Per què Puigdemont ha triat Elna per anunciar la candidatura al 12-M?

El municipi nord-català té una estreta vinculació amb l'exili republicà, amb els preparatius del referèndum de l'1-O i amb la defensa del català

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu | Glòria Sánchez / Europa Press
21 de març de 2024, 12:23
Actualitzat: 13:05h
Carles Puigdemont ha triat Elna per anunciar la seva candidatura a les eleccions del 12 de maig. No és la primera vegada que aquest municipi nord-català és escenari d'alguna acció vinculada amb l'independentisme. De fet, Elna està estretament lligada amb el catalanisme i la lluita antifranquista. Fa tres anys, Òmnium va aconseguir reunir els dirigents polítics de l'1-O en l'acte del seu 60è aniversari, amb Puigdemont i Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Anna Gabriel, entre d'altres. Abans, la ciutat ja havia tingut un paper destacat tant en els preparatius de l'1-O com en l'exili republicà durant la Guerra Civil.

Situada a la regió d'Occitània i governada per l'alcalde catalanista i comunista Nicolas García, que obrirà la conferència d'aquesta tarda, Elna és un municipi carregat de simbolisme. Això explica que Puigdemont i el seu equip l'hagin escollit per anunciar la candidatura en l'acte d'aquesta tarda, que es farà a l'Ajuntament. Durant la Guerra Civil, Elna va tenir un paper clau a l'hora d'acollir els exiliats republicans que fugien del franquisme. En aquest sentit, la maternitat que hi ha al municipi, fundada per la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, va servir per atendre dones refugiades. Allà hi van néixer 600 nadons.
 

Bressol de l'1-O

Més recentment, Elna -i la Catalunya Nord- van tenir un paper destacat en la gestió del referèndum. En plena ofensiva de l'Estat per trobar les urnes i les paperetes, els organitzadors van aprofitar aquesta zona, fora de l'abast de la Guàrdia Civil, per preparar el dispositiu de la votació. Allà, una xarxa de voluntaris va guardar les urnes i va imprimir paperetes, que després van poder entrar al Principat pels camins de l'exili republicà, i arribar fins als col·legis electorals el dia 1 d'octubre de 2017 davant la incredulitat de l'Estat, que havia assegurat per activa i per passiva que no hi hauria urnes ni referèndum.

L'exili actual de l'independentisme també ha revifat la importància de la Catalunya Nord. És un espai que permet a l'exili ser en territori català però sense entrar a l'Estat, i esquivar així la pressió judicial. La immunitat de què gaudeixen tant Puigdemont, com Toni Comín, o les victòries a Bèlgica de Lluís Puig, els permeten moure's amb llibertat per Europa, i explotar el simbolisme del nord de Catalunya i singularment del municipi d'Elna. Si Puigdemont vol fer campanya sense risc de detenció, haurà de limitar-se a fer-la més enllà dels Pirineus.


 

Compromís catalanista

Elna també és un municipi amb un clar compromís catalanista, històric però també actual. L'any 2022, Elna i altres municipis nord-catalans van aprovar una normativa per poder utilitzar el català en els plens municipals. El delegat del govern francès -el prefecte- als Pirineus Orientals va impugnar-ho a la justícia, que va prohibir utilitzar la llengua als plens municipals amb l'argument que vulnerava la "primacia de la llengua francesa". L'alcalde d'Elna, Nicolas García, va ser clar: el català es continuarà utilitzant en els plens de l'Ajuntament. Compromís antifranquista, catalanisme i un escenari clau per a l'independentisme, per això Puigdemont ha triat Elna per al seu anunci.