenció de seduir els barons territorials del PP amb una promesa de millora dels recursos en la línia del nou model promès a Catalunya. La reacció dels populars es va escenificar divendres, amb una compareixença conjunta d'Alberto Núñez Feijóo i els presidents dels governs autonòmics controlats pel seu partit per transmetre el rebuig a una negociació bilateral de l'Estat amb les autonomies per millorar el finançament. I s'ha repetit aquest dilluns, després de la reunió del comitè de direcció de la formació, en què el PP ha carregat contra el govern de coalició per promoure una "mutació constitucional" per consolidar "una Espanya de primera i de segona". Un missatge que es formula "sense fissures" i amb el suport de tots els dirigents territorials.
El portaveu dels populars, Borja Sémper, ha recalcat que la voluntat del PP és preservar la "igualtat" entre els ciutadans de l'Estat, una manera de deixar clar que els populars s'oposaran al finançament singular i no permetran que Sánchez implementi acords amb cada comunitat sense un debat col·lectiu. Feijóo i la seva formació han demanat repetidament al president espanyol que convoqui la conferència de presidents autonòmics i el Consell de Política Fiscal i Financera si vol discutir un nou model de finançament.
També sobre aquesta qüestió, la formació conservadora ha enviat una carta a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per reclamar-li que injecti fins a 18.000 milions dels fons europeus a les autonomies per sufragar els serveis públics. "Esperem que l'atengui almenys amb el mateix interès que atén les demandes dels partits independentistes", ha afirmat Sémper.
El PP ha estat molt crític aquest dilluns amb les últimes intervencions en públic de Sánchez, especialment en la de dissabte al comitè federal del PSOE, en què va apuntar que el seu govern podia fer camí encara que no articulés majories al Congrés dels Diputats, per exemple, per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. De fet, en una entrevista a Antena 3, Feijóo ha considerat que és un "tic molt perillós" que Sánchez plantegi que avançarà en la legislatura obviant el suport de les Corts espanyoles. El líder popular també ha citat com a discutibles els moviments de la Moncloa al Poder Judicial o el nomenament de José Luis Escrivá com a governador del Banc d'Espanya, que frustrarà acords per renovar altres organismes públics, com RTVE.
Un missatge ratificat pel partit. El portaveu del PP ha recordat a Sánchez que si no disposa de suports parlamentaris suficients ha de dissoldre les cambres i convocar eleccions, com en "qualsevol democràcia parlamentària". "El que estem veient és una fugida endavant ", ha subratllat Sémper, que ha volgut defensar la unitat del partit contra la Moncloa. Els barons del PP, ha dit, "defensaran el mateix" sobre el finançament. "No hi haurà fissures en el que és comú", ha reblat.
Moviment d'Ayuso i més comunitats al TC en contra de l'amnistia
En l'estratègia del PP per confrontar contra el finançament singular de Catalunya, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha volgut tenir una veu pròpia. Amb poc èxit, perquè la presidenta madrilenya no ha aconseguit que els barons territorials del seu partit plantessin Sánchez quan els citi per a trobades bilaterals. Però Ayuso no desisteix en el seu combat particular contra la Moncloa. Aquest dilluns ha anunciat que el seu govern ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia. Un moviment acompanyat de la petició de recusació del president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, així com dels magistrats Juan Carlos Campo, exministre de Justícia, i Laura Díez.
En un esmorzar informatiu a Madrid, Ayuso ha recalcat que ha tramitat el recurs al TC "en defensa de la igualtat de tots els espanyols davant la llei, de la seguretat jurídica i la divisió de poders". Madrid no és l'única comunitat governada pel PP que hareactivat l'ofensiva contra la llei d'amnistia. També han fet el pas de recórrer el TC la norma que desjudicialitza el procés els executius de l'Aragó, Múrcia, Andalusia i Cantàbria. I s'hi afegirà també el País Valencià. Castella-la Manxa, en mans d'Emiliano García-Page (PSOE), ha pres la mateixa decisió.