20
de desembre
de
2023, 14:11
Actualitzat:
21:37h
El cordó umbilical que lliga l'independentisme a Pedro Sánchez s'ha fet present de nou aquest dimecres al Congrés dels Diputats en la primera compareixença que el president del govern espanyol ha protagonitzat d'ençà que va ser reelegit. El to entre ERC, Junts i el PSOE ha estat cordial en tot moment, i és que l'independentisme ara ha de fer costat als socialistes per garantir l'aprovació de l'amnistia i també de la resta de pactes segellats. Un d'ells és l'oficialitat del català a Europa -hauria d'haver-se produït al setembre, segons el pacte amb Junts- que, de moment, haurà d'esperar. Tan republicans com juntaires han retret aquest retard a Sánchez, que ho ha vinculat al suport d'altres països i forces. "Vull traslladar un absolut compliment del compromís, però necessitaré el suport d'altres forces. Ho intentaré seriosament", ha proclamat.
Així, Sánchez ha acceptat les crítiques de l'independentisme, però ha insistit que aquesta no és una qüestió que depengui en exclusiva del govern espanyol sinó d'altres formacions com el PP, que no estan a favor d'aquesta oficialitat. "Saben que hem adoptat una posició constructiva per fer-ho avançar", ha insistit Sánchez, que ha reivindicat també la tasca diplomàtica del seu executiu per defensar la proposta, així com el compromís per assumir les despeses que se'n derivin si aquesta és la pega que plantegen la resta de països europeus.
El cap de files d'ERC, Gabriel Rufián, ha retret a Sánchez el "fracàs" que suposa la manca d'avenços en aquesta matèria durant el pas del líder socialista per la presidència rotatòria de la Unió. "Que no s'hagi aconseguit frenar els vetos i la influència d'Orban és un fracàs, no li correspon tot a vostè, però és un fracàs. Que no s'hagi pogut assolir una declaració d'alto el foc a Gaza és un fracàs, i sobretot, el compromís que hi havia i que existeix encara, que al Parlament Europeu es pugui parlar llengües com el català, el basc o el gallec", ha expressat. Més enllà d'aquest retret, Rufián ha dedicat bona part de la seva intervenció a censurar el PP per les declaracions de personalitats com Isabel Díaz Ayuso contra Sánchez, i ha fet un al·legat a favor del "respecte". El president del govern espanyol ho ha agraït.
La cap de files de Junts, Míriam Nogueras, ha estat més contundent que Rufián, però també ha fet servir un to cordial en tot moment. En concret, ha criticat el govern espanyol per no haver aconseguit l'oficialitat i, en canvi, sí haver situat la ministra Nadia Calviño al capdavant de la presidència del Banc Europeu d'inversions: "Els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa, l'haurien d'esmerçar per altres". La portaveu dels juntaires també ha carregat contra la "ingerència" de la cúpula judicial a la política després d'haver estat apuntada pel Consell General del Poder Judicial per assenyalar alguns dels jutges a qui atribueix pràctiques de lawfare. "La llibertat d'expressió i de pensament no estan per sota el criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa temps que està qüestionada", ha dit.
Més enllà de català i justícia, durant la compareixença de Sánchez, reclamada pel PP per donar comptes sobre la presidència europea, també ha sobrevolat l'amnistia, criticada principalment pels partits de dretes. El president del govern espanyol ha demanat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo -amb qui es reunirà divendres finalment- que no es mantingui quatre anys en una posició d'"enrabiada permanent" i li ha recordat que la llei d'amnistia és fruit de l'expressió majoritària del Congrés. També li ha retret no tenir "cap proposta" per a Catalunya: "Al contrari, l'utilitza com a greuge territorial per rascar vots. Això és un error, el caldo de cultiu del que vam patir durant el procés". També ha reivindicat que l'independentisme "ja no és un problema" a Catalunya i que les seves polítiques han ajudat a resoldre un "conflicte heretat".
En la trobada amb el cap de l'oposició, la intenció de Sánchez és abordar "pactes d'Estat", però també hi assistirà amb la voluntat de parlar sobre la congelada reforma del Consell General del Poder Judicial i del finançament autonòmic, que ha posat en peu de guerra múltiples territoris governats per la dreta. Sánchez preveu, així mateix, abordar la reforma de l'article 49 de la Constitució per eliminar el terme "disminuït". Feijóo, en la seva rèplica, ha mostrat la seva predisposició a reunir-se el divendres, però ho ha fet amb dosis d'ironia: "Sense mediador, no a Ginebra, sense supèrbia, sense imposicions, i amb un ordre del dia oficial".
El conflicte entre Israel i Palestina també ha estat protagonista. Especialment contundent ha estat Ione Belarra, de Podem, que s'ha estrenat com a oradora a l'hemicicle aquesta legislatura després del trencament amb Sumar. Ha demanat al president del govern espanyol que reconegui que el tracte d'Israel sobre Palestina "és un genocidi" i un conflicte que té l'origen en dècades d'"ocupació il·legal". Sánchez, durant la seva intervenció, ha defensat que Europa parli amb "claredat i unitat" sobre el conflicte, i ha assegurat que en "algun moment de la legislatura" caldrà abordar el reconeixement per part de les Corts Generals i el govern espanyol de l'estat palestí.
ERC ha celebrat el reconeixement, però ha reclamat mesures concretes. Els republicans van registrar dimarts una proposició per promoure l'embargament armamentístic a l'estat d'Israel. En el document, al qual ha tingut accés Nació, els de Rufián demanen mantenir la suspensió temporal de les exportacions d'armes a Israel i convertir-les en permanents, impulsar l'adopció d'un embargament europeu d'armes a Israel i als grups palestins armats, fer una crida als EUA perquè apliquin les normes de dret internacional i deixi de proporcionar armes a Israel, sol·licitar al ministeri de defensa espanyol que faci públiques les importacions d'armes israelianes entre 2013 i 2019, instar al ministeri de defensa espanyol a publicar un informe anual sobre les importacions d'armes espanyoles, i decretar un embargament armamentístic i paralitzar tota operació de compravenda i encàrrec de fabricació de material militar amb qualsevol empresa relacionada amb Israel.
Així, Sánchez ha acceptat les crítiques de l'independentisme, però ha insistit que aquesta no és una qüestió que depengui en exclusiva del govern espanyol sinó d'altres formacions com el PP, que no estan a favor d'aquesta oficialitat. "Saben que hem adoptat una posició constructiva per fer-ho avançar", ha insistit Sánchez, que ha reivindicat també la tasca diplomàtica del seu executiu per defensar la proposta, així com el compromís per assumir les despeses que se'n derivin si aquesta és la pega que plantegen la resta de països europeus.
El cap de files d'ERC, Gabriel Rufián, ha retret a Sánchez el "fracàs" que suposa la manca d'avenços en aquesta matèria durant el pas del líder socialista per la presidència rotatòria de la Unió. "Que no s'hagi aconseguit frenar els vetos i la influència d'Orban és un fracàs, no li correspon tot a vostè, però és un fracàs. Que no s'hagi pogut assolir una declaració d'alto el foc a Gaza és un fracàs, i sobretot, el compromís que hi havia i que existeix encara, que al Parlament Europeu es pugui parlar llengües com el català, el basc o el gallec", ha expressat. Més enllà d'aquest retret, Rufián ha dedicat bona part de la seva intervenció a censurar el PP per les declaracions de personalitats com Isabel Díaz Ayuso contra Sánchez, i ha fet un al·legat a favor del "respecte". El president del govern espanyol ho ha agraït.
La cap de files de Junts, Míriam Nogueras, ha estat més contundent que Rufián, però també ha fet servir un to cordial en tot moment. En concret, ha criticat el govern espanyol per no haver aconseguit l'oficialitat i, en canvi, sí haver situat la ministra Nadia Calviño al capdavant de la presidència del Banc Europeu d'inversions: "Els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa, l'haurien d'esmerçar per altres". La portaveu dels juntaires també ha carregat contra la "ingerència" de la cúpula judicial a la política després d'haver estat apuntada pel Consell General del Poder Judicial per assenyalar alguns dels jutges a qui atribueix pràctiques de lawfare. "La llibertat d'expressió i de pensament no estan per sota el criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa temps que està qüestionada", ha dit.
Més enllà de català i justícia, durant la compareixença de Sánchez, reclamada pel PP per donar comptes sobre la presidència europea, també ha sobrevolat l'amnistia, criticada principalment pels partits de dretes. El president del govern espanyol ha demanat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo -amb qui es reunirà divendres finalment- que no es mantingui quatre anys en una posició d'"enrabiada permanent" i li ha recordat que la llei d'amnistia és fruit de l'expressió majoritària del Congrés. També li ha retret no tenir "cap proposta" per a Catalunya: "Al contrari, l'utilitza com a greuge territorial per rascar vots. Això és un error, el caldo de cultiu del que vam patir durant el procés". També ha reivindicat que l'independentisme "ja no és un problema" a Catalunya i que les seves polítiques han ajudat a resoldre un "conflicte heretat".
En la trobada amb el cap de l'oposició, la intenció de Sánchez és abordar "pactes d'Estat", però també hi assistirà amb la voluntat de parlar sobre la congelada reforma del Consell General del Poder Judicial i del finançament autonòmic, que ha posat en peu de guerra múltiples territoris governats per la dreta. Sánchez preveu, així mateix, abordar la reforma de l'article 49 de la Constitució per eliminar el terme "disminuït". Feijóo, en la seva rèplica, ha mostrat la seva predisposició a reunir-se el divendres, però ho ha fet amb dosis d'ironia: "Sense mediador, no a Ginebra, sense supèrbia, sense imposicions, i amb un ordre del dia oficial".
Reconeixement de Palestina
El conflicte entre Israel i Palestina també ha estat protagonista. Especialment contundent ha estat Ione Belarra, de Podem, que s'ha estrenat com a oradora a l'hemicicle aquesta legislatura després del trencament amb Sumar. Ha demanat al president del govern espanyol que reconegui que el tracte d'Israel sobre Palestina "és un genocidi" i un conflicte que té l'origen en dècades d'"ocupació il·legal". Sánchez, durant la seva intervenció, ha defensat que Europa parli amb "claredat i unitat" sobre el conflicte, i ha assegurat que en "algun moment de la legislatura" caldrà abordar el reconeixement per part de les Corts Generals i el govern espanyol de l'estat palestí.
ERC ha celebrat el reconeixement, però ha reclamat mesures concretes. Els republicans van registrar dimarts una proposició per promoure l'embargament armamentístic a l'estat d'Israel. En el document, al qual ha tingut accés Nació, els de Rufián demanen mantenir la suspensió temporal de les exportacions d'armes a Israel i convertir-les en permanents, impulsar l'adopció d'un embargament europeu d'armes a Israel i als grups palestins armats, fer una crida als EUA perquè apliquin les normes de dret internacional i deixi de proporcionar armes a Israel, sol·licitar al ministeri de defensa espanyol que faci públiques les importacions d'armes israelianes entre 2013 i 2019, instar al ministeri de defensa espanyol a publicar un informe anual sobre les importacions d'armes espanyoles, i decretar un embargament armamentístic i paralitzar tota operació de compravenda i encàrrec de fabricació de material militar amb qualsevol empresa relacionada amb Israel.