Dijous vinent es complirà un any de la pausa de cinc dies que va protagonitzar Pedro Sánchez i que va tenir amb l’ai al cor la política espanyola. El president espanyol va fer una maniobra inèdita, va desconnectar el telèfon i es va tancar a la Moncloa amb la seva família per decidir si seguia o no, després de les primeres passes del jutge Juan Carlos Peinado per perseguir judicialment la seva dona, Begoña Gómez. Tot, arran d’una denuncia del sindicat ultra Manos Limpias, elaborada amb retalls de premsa i amb notícies falses. Actualment està investigada per quatre delictes: tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i intrusisme professional.
Després de reflexionar, Sánchez va decidir quedar-se i va prometre que presentaria batalla. Era un punt i a part, deia, i reclamava sumar forces contra "la màquina del fang" de la dreta i l’extrema dreta. I ho va fer amb tota la solemnitat: va avançar els seus plans primer al rei Felip VI i després va comparèixer des de la Moncloa. “He decidit seguir amb més força encara", va declarar, al·legant que impulsaria una nova manera de fer política que acabaria amb les informacions falses. "O diem prou o aquesta degradació de la vida pública determinarà el nostre futur condemnant-nos com a país", va afirmar de manera ampul·losa.
Però, de moment, Sánchez no està guanyant aquesta batalla contra "el fang". Ni en el terreny judicial, ni en el polític ni tampoc en el mediàtic.
El jutge Peinado no té manies
Anem a pams. En el terreny judicial, han passat dotze mesos i el jutge Peinado continua indagant amb diligències indiscriminades, a tort i a dret, i acumulant ja més de 30 testimonis. I acaba de prorrogar la investigació sis mesos més, a veure si troba cap indici sòlid, cosa que fins al moment no ha aconseguit.
Peinado no té manies i ja a l’estiu va citar com a testimoni el mateix Sánchez, que es va negar a declarar. En una providència, el jutge fins i tot interpretava el silenci del president espanyol. "És legítim però pot donar lloc a la formació d’inferències que, en el seu cas i en conjunt amb d’altres elements de caràcter objectiu, poden portar a conclusions de caràcter objectiu, a l’objecte de valorar concurrències d’aspectes integrants, de possibles indicis ja sigui en sentit inculpatori o excloent de la responsabilitat penal". Dit d’una altra manera, o calla perquè té coses a amagar o és innocent però el seu silenci l’allunya de demostrar-ho. I aquest dimecres, ha estat el torn d’un altre alt càrrec, ni més ni menys que el ministre de Justícia Félix Bolaños.
Tot i que l’Audiència de Madrid ha limitat la investigació, el jutge Peinado no té manies i busca la via per poder furgar en un altre tema, fins ara exclòs de la investigació: el rescat del consell de ministres a Air Europa per 615 milions d'euros. El jutge sospita que Begoña Gómez va moure fils perquè, en plena pandèmia, va usar la seva influència perquè, d’altra banda, ella també col·laborava amb Globalia, propietat d’Air Europa.
Més desgast per a Sánchez
Tot i que judicialment la causa no troba indicis sòlids contra la dona del president, el desgast polític per creix per a l'inquilí de la Moncloa. En aquest camp, el líder del PSOE tampoc aconsegueix doblegar l’adversari. I no només per aquesta causa, si no també per d’altres com el cas de José Luis Ábalos (molt més sòlid judicialment parlant) o el del fiscal general per, suposadament, filtrar informació de la causa de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. I també el cas del seu germà, suposadament endollat a la Diputació de Bajadoz. Tot plegat, benzina de la bona per a la dreta. El PP continua fent una campanya d’atac per totes bandes. No hi ha intervenció que no parli de corrupció i al Congrés hi ha dies que es parla més de prostitutes o d’endolls que de qüestions que afecten directament els ciutadans.
I els intents del PSOE per frenar aquesta deriva, de moment, han quedat en paper mullat. Els socialistes van presentar una proposta per reformar l’acusació popular i no deixar que es personin partits polítics o associacions vinculades a partits. I expulsar-los de causes ja en curs. Això seria clau per al cas de la dona del president, per això el PP ja l’ha batejat com a "llei Begoña". Una llei que fa mesos que dorm al calaix perquè el PSOE no té majoria per aprovar-la al Congrés.
El flanc mediàtic
La batalla tampoc l’està guanyant en l’àmbit mediàtic. La premsa conservadora i els pseudomitjans radicals omplen diàriament pàgines i pàgines sobre el cas Begoña. Fa un any, Sánchez va prometre un pla de regeneració democràtica i transparència, per intentar posar límits a les fake news. Uns mesos més tard, la Moncloa va presentar el full de ruta, anomenat el Pla d’Acció per la Democràcia, per revertir aquesta situació.
Al febrer, va donar un pas més amb un avantprojecte que ha d’aportar més transparència sobre qui hi ha al darrera de cada mitjà i que preveu un registre públic estatal de mitjans de comunicació amb informació sobre la propietat i les vies de finançament. Tot plegat, mesures que, en part, tenen origen en normes europees però que no estan tenint, de moment, els efectes desitjats per l’executiu espanyol.
