Estat i Generalitat pactaran les "línies mestres" del nou model de finançament a la comissió bilateral d'aquest dilluns, però les posicions entre ERC i Pedro Sánchez estan allunyades per la inconcreció en les xifres i el rol de l'Agència Tributària de Catalunya, que el govern espanyol vol subordinada a l'estatal i els republicans pretenen situar-la en un marc de col·laboració. Davant la situació de bloqueig, que no ha impedit que el nou model es formalitzi i sigui assumit pels dos governs, ERC tira pel dret i presentarà una proposició de llei al Congrés per avançar en la recaptació de l'IRPF aquest mateix 2026.
Els contactes han estat intensos les darreres setmanes i continuaran, perquè la negociació encara ha de concretar aspectes importants, com els pagaments de la Generalitat a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya o la quota de solidaritat L'acord del finançament el van subscriure el PSC i ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa, i se l'ha fet seu el PSOE, tot i que genera reticències a la resta de territoris de l'Estat. En les últimes setmanes, s'han intensificat els contactes entre el Ministeri d'Hisenda que comanda María Jesús Montero i el Departament d'Economia, en mans d'Alícia Romero.
Elles són dues de les protagonistes de la negociació, però n'hi ha més. Una quinzena de persones, segons han confirmat a Nació fonts coneixedores, han participat de les converses, sigui en l'esfera política o tècnica. En la negociació política hi han tingut un paper decisiu la ministra Montero i la consellera Romero, però també el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ja va pilotar els quatre acords de les reunions bilaterals del febrer. Pel que fa a Montero, ERC ha criticat una certa lentitud en les negociacions, que són complexes. La ministra d'Hisenda, de la confiança de Pedro Sánchez, és també candidata del PSOE a Andalusia, cosa que no facilita la negociació. Alhora, el govern espanyol passa per un moment de crisi pels escàndols de corrupció al voltant del PSOE, cosa que tampoc facilita les converses.
En l'àmbit polític cal incloure-hi també Oriol Junqueras, president d'ERC, que ha tingut contactes amb la ministra d'Hisenda i, segons fonts dels republicans, també Sánchez per ajudar a desencallar carpetes, cosa que ha passat sovint. De fet, va ser Junqueras l'encarregat d'avalar, abans de l'anunci oficial del Govern, la pròrroga de dues setmanes per celebrar la comissió bilateral, que en un primer moment s'havia de fer el 30 de juny. Els republicans volen que els acords es compleixin -sense avenços en el finançament no hi haurà negociació de pressupostos- i poden acceptar uns terminis flexibles, però no indefinits. En els darrers dies, han denunciat el "bloqueig" que consideren que arriba des de Madrid, per això Junqueras va anunciar dissabte la proposició de llei per recaptar l'IRPF sense esperar el PSOE, amb l'advertència que calen concrecions per continuar avançant.
Els dos sottogovernos, implicats
Diverses fonts consultades coincideixen a assenyalar el rol important que han tingut també els perfils més tècnics dels departaments implicats. Un dels noms rellevants en la negociació, doncs, ha estat Jesús Gascón, secretari d'Estat d'Hisenda, número dos de Montero. És president de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i expert en l'àmbit tributari, important en una negociació que implica que la Generalitat recapti tots els impostos. També és rellevant el secretari d'Estat de Política Territorial, l'economista valencià Arcadi España, número dos del ministre Ángel Víctor Torres, que presidirà la bilateral però no forma part del dia a dia de la negociació.
Per la part catalana, hi ha un nom també important: Juli Fernández, secretari general d'Economia i número dos de Romero. L'exalcalde de Palafrugell, de perfil discret i especialista en l'àmbit tributari, ha estat clau en la negociació, segons fonts coneixedores. I per part de Presidència, també ha tingut un paper rellevant la secretària general, Eva Giménez, número dos de Dalmau i jurista amb experiència. Com Dalmau, també va estar al capdavant dels acords de les bilaterals de principis d'any. Encara a la Generalitat, un altre nom és el de Mònica Lafuente, directora general de Coordinació Interdepartamental, encarregada de coordinar l'acció de totes les conselleries des de Presidència.
Una negociació a tres bandes
La negociació no és només entre Estat i Generalitat, per bé que un dels missatges polítics que sortirà de la bilateral és que l'acord entre partits pel finançament passa a ser un acord entre governs. Les negociacions han estat a tres bandes, perquè també hi ha estat implicada ERC. A Palau destaquen la posició "ambiciosa però realista" dels republicans, que ha permès flexibilitzar el calendari en benefici del contingut de l'acord. Lluís Salvadó, director general d'ERC i exsecretari d'Hisenda, és un dels negociadors per la banda republicana. Coneix la carpeta, és de la màxima confiança de Junqueras i clau en la nova etapa de diàleg amb el PSOE.
En l'equip republicà hi té un paper important l'equip del Departament d'Economia i Hisenda durant el govern de Pere Aragonès. Hi ha l'exconsellera d'Economia Natàlia Mas-Guix, una de les artífexs del model de finançament singular. La seva proposta planteja que l'Estat aporti 25.000 milions d'euros anuals per tal que cap territori surti perdent amb la reforma. Aquesta xifra, ara, se situa en els 20.000 milions, tal com va avançar Nació. En tot cas, el debat sobre números no és el que s'abordarà a la comissió bilateral, i es deixa per a més endavant. També per part d'ERC negocia Josep Maria Aguirre, que va ser secretari general d'Economia i número dos de Mas-Guix.
Destaca un altre nom: Marta Espasa, que va ser secretària d'Hisenda amb els governs de Quim Torra i Aragonès, i amb un rol rellevant també en la definició del nou model. En el seu cas, forma part del grup d'experts designat per Illa per aterrar la proposta de finançament singular, i que encara no es farà pública a la bilateral de dilluns. Espasa és experta en finançament autonòmic, balances fiscals i redistribució territorial. Aquest grup d'expert, per cert, està liderat per Martí Carnicer, exsecretari general d'Economia durant el tripartit i un dels protagonistes de la reforma del finançament de l'any 2009. Per últim, per la banda del PSC, participa en les negociacions la número dos del partit, Lluïsa Moret.