"Cal aprofitar l'oportunitat política que ha caigut del cel. Pel finançament, és ara o mai". Aquesta de Guillem López-Casasnovas ha estat una de les frases del debat organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) amb el títol "Donant continguts a l'Acord de Finançament" i en què han participat també Miquel Puig, exsecretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus del Govern, i Albert Carreras, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la UPF. Ha estat moderat per Josep Reyner, del CEC.
Miquel Puig ha descrit els aspectes més destacats de l'acord, com es reparteixen els diners i qui els recapta. Puig ha destacat que, segons l'acord, s'haurà d'explicitar la xifra que els catalans aporten com a quita de solidaritat territorial sense infringir el principi d'ordinalitat. "Anem a un sistema d'anivellament del 100%, com a Alemanya", un model que ha considerat "gens dolent per Catalunya".
Sobre qui ho gestiona, serà l'Agència Tributària catalana la que recaptarà, el que implica una gran complexitat tècnica, no pas jurídica. Sobre les crítiques de suposat desgavell que pot suposar, Puig les ha considerat exagerades i ha confiat que l'agència estatal i la catalana col·laboraran: "Totes dues combaten el frau i els cal la màxima coordinació pel que fa a les dades fiscals". Puig ha assenyalat que tenen raó tant els que diuen que l'acord és un concert o no: ho és en el sentit que els impostos seran recaptats per la Generalitat, paga una quantitat a l'Estat i es queda la resta. No ho és si es pensa que el nou model és fruit d'una competència delegada de l'Estat.
Albert Carreras ha destacat la irritació que ha causat l'acord a l'Espanya profunda, el darrer exemple amb l'estudi del Col·legi d'Economistes de Madrid, "un pamflet de 190 pàgines". Sobre la bilateralitat, ha assegurat que totes les comunitats practiquen ja una bilateralitat, "però quan ho fan els catalans, se'ns acusa d'egoisme". Ha explicat com la quota del concert basc "ha fet mal" i ha generat un gran superàvit fiscal a Euskadi i Navarra, en línia al que Carreras ha anat definint en diverses ocasions en relació a la quota basca com "l'elefant a l'habitació".
"Això és com el dia de la marmota. És molt cansat", ha dit Guillem López-Casasnovas, que s'ha referit a l'intent de "resoldre el desencaix" que suposa l'acord, davant dels esforços de molts sectors d'agreujar-lo encara més. L'acadèmic ha apel·lat a "salvar el soldat Ryan" en un moment polític favorable que ha definit com "ara o mai". Ha afirmat que el canvi de model no suposarà resoldre el dèficit fiscal i avaluar-lo des d'aquest paràmetre és un "error". També ha assenyalat que "la multilateralitat no és el problema, sinó la uniformitat amb què es tracten els problemes del finançament autonòmic".
López-Casasnovas ha cridat l'atenció sobre un aspecte clau: només Caatlunya, una mica les Illes i Euskadi perquè vol preservar el seu sistema volen més descentralització fiscal. La resta, no. Sobre els impostos, també ha apostat per ser pragmàtic i ha considerat que el de societats hauria de ser un impost europeu: "Supeditar l'acord a gestionar tots els impostos posa en perill el tema important. Comencem per l'IRPF". Ha subratllat que l'acord també ajuda a resoldre "un problema polític de primer ordre".
"No tocar massa ulls de poll" ha estat un altre consell, en aquest cas donat per Miquel Puig. "Hem de ser cautes. Als bascos no els hem de tocar perquè l'acord sortirà si té els vots de PNB i Bildu. I no tocar tampoc els càntabres, que són els que estan millor del règim comú". Puig s'ha apuntat al pragmatisme de López-Casasnovas i ha assenyalat que l'acord suposa un 2,5% del PIB, que ha considerat una dada rellevant.
Entre els assistents, Joan Canadell ha intervingut per mostrar una posició crítica, advertint contra els "riscos" de confiar en l'Estat i el tema del dèficit fiscal. Miquel Puig ha respost que l'acord és sobre finançament autonòmic i ha assegurat que "hem d'acceptar el risc com van fer els bascos. Volem assumir-lo".
L'acord entre el PSC i ERC pel finançament singular ha esdevingut un pilar de la política catalana, i de retruc de l'espanyola. Però la carpeta sembla avançar amb un to volgudament baix. El tema no va ser prioritari en la trobada dels presidents Pedro Sánchez i Salvador Illaa la Moncloa, el novembre passat. Els equips del ministeri d'Hisenda i el Departament d'Economia hi estan treballant, així com el grup d'experts que coordina Martí Carnicer, que haurà de fer una proposta a principis d'any.
Dilluns, en l'acte de lliurament dels premis que atorga la patronal Foment del Treball, ni el president Illa ni Josep Sánchez Llibre van fer cap menció al tema. Hi ha la voluntat, això sí, d'avançar i des del Govern i el PSC s'ha repetit sempre que es planteja la qüestió: "Es compliran els acords".