Puigdemont anuncia que es presenta per «restituir la presidència» i parlar «de tu a tu» amb l'Estat

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

Són les cinc de la tarda i ja hi ha una cua llarga que fa pràcticament la volta a l'edifici. Un miler de persones que han confirmat assistència, i l'organització ha habilitat un espai extra, a l'exterior, per seguir la conferència a través d'una pantalla gran. Carles Puigdemont s'ha desplaçat fins a Elna, a la Catalunya Nord, per anunciar que es presenta a les eleccions del 12 de març. Ho ha fet acompanyat de la plana major del seu partit, Junts, que feia dies que alimentava la candidatura de l'expresident, el seu principal actiu polític. Tots els partits independentistes hi estaven convidats, gest per escenificar la voluntat transversal de la proposta, però ni ERC ni la CUP hi han enviat cap representant. La decisió de Puigdemont de disputar la batalla electoral -serà la tercera vegada des que va marxar a l'exili- pot sacsejar el tauler polític, amb unes enquestes que ara com ara donen una victòria clara per al PSC. 

El municipi nord-català, bressol de l'1-O i estretament lligat a la lluita antifranquista i l'exili republicà, ha estat l'escollit per Puigdemont -rebut per l'alcalde d'Elna el catalanista i comunista Nicolas Garcia- per desgranar la seva proposta. "No podria explicar que, ara que s'obre l'oportunitat de restituir la presidència de la Generalitat il·legalment destituïda, ara defugís l'oportunitat per raons de comoditat personal: és per això que he decidit presentar-me a les properes eleccions", ha afirmat, entre l'ovació del públic. Per això, ha decidit també "renunciar" a encapçalar la llista de Junts al Parlament Europeu, com va avançar Nació. En aquesta legislatura que comença farà deu anys del referèndum i Puigdemont ha dit que la millor proposta seria "una candidatura unitària", i ha recordat que "ni ERC ni Junts" per separat han pogut ser el primer grup del Parlament. Com que aquesta opció és poc viable, ha defensat que liderarà una candidatura "que vagi més enllà de Junts", amb perfils independents. 


Puigdemont ha defensat la necessitat d'un lideratge que parli "de tu a tu" amb l'Estat i ha defensat la "negociació" amb l'Estat en un context "d'igualtat de condicions". "Cal un lideratge clar, ambiciós, sense complexos i que parli de tu a tu amb l'Estat i tingui reconeixement internacional", ha dit, i ha defensat defugir la "mediocritat i el sectarisme" -missatge dirigit a ERC-, i "construir un futur compartit". Sis anys després de marxar a l'exili, Puigdemont ha assegurat que sap que el moment a Catalunya "no és el mateix ara que l'any 2017". "Soc conscient del desànim i de la desmobilització d'una part de la població", ha reconegut, i ha criticat les noves opcions polítiques -com Alhora o Aliança Catalana- que opten per receptes "fàcils" per solucionar problemes complexos. Puigdemont ha admès que hi ha "frustració" que deriva en "abstenció", però ha assegurat que l'independentisme "no ha estat derrotat". "Soc aquí per acabar la feina, no hi ha hagut ni un sol dia que deixat de fer autocrítica i hagi après de l'experiència per trobar la manera d'acabar la feina", ha reblat.
 

Tornarà si té majoria per ser investit

Tornarà? Puigdemont ha dit que avui "comença el compte enrere" del retorn, que només tindrà sentit "si es posa al servei del país". "El retorn no pot ser oportunista ni una bretolada, ni tampoc pot ser un acte de servei a un partit per obtenir rèdits electorals", ha afirmat, en un missatge dirigit a Junts. Així, ha dit que només tornarà si té garantida la majoria a la investidura, encara que els jutges no apliquin correctament i no li apliquin a ell. L'amnistia, ben aplicada, li permetria tornar un cop entri en vigor. Segons la llei, un cop surti publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, els tribunals tenen un termini de dos mesos com a màxim per aplicar-la. Si entenen que la malversació de l'1-O i el terrorisme de Tsunami són amnistiables, haurien d'aixecar "de manera immediata" les mesures cautelars que hi hagi actives, encara que plantegin qüestions prejudicials a la justícia europea. L'ordre de detenció per malversació i desobediència en la causa de l'1-O hauria de desaparèixer i Puigdemont no podria ser detingut si trepitja Catalunya.

El calendari és ajustat i la llei d'amnistia difícilment s'aplicarà abans de les eleccions. Si no hi ha sorpreses, Puigdemont no podrà fer campanya amb normalitat. El PP bloqueja l'amnistia al Senat -amb una maniobra d'última hora que implica també el Tribunal Constitucional-, i tot apunta que trigarà dos mesos a rebutjar-la i tornar-la al Congrés per a l'aprovació definitiva, a finals de maig o principis de juny. Fins que això no passi, la situació de Puigdemont continua sent incerta. Avui dia, té una ordre de detenció de Pablo Llarena si trepitja territori espanyol, per tant, no pot tornar sense risc de ser empresonat, almenys de manera temporal mentre es tramita l'amnistia.
 

Proposarà un referèndum a l'Estat

El líder de Junts ha dit que l'objectiu és "el reconeixement nacional de Catalunya" i que cal abordar el referèndum d'autodeterminació. "Si el proposem és perquè és tan possible com l'amnistia", ha assegurat, i ha dit que no hi ha cap impediment constitucional perquè es pugui fer un referèndum legal i acordat per decidir el futur del país. "Hem de poder canviar de nacionalitat si ens sentim atrapats en una que no representa allò que som", ha afirmat. Així, ha dit que per fer un referèndum cal "voluntat política" i ha recordat que l'Estat ha signat els tractats que reconeixement el dret a l'autodeterminació dels pobles. 

I si l'Estat no vol? "Si la via de la negociació no dona fruit i s'allarga estèrilment, no poden renunciar a assolir la plena independència", ha afirmat. Amb tot, ha dit que cal "preparar-se millor". Puigdemont ha dit que proposarà a l'Estat fer un referèndum durant aquesta legislatura, i alhora treballarà amb l'independentisme polític i social per culminar la feina de l'octubre de 2017 "si persisteix el bloqueig" i "es manté la majoria social pel dret a l'autodeterminació".
 

Treu pit dels èxits de la negociació amb el PSOE

En un context de desmobilització, Puigdemont ha demanat abandonar el victimisme i fer una passa endavant. "El context obre una nova fase política, amb determinades oportunitats que hem d'aprofitar", ha afirmat, i ha demanat fer autocrítica, però també reivindicar els èxits, com ara l'amnistia o l'acord d'investidura amb el PSOE, travat a Brussel·les. "Això evidencia l'anomalia democràtica i fixa el marc per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya", ha dit. "Confrontem perquè no tenim més remei, volem solucions", ha afegit. Puigdemont ha tret pit del diàleg amb el PSOE, perquè en l'acord "reconeix la persecució històrica" des de 1714. Sobre l'amnistia, ha dit que "comportarà la reversió d'un error gravíssim que un estat de dret no es pot permetre, delegar en la judicatura el que era responsabilitat de la política", ha dit. Malgrat les negatives constant, això ha canviat: "Hem arrossegat l'Estat a la nostra posició. Aquesta és l'estratègia", ha afirmat, i ha demanat "arrossegar i no deixar-se arrossegar" per poder "guanyar".



Crític amb l'estratègia d'ERC i els indults, ha dit que el perdó "desactiva el conflicte" i que, en canvi, l'amnistia s'aprovarà d'aquest un parell de mesos al Congrés. També ha tret pit que s'hagi normalitzat l'ús del català al Congrés -ha ironitzat, de fet, amb la defensa que en fa el ministre Albares- i ha insistit també que s'està treballant perquè el català sigui oficial a la Unió Europea. "Tots els estats tenen una carpeta catalana; el camí està sent més llarg del que esperàvem, però és irreversible", ha afirmat. Ha repassat també que la negociació ha permès asseure a la taula amb mediador fora de l'Estat. "No ha fallat mai; no sé quantes vegades ha fallat la taula de diàleg, però en el nostre cas s'ha complert des que es va tancar l'acord", ha dit, i ha agraït el compromís del PSOE. "Volem negociar, no dialogar", ha remarcat, i ha insistit que tant el referèndum com la declaració d'independència són "legals". "Sense mediació internacional no m'hauria reunit amb el PSOE ni el PP", ha afirmat, i ha mantingut el convenciment de fer una "negociació seriosa" amb "igualtat de condicions". "Estic disposat a la negociació, com ho estava l'octubre de 2017", ha remarcat.
 

Catalunya pateix una "asfíxia econòmica"

Puigdemont ha denunciat l'"espoli" fiscal que pateix Catalunya, que beneficia Madrid, la principal competidora i "gaudeix del dopatge" de l'Estat. Per això ha denunciat "l'asfíxia calculada" que viu el país. "Mai s'executen la totalitat de les inversions i sempre hi ha un excés d'inversió a Madrid", ha denunciat. L'expresident ha repassat les dades i ha lamentat que "la clau de la caixa" encara la té l'Estat, i ha recordat que l'any 2017 va ser l'any amb més execució pressupostària. En canvi, en els anys del "retrobament", la inversió ha caigut "a nivells ridículs". "És una asfíxia premeditada i constant", ha denunciat.

Així, la xifra de diners que marxa de Catalunya i no torna "equival a tot el pressupost de la Comunitat de Madrid", ha dit, i ha alertat que Catalunya "no ho pot suportar". Puigdemont ha dit que el debat sobre el finançament és "bla-bla-bla" i dit que Sánchez no s'ha atrevit a presentar pressupostos perquè Junts no hauria acceptat. "No ens hem casat amb el PSOE ni tenim un idil·li amb les esquerres espanyoles, el nostre projecte és Catalunya", ha reblat.
 

L'efecte Puigdemont

Junts confia en l'efecte Puigdemont per capgirar les enquestes. Fins ara, les que s'han fet públiques no comptaven amb l'anunci de l'expresident i dibuixen una victòria clara del PSC i un segon lloc en disputa entre ERC i Junts. Algunes, situen els juntaires lleugerament per davant; d'altres, els republicans. Junts planteja la campanya com un cara a cara amb el socialista Salvador Illa, que fins ara ha intentat relativitzar l'efecte que tindrà una candidatura liderada per l'expresident. Els independentistes compten que el PSC patirà el desgast de l'amnistia, més encara si es tradueix en la possibilitat d'un retorn de Puigdemont. El Parlament s'hauria de constituir, com a màxim, el 10 de juny, però la nit del 12 de maig es posaran les cartes sobre la taula i qui té més números de ser president.