"Hi ha temps per rectificar". És una de les frases que més ha pronunciat en les últimes hores Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés dels Diputats. La sala de màquines del partit va encadenar reunions durant tota la tarda i el vespre de dimarts -amb Jordi Turull, principal interlocutor amb el PSOE, d'enviat especial a Madrid-, i s'esforçava en trobar el to d'una -en aquell moment- més que probable negativa als primers decrets de Pedro Sánchez. En cap moment Nogueras ha verbalitzat un no definitiu, per bé que es donava per fet i un dels seus diputats l'ha explicitat als passadissos del Congrés. Al final va resultar que hi havia temps per rectificar, perquè es va arribar a un acord sectorial i competencial per primera vegada des que Junts ha decidit formar part de la governabilitat de l'Estat. El viratge ha fet un pas més.
[noticiadiari]2/267338[/noticiadiari]
I l'ha fet en una votació clau que permetia saber quin futur li esperava a la legislatura. A Sánchez no li han sortit els números en tots els decrets -la ruptura entre Sumar i Podem és a l'arrel de la derrota en la votació del text elaborat pel Ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant- i surt amb esgarrinxades de la jornada celebrada excepcionalment al Senat, però podria haver estat pitjor. Sobretot tenint en compte que, en el mateix ple, la llei d'amnistia ha superat el tràmit de les esmenes a la totalitat. Alberto Núñez Feijóo, abonat a la retòrica grandiloqüent, ha tornat a definir com una "humiliació" el pacte entre Junts i el PSOE. És probable que no sigui l'última de la legislatura, amb els pressupostos a la cantonada.
Qui surt guanyant i qui surt perdent de la jornada estrambòtica d'aquest dimecres? Què significa la votació de cara a les negociacions que vindran? Aquestes són les claus per entendre les conseqüències d'una votació que no ha trencat res però que ha deixat el terreny marcat.
Puigdemont vira, colla i competeix
El seu nom no ha aparegut de manera directa en els últims dies, però sense l'aval de l'expresident de la Generalitat no s'hauria arribat a un acord com aquest. Qualsevol aliança rellevant, acabi sent un èxit -com la investidura de Sánchez- o es quedi a mitges -com l'acord que van explorar Xavier Trias i Jaume Collboni per repartir-se l'alcaldia després de les municipals i que no va comptar amb el plàcet definitiu de Waterloo-, passa per la taula del líder moral de Junts. El viratge que va suposar el pacte amb el PSOE va implicar un aterratge que ha tingut un nou episodi amb el contingut de l'acord pels decrets. Ara ja no només es parla de resoldre el conflicte, de mediadors o de lawfare: s'ha entrat de ple en enteses sectorials.
[noticiadiari]2/267355[/noticiadiari]
A banda, Junts ha aprofitat per visbilitzar que qualsevol acord farà suar Sánchez, i això també implica una altra derivada: diferenciar-se d'ERC. Els republicans van fer públic dilluns que votarien a favor dels decrets de Sánchez, mentre que la formació de Puigdemont en demanava la retirada. "Han d'entendre amb qui estan parlant i que les coses han canviat", remarquen en privat els dirigents del partit. Amb un ull posat sempre en la competència en el camp independentista, Junts pot brandar cartes -publicació de les balances fiscals, competències en immigració- amb les quals aspira a tornar-se a dotar d'una pàtina de fiabilitat. Una pàtina que va quedar lesionada amb la sortida voluntària del Govern i la gestió erràtica post-municipals.
Sánchez se'n surt, però amb esgarrinxades
Com és habitual, el president del govern espanyol ha sobreviscut un moment difícil. Ha vist com Podem li tombava el decret de treball, però ha salvat els mobles amb la resta a canvi de concessions cap a Junts el mateix dia que l'amnistia continuava fent via parlamentària. Surt de la votació sabent que amb el partit fundat per Pablo Iglesias hi haurà més episodis com aquest -les reticències cap a Yolanda Díaz són tan nítides com previsibles-, i havent constatat que amb el partit de Puigdemont haurà d'aplicar una altra plantilla si es vol evitar sobresalts.
[noticiadiari]2/267334[/noticiadiari]
La majoria de la investidura, per tant, és encara més complexa que la de la legislatura anterior. Ni existeix una preeminència progressista a l'hemicicle -només cal veure segons quins postulats del PNB o de Junts per entendre-ho-, i ni tan sols dins dels inequívocament progressistes hi ha un consens inamovible, com ha evidenciat Podem. La propera batalla, la dels pressupostos, serà decisiva. Junts ja ha demanat a Sánchez que negociï amb ells des del principi i que, si això es compleix, hi ha possibilitats d'arribar a un acord. Les dues parts es necessiten almenys fins que s'aprovi i s'apliqui l'amnistia, amb tot el que això implica. I després? Ja es veurà. De moment, els dos púgils s'han posat a prova al Congrés i un d'ells en surt amb més ferides.
