Els gestos venen de lluny, però s'han accentuat aquestes últimes setmanes sobretot en l'àmbit de Rodalies. Davant del caos ferroviari, el Govern aprofita sempre que pot per recordar la bona feina feta per l'administració de Pere Aragonès per posar les bases per resoldre un problema que ve d'anys de desinversió. De fet, les tres prioritats de la consellera Sílvia Paneque -modernitzar les infraestructures, posar nous trens i culminar el traspàs- són línies de treball iniciades per l'exconsellera Ester Capella. Les carícies al principal soci d'investidura, escenificades també al febrer en el marc de les comissions bilaterals, necessiten resultats tangibles. I ara hauran de passar la prova del nou.
El motiu són els decrets de fiscalitat i suplement de crèdit que treballa el Govern -amb hermetisme- per poder disposar de recursos extra un cop confirmat que no hi haurà pressupostos aquest 2025. Algunes fonts coneixedores de les converses apunten que hi podria haver concrecions de manera "imminent", aquest mateix mes o a l'abril a tot estirar, però des del Departament d'Economia eviten confirmar res i ERC ho refreda. Una negociació a tres -Govern, ERC i Comuns- no és senzilla i qualsevol imprudència ho podria fer descarrilar tot. L'objectiu de l'executiu de Salvador Illa és poder tancar un acord tant en l'àmbit fiscal com en les ampliacions de crèdit, on hi podria haver més d'un decret.
Des del Govern es limiten a dir que "s'està treballant". Amb els Comuns s'han anat fent passos. El darrer, aquest mateix divendres, amb un acord en matèria impositiva per facilitar la compra d'habitatges i solars per part de cooperatives sense ànim de lucre. El gruix del paquet fiscal es va anunciar fa unes setmanes, amb una reforma per incrementar els ingressos destinats a polítiques d'habitatge sociali combatre l'especulació immobiliària. També l'increment d'un 100% de la taxa turística per reduir les externalitats del turisme, cosa que no agrada a les patronals i l'empresariat.
Aquest és un bon exemple de la complexitat del moviment que intenta Illa, que anhela un acord amb els socis d'investidura (no hi ha una alternativa viable ara com ara), però sense perdre la centralitat que intenta guanyar des que és a la Generalitat, ni transmetre la sensació que el Govern fa massa cessions a les esquerres. L'estabilitat i la seguretat jurídica són elements que el Govern vol reforçar per garantir un bon terreny de joc per a les empreses, com apuntava el president aquest cap de setmana a Madrid. "És el moment d'apostar per Catalunya", va dir.
Illa té l'avantatge que agrada als empresaris -que volen tranquil·litat després dels anys del procés- i que té bona entrada a la Moncloa, gràcies a la bona relació política i personal amb Pedro Sánchez. El PSC és ara el principal puntal de Sánchez i el govern espanyol també s'encarrega de ressaltar aquesta bona sintonia. A Madrid, fins a set ministres van escoltar el dirigent català. I les reunions a Palau, abans cites marcades en vermell al calendari, s'han convertit en habituals. Això ha permès exhibir acords i traslladar el missatge de normalitat institucional, però el president -que no té pressupostos- té ara el repte de fer operativa la majoria de la investidura.
ERC recepta "negociació"
En això és clau ERC. Si amb els de Jéssica Albiach les relacions són bones, amb els republicans ha estat més difícil pel llarg i convuls procés congressual, culminat la setmana passada. L'estabilitat orgànica del partit facilita que es desencallin coses, però Junqueras té clar que per marcar perfil ha d'elevar l'exigència als socialistes. Ara com ara, no hi ha un acord tancat per als decrets, però ERC està disposada a negociar, a diferència del que ha passat amb els pressupostos catalans i espanyols d'aquest any.
El càlcul que fan els republicans és que el Govern necessita 2.100 milions d'euros per igualar el nivell de despesa i inversió de l'any anterior, i dependrà "de la negociació" que els vots dels 20 diputats d'ERC avalin els decrets -el de fiscalitat i, com a mínim, un de suplement de crèdit- que treballa la consellera Alícia Romero. El Govern, per la seva banda, eleva la xifra necessària fins als 4.000 milions d'euros que "no es poden deixar perdre". En una entrevista a Nació, Junqueras apuntava que, si l'executiu vol més crèdit via nous decrets, caldrà "més negociació" i moviments del PSC.
Aprovar-los sense preacord
Optarà el Govern per aprovar al consell executiu els decrets sense tenir lligats els suports al Parlament? Sobre la taula, un precedent que convida a la prudència: tot just fa unes setmanes, els republicans van impugnar l'últim decret d'habitatge al Consell de Garanties Estatutàries, argumentant un mal ús d'aquesta figura, reservada a qüestions d'urgència extraordinària. La relació PSC-ERC, que combina gestos i tensions, s'enfronta a la prova del nou. Els primers necessiten resultats de la gestió; els segons, compliments per fer evident que fa valdre els seus vots.
