"He vingut aquí a solucionar un problema". Aquesta és una de les frases que més va pronunciar Carles Puigdemont entre el 9 i el 10 de gener del 2016 cada vegada que es reunia amb dirigent de l'antiga Convergència. Volia deixar clar que la seva tria per rellevar Artur Mas al capdavant de la presidència de la Generalitat era temporal i que no tenia intenció de perpetuar-se en el càrrec. És per això que aquesta setmana el seu entorn ha minimitzat l'anunci -fet oficial aquest dilluns durant el comitè nacional del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat)- de no presentar-se a les properes eleccions com a candidat. "Ja ho havia pactat així amb Mas fa un any, quan van parlar-ne a la Casa dels Canonges", raonen des de Palau. L'oficialització de la seva negativa obre un debat de noms que la cúpula vol evitar.

Per què? Per dos motius principals: perquè "ara toca centrar-se en el referèndum" i -aquest només es fa servir en privat- perquè parlar de candidats i candidates a la successió reobre les pugnes associades al congrés fundacional. Una bona colla de dirigents del PDECat encara tenia esperances que Puigdemont s'ho repensés "per responsabilitat" -així s'expressava fa unes setmanes un veterà membre del partit-, però finalment no ha estat possible. La cúpula de l'antiga Convergència no ha rebut amb entusiasme la notícia, òbviament, però els reptes del 2017 -referèndum i implementació del resultat- serveixen per mantenir allunyat un debat que al llarg dels últims temps -sobretot des que Mas va posar-se data de caducitat per fer Junts pel Sí- havia anat generant-se a la sala de màquines de la formació.
  "Tenim clar que, quan arribi el moment, hem de triar el millor cap de llista sense tenir en compte les pugnes entre famílies", manté un alt dirigent governamental que des del primer moment va fer costat a l'opció que Marta Pascal i David Bonvehí agafessin les regnes del PDECat per aprofundir en la renovació de l'espai nacionalista. "Hi ha ferides que no m'agrada gens que encara segueixin obertes", assenyala un altre prohom sobiranista consultat per NacióDigital. La negativa de Puigdemont a presentar-se, malgrat això, genera que hi hagi gent que "legítimament, mogui fils per liderar les sigles" a les properes eleccions, segons l'entorn governamental. Quan seran, els comicis? "Si hi ha pressupostos, entre el desembre i el març. Si no, a l'abril", sosté una font coneixedora de la situació. En aquest últim cas, el president podria veure's obligat a encapçalar el PDECat.

El càsting d'alternatives, de moment, ni tan sols ha arrencat. Pascal i Bonvehí, que al llarg d'aquests mesos que porten al capdavant de les sigles "han demostrat capacitat de treball i sintonia", segons assenyala el seu entorn, tenen clar que les sigles es juguen la seva credibilitat si va fins al final amb el procés sobiranista. Si hi ha més d'un candidat hi hauria primàries, tal com marquen els estatuts aprovats al juliol, i aquests són els quatre actors que tindran molt a dir al llarg dels propers mesos.

Artur Mas: un retorn amb dificultats

L'expresident, just després de fer el "pas al costat", va assenyalar que estava "deslliurat" del seu compromís de no tornar-se a presentar en unes eleccions. El missatge que va enviar Mas aquest dilluns al comitè nacional del PDECat és que ara mateix no seria el candidat "adequat". "No diu que no vulgui, diu que no pot. I nosaltres interpretem que és per la possible inhabilitació arran del judici del 9-N", manté un dirigent que despatxa sovint amb ell. "Però no es pot descartar que ho digui perquè els sondejos no són bons", afegeix un veterà dirigent nacionalista.
 
El president del PDECat, que al llarg dels últims mesos ha revisat al detall la refundació de CDC i ha format part activa de tots els debats sobre el procés -no falta qui, dins del Govern, li atribueix encara una "gran influència" en les decisions que es prenen-, demana a tothom que "sigui conscient del moment". "No es pot tancar definitivament la porta a res perquè potser ha d'aparèixer com a última opció", manté un dirigent, que demana esperar a "valorar l'impacte" del judici pel 9-N per acabar de calibrar quin paper ha d'adoptar Mas al llarg dels propers mesos. La successió de Puigdemont ja va ser tractada per l'expresident en reunions privades durant les últimes setmanes, i hi deixava anar els noms de Francesc Homs i Neus Munté.

Neus Munté: una aposta que ve de lluny

La consellera de la Presidència admet que la seva posició al Govern i el seu paper al partit -n'és la vicepresidenta, fent tàndem precisament amb Mas- la fan estar a totes les travesses. Diversos dirigents consultats per NacióDigital asseguren que Munté és el "nom preferit" de Mas per ser candidata. El seu nom va emergir amb força quan va ser ascendida a vicepresidenta després de la sortida d'Unió del Govern a finals de juny del 2015, i en la negociació entre Junts pel Sí i la CUP va aparèixer com a solució per solucionar el bloqueig generat pel veto dels anticapitalistes a Mas.
 
Tot i que hi ha dirigents que consideren que seria el "millor nom", n'hi ha d'altres que no ho veuen igual. "Genera cert rebuig", transmeten des de determinats sectors que recorden la seva implicació activa per tal que Jordi Turull fos coordinador general del PDECat. Una circumstància, afegeixen, que faria que l'actual direcció executiva no l'acabés de veure amb bons ulls com a cap de files a la Generalitat. Durant l'estiu del 2015, Munté apareixia com a successora de Mas en l'esquema que tenien al cap els dirigents que envoltaven Mas a Palau.

En aquest quadre, Turull era secretari general de CDC -encara no hi havia el canvi de nom damunt la taula- i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), era el responsable d'organització. El nom del president del grup parlamentari de Junts pel Sí ha aparegut en converses internes en tot aquest debat successori, però ell està centrat en la recta final del procés des del Parlament. El seu entorn assegura que està confiat en què la direcció executiva sabrà resoldre el debat de noms "quan calgui" i destaca que una polèmica pública per la successió malgastaria la imatge del partit.

Mercè Conesa: una alternativa soterrada

En els dies previs al consell nacional que la formació hereva de Convergència va celebrar el 26 de novembre a la Universitat Pompeu Fabra, en plena expectativa sobre si s'abordarien les incompatibilitats, va emergir soterradament i en cercles privats un cert debat sobre la conveniència que la presidenta de la Diputació de Barcelona fes un pas endavant per ser candidata a la Generalitat a les properes eleccions. "Es mou més el seu entorn que no pas ella", destaquen fonts consultades. Propera a Josep Rull, conseller de Territori i ben considerat per les bases, de moment descarta qualsevol moviment. "Hi ha sectors que no la comprarien mai", destaca una veu consultada.
 
Conesa, una de les màximes dirigents de l'ala socialdemòcrata, va ser escollida presidenta del consell nacional del PDECat després de batre's a les urnes amb Santi Vila, candidat apadrinat per Puigdemont i Mas. "Amb el poder local que té com a alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació, jo no sé si faria el pas", comenta un alt dirigent que demana establir una "pau romana" que eviti fissures. "Si a Madrid ens veuen fluixos, malament", adverteix.

Santi Vila: sempre a disposició

El conseller de Cultura mai ha amagat que és un polític ambiciós. De perfil heterodox i poc amic de les dinàmiques clàssiques de partit, Vila ha sonat amb força per ser candidat del PDECat a l'ajuntament de Barcelona -ell mateix reconeix en privat que seria un "plaer" debatre ideològicament amb Ada Colau-, però ara ha donat ordres al seu equip de centrar-se exclusivament en la conselleria. Partidari de l'estat propi més per manca d'alternatives que no pas per una convicció independentista de tota la vida, seria un perfil sensiblement diferent al que ofereix Puigdemont a Palau.
 
A l'exalcalde de Figueres, que sempre ha mirat de mantenir una bona relació amb els responsables governamentals de Madrid, se'l situa com un hipotètic candidat del PDECat en cas que el procés sobiranista acabés fracassant i calgués abanderar un nou projecte. Aquest escenari, però, no està ni molt menys damunt la taula. De moment, Vila es mirarà el pols successori des d'una certa distància i seguirà cultivant una relació propera amb Mas -s'hi cita amb altres dirigents governamentals- i Puigdemont. Els dos li van demanar que presentés candidatura al consell nacional per tal que Conesa -a qui els mandataris consideraven massa identificada amb una determinada família del partit- aconseguís la plaça.

Un dels escenaris que –per ara– estan completament descartats és una hipotètica candidatura de Pascal, que està centrada en bastir un partit renovat, més àgil i que funcioni de manera més horitzontal. La coordinadora general té uns quants reptes per endavant durant aquests mesos: una conferència ideològica a la primavera, abordar una estratègia metropolitana –que es debatrà ja en el consell nacional del dia 28, com les incompatibilitats–, sumar més associats a la causa del PDECat i, de passada, frenar un debat de noms que treu el cap.