02
d'octubre
de
2021, 20:00
Actualitzat:
04
d'octubre,
8:30h
El primer gran debat de la legislatura ha acabat de forma previsible. Aquest adjectiu, que en un altre moment seria considerat positiu per als interessos de la majoria que fa costat al Govern, adquireix un altre to quan els protagonistes són ERC, Junts i la CUP. Per què? Perquè el ple d'aquesta setmana, l'estrena de Pere Aragonès com a president en un debat de política general, ha servit per certificar les divisions dins l'independentisme que s'endevinaven els últims mesos i que, de fet, han anat impactant en el moviment des de la mateixa nit de l'1-O, ara fa tot just quatre anys. Tres han estat les grans carpetes de discrepàncies: la taula de diàleg, l'horitzó del referèndum defensat per la CUP i l'ampliació de l'aeroport del Prat, ja descartada per la Moncloa.
Les dues primeres qüestions tenen a veure amb el rumb del procés i subratllen fins a quin punt són incipients els contactes -ja existents- per posar en marxa la nova direcció estratègica del procés, formada pels partits independentistes i el sobiranisme civil. La segona, en canvi, es basa en una pota, la de la gestió, en la qual Aragonès i també el vicepresident Jordi Puigneró tenen interès en fortificar l'acció del Govern després d'un mandat, el de Quim Torra, amb més ombres que llums en aquest aspecte. Aquestes són totes les conseqüències que deixa el debat de política general en el triangle que formen ERC, Junts i la CUP camí de la negociació clau dels pressupostos catalans.
La taula de diàleg entre governs, sense el suport de Junts
Els socis de Govern van votar diferent en dues propostes de resolució relacionades amb la mesa de negociació amb l'Estat. La primera que es va sotmetre a votació va ser la dels comuns, que va rebre el suport del PSC i també d'ERC. En aquest cas, Junts hi va votar en contra. La segona que va tirar endavant va ser la dels republicans, tan breu com la dels comuns i en termes similars, sempre amb el matís que la taula ha d'estar formada pels dos governs, el català i l'espanyol. En aquest cas, en tractar-se d'un text d'ERC, Junts va optar per abstenir-se. En tot cas, però, la taula va quedar avalada per una majoria superior als 70 vots sense la necessitat del vot afirmatiu del partit de Carles Puigdemont, que en privat ja branda l'existència d'un "tripartit" sobre el diàleg que els exclou, tant pel que fa a la seva presència com en la concepció.
És improbable, a hores d'ara, que Junts se sumi a l'equació de la mesa tal com està plantejada, perquè no tenen intenció de refer l'alineació proposada a Aragonès fa quinze dies formada per Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras. A les files d'ERC ressaltaven aquesta setmana com Nogueras, en la sessió de control al Congrés que coincidia amb la segona jornada de debat de política general al Parlament, va donar per acabada la taula de diàleg arran de la detenció de Puigdemont a Sardenya. La figura de l'expresident, també crític amb la manera com està plantejada la negociació amb l'Estat per part d'ERC, també va ser protagonista en el debat. Sobretot perquè a les files de Junts hi havia satisfacció pel fet d'haver aconseguit el suport de tot l'independentisme -inclosos els d'Oriol Junqueras, recelosos de qualsevol "tutela"- a una proposta que reconeixia la seva tasca al capdavant del Consell per la República.
L'organisme establert a Waterloo encara està en ple procés de repensament i, mentrestant, celebrarà a final de mes les votacions per escollir l'assemblea de representants. Figures de l'entorn independentista, arran de la seva detenció, han defensat el seu paper com a líder del moviment i han suggerit que, per acabar-ho de ser de manera transversal, hauria de deixar de liderar orgànicament Junts. Ho va fer Josep-Lluís Carod-Roviraen un article a NacióDigital, però també Agustí Colomines, un dels implicats en la posada en marxa de l'extinta Crida Nacional per la República i abans al capdavant de la Fundació CatDem. "Sense Puigdemont i sense nosaltres, no hi haurà solució al conflicte", ressalten a les files de Junts. El partit es tornarà a bolcar aquest dilluns amb la declaració de l'expresident a Sardenya, clau per al seu futur judicial.
El nou referèndum, sense data
Tant en la intervenció inicial com en les rèpliques , Aragonès va aparcar qualsevol referència al nou "embat" o a la "confrontació" -circumstància que Junts li va retreure després de la primera intervenció-, i tampoc va voler acceptar la demanda de la CUP de fixar data per un nou referèndum perquè no forma part de l'acord d'investidura. El desencontre es va mirar de reconduir en una reunió dijous al matí a proposta dels anticapitalistes, però les visions eren contraposades. ERC reclamava que es canviés el verb relacionat amb el referèndum -defensaven que s'hi posés "impulsar" en lloc de "dur a terme"- i eren escèptics amb la necessitat de posar data, i Junts insistia que només una votació pactada pot substituir l'1-O. En aquest cas, l'alquímia parlamentària que en altres vegades havia permès resoldre debats al límit no va fructificar.
La CUP ha estat dura amb Aragonès, a qui veuen com un president que ha posat el Govern "al servei" del pacte que tenen ERC i el PSOE a Madrid, i Junts ha aprofitat per demanar "cultura de coalició" per no repetir les desavinences relacionades amb la taula de diàleg. De fons, però, hi persisteix el mateix debat que hi ha des del 2017: quins han de ser els propers passos del procés, quan s'han de preparar i en quin moment s'ha d'activar el nou embat en cas que fracassin els intents de negociació. De moment, Aragonès i Pedro Sánchez s'han conjurat perquè el diàleg avanci "sense terminis" i amb reunions discretes entre la Moncloa i el nucli dur de Presidència.
L'aeroport, una revifada de la "sociovergència"?
Aquest va ser el terme que va fer servir Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC, per referir-se a l'acord al qual van arribar Junts i el PSC sobre la recuperació de la inversió de 1.700 milions d'euros per l'ampliació del Prat. Els republicans, a banda, també van esforçar-se per airejar que la Diputació de Barcelona -on els de Puigdemont i els socialistes governen en coalició- va negar-se a cedir l'Escola Industrial per fer l'acte de record institucional de l'1-O protagonitzat per l'executiu català, finalment celebrat a la Maternitat. Vilalta va acusar Junts de falta de "lleialtat", però la formació que comanda Albert Batet al Parlament també té intenció de presentar una cara més amable cap al món empresarial, que demana amb entusiasme l'ampliació del Prat.
Les discrepàncies entre socis han servit en safata de plata a Sánchez la negativa a dur a terme la inversió, i això que ERC i Junts s'havien conjurat fa tan sols un mes per situar La Ricarda com a línia vermella en la carpeta de l'aeroport. La CUP, des del principi, havia estat en contra de l'ampliació pel seu impacte mediambiental i pel que suposa en clau de model econòmic. Un model que serà objecte de debat en la negociació dels pressupostos catalans, per als quals el conseller Jaume Giró -elogiat per Aragonès en el debat i cada dia amb més ascendència entre els consellers de Junts- només situa, per ara, els anticapitalistes com a socis. No seran els únics pressupostos de la tardor: els del govern espanyol, que els de Puigdemont volen negociar conjuntament amb ERC i la CUP però amb el Govern com a protagonista de les converses, també seran un repte.
Les dues primeres qüestions tenen a veure amb el rumb del procés i subratllen fins a quin punt són incipients els contactes -ja existents- per posar en marxa la nova direcció estratègica del procés, formada pels partits independentistes i el sobiranisme civil. La segona, en canvi, es basa en una pota, la de la gestió, en la qual Aragonès i també el vicepresident Jordi Puigneró tenen interès en fortificar l'acció del Govern després d'un mandat, el de Quim Torra, amb més ombres que llums en aquest aspecte. Aquestes són totes les conseqüències que deixa el debat de política general en el triangle que formen ERC, Junts i la CUP camí de la negociació clau dels pressupostos catalans.
La taula de diàleg entre governs, sense el suport de Junts
Els socis de Govern van votar diferent en dues propostes de resolució relacionades amb la mesa de negociació amb l'Estat. La primera que es va sotmetre a votació va ser la dels comuns, que va rebre el suport del PSC i també d'ERC. En aquest cas, Junts hi va votar en contra. La segona que va tirar endavant va ser la dels republicans, tan breu com la dels comuns i en termes similars, sempre amb el matís que la taula ha d'estar formada pels dos governs, el català i l'espanyol. En aquest cas, en tractar-se d'un text d'ERC, Junts va optar per abstenir-se. En tot cas, però, la taula va quedar avalada per una majoria superior als 70 vots sense la necessitat del vot afirmatiu del partit de Carles Puigdemont, que en privat ja branda l'existència d'un "tripartit" sobre el diàleg que els exclou, tant pel que fa a la seva presència com en la concepció.
És improbable, a hores d'ara, que Junts se sumi a l'equació de la mesa tal com està plantejada, perquè no tenen intenció de refer l'alineació proposada a Aragonès fa quinze dies formada per Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras. A les files d'ERC ressaltaven aquesta setmana com Nogueras, en la sessió de control al Congrés que coincidia amb la segona jornada de debat de política general al Parlament, va donar per acabada la taula de diàleg arran de la detenció de Puigdemont a Sardenya. La figura de l'expresident, també crític amb la manera com està plantejada la negociació amb l'Estat per part d'ERC, també va ser protagonista en el debat. Sobretot perquè a les files de Junts hi havia satisfacció pel fet d'haver aconseguit el suport de tot l'independentisme -inclosos els d'Oriol Junqueras, recelosos de qualsevol "tutela"- a una proposta que reconeixia la seva tasca al capdavant del Consell per la República.
L'organisme establert a Waterloo encara està en ple procés de repensament i, mentrestant, celebrarà a final de mes les votacions per escollir l'assemblea de representants. Figures de l'entorn independentista, arran de la seva detenció, han defensat el seu paper com a líder del moviment i han suggerit que, per acabar-ho de ser de manera transversal, hauria de deixar de liderar orgànicament Junts. Ho va fer Josep-Lluís Carod-Roviraen un article a NacióDigital, però també Agustí Colomines, un dels implicats en la posada en marxa de l'extinta Crida Nacional per la República i abans al capdavant de la Fundació CatDem. "Sense Puigdemont i sense nosaltres, no hi haurà solució al conflicte", ressalten a les files de Junts. El partit es tornarà a bolcar aquest dilluns amb la declaració de l'expresident a Sardenya, clau per al seu futur judicial.
El nou referèndum, sense data
Tant en la intervenció inicial com en les rèpliques , Aragonès va aparcar qualsevol referència al nou "embat" o a la "confrontació" -circumstància que Junts li va retreure després de la primera intervenció-, i tampoc va voler acceptar la demanda de la CUP de fixar data per un nou referèndum perquè no forma part de l'acord d'investidura. El desencontre es va mirar de reconduir en una reunió dijous al matí a proposta dels anticapitalistes, però les visions eren contraposades. ERC reclamava que es canviés el verb relacionat amb el referèndum -defensaven que s'hi posés "impulsar" en lloc de "dur a terme"- i eren escèptics amb la necessitat de posar data, i Junts insistia que només una votació pactada pot substituir l'1-O. En aquest cas, l'alquímia parlamentària que en altres vegades havia permès resoldre debats al límit no va fructificar.
La CUP ha estat dura amb Aragonès, a qui veuen com un president que ha posat el Govern "al servei" del pacte que tenen ERC i el PSOE a Madrid, i Junts ha aprofitat per demanar "cultura de coalició" per no repetir les desavinences relacionades amb la taula de diàleg. De fons, però, hi persisteix el mateix debat que hi ha des del 2017: quins han de ser els propers passos del procés, quan s'han de preparar i en quin moment s'ha d'activar el nou embat en cas que fracassin els intents de negociació. De moment, Aragonès i Pedro Sánchez s'han conjurat perquè el diàleg avanci "sense terminis" i amb reunions discretes entre la Moncloa i el nucli dur de Presidència.
L'aeroport, una revifada de la "sociovergència"?
Aquest va ser el terme que va fer servir Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC, per referir-se a l'acord al qual van arribar Junts i el PSC sobre la recuperació de la inversió de 1.700 milions d'euros per l'ampliació del Prat. Els republicans, a banda, també van esforçar-se per airejar que la Diputació de Barcelona -on els de Puigdemont i els socialistes governen en coalició- va negar-se a cedir l'Escola Industrial per fer l'acte de record institucional de l'1-O protagonitzat per l'executiu català, finalment celebrat a la Maternitat. Vilalta va acusar Junts de falta de "lleialtat", però la formació que comanda Albert Batet al Parlament també té intenció de presentar una cara més amable cap al món empresarial, que demana amb entusiasme l'ampliació del Prat.
Les discrepàncies entre socis han servit en safata de plata a Sánchez la negativa a dur a terme la inversió, i això que ERC i Junts s'havien conjurat fa tan sols un mes per situar La Ricarda com a línia vermella en la carpeta de l'aeroport. La CUP, des del principi, havia estat en contra de l'ampliació pel seu impacte mediambiental i pel que suposa en clau de model econòmic. Un model que serà objecte de debat en la negociació dels pressupostos catalans, per als quals el conseller Jaume Giró -elogiat per Aragonès en el debat i cada dia amb més ascendència entre els consellers de Junts- només situa, per ara, els anticapitalistes com a socis. No seran els únics pressupostos de la tardor: els del govern espanyol, que els de Puigdemont volen negociar conjuntament amb ERC i la CUP però amb el Govern com a protagonista de les converses, també seran un repte.