Un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont? O un debat a tres entre Aragonès, Puigdemont i Illa? O potser millor debats sectorials? A Catalunya o fora de l'Estat? De debats electorals n'hi ha de molts tipus i en aquesta precampanya se n'ha parlat força. Cada candidat, en funció de l'habilitat dialèctica, l'estratègia de campanya i les perspectives electorals, té més o menys interès a debatre amb la resta de contrincants. Si les perspectives són bones, difícilment un partit tindrà ganes de fer debats perquè pot pensar que hi té més a perdre que no pas a guanyar.
El cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, és qui més ganes té de contraposar projectes, per exhibir obra de govern i intentar falcar el seu missatge davant del risc de quedar fora de joc i per poder acusar el PSC i Junts de no concretar projectes. Salvador Illa, favorit a les enquestes, posa condicions: no vol sortir de Catalunya i vol que hi siguin la majoria de caps de llista. Carles Puigdemont, per la seva banda, tampoc vol un cara a cara amb Aragonès, demana que els debats es traslladin a la Catalunya Nord i descarta fer-los de manera telemàtica.
Les condicions dels partits són incompatibles entre elles i no hi podrà haver un debat de tots els caps de llista ni tampoc un debat a dos. Si es fa fora de l'Estat perquè hi sigui Puigdemont, hi accedirien els independentistes i els comuns, però no hi seria Illa ni la resta de partits espanyolistes. Un debat a Catalunya no podria comptar amb la presència del líder de Junts, que hauria de decidir si hi posa el fitxatge estrella, Anna Navarro, o bé es decanta pel número 3, l'exconseller Josep Rull.
El primer exemple serà dilluns d'aquesta setmana. PIMEC ha organitzat un debat sobre el món econòmic i empresarial, que comptarà amb els líders d'ERC, PSC, els comuns i el PP. Puigdemont no hi serà, perquè no pot tornar a Catalunya i ha rebutjat l'oferta de ser-hi telemàticament, i Junts ha optat per no situar-hi Navarro, malgrat la seva trajectòria com a empresària en l'àmbit de les noves tecnologies. Qui defensarà la posició del partit serà Rull, bregat en política des de fa anys i que torna a la primera línia després de la condemna per l'1-O. A ERC la incomoda que Junts protegeixi dos seus dos principals candidats i no vulguin entrar al cos a cos de les propostes amb Aragonès.
Més a perdre que a guanyar
Els debats són realment tan importants? Els experts assenyalen que, en general, no decanten tant les coses. L'investigador de la Universitat Carlos III Pau Vall-Prat i el doctor en Ciències Polítiques Toni Rodon apunten que no impacten gaire en el vot dels electors. "Els últims estudis apunten que menys d'un 3% dels qui veuen el debat acaben decidint el vot", assenyala Vall-Prat. En canvi, sí que poden perjudicar el candidat i segurament això explica la prudència d'Illa i Puigdemont, que estan segurs que van per davant d'Aragonès. Rodon argumenta que fer-ho malament sí que pot condicionar, més que no pas fer-ho bé.
De tota manera, a l'hora d'analitzar-ne l'impacte hi ha un altre problema. En les campanyes passen moltes coses i aconseguir aïllar només l'efecte dels debats televisius és complicat. "Acostumem a recordar el debat Nixon-Kennedy o el de 'la nena de Rajoy', però no sabem realment si van condicionar el resultat", assenyala Rodon. El mateix es podria dir sobre les errades d'Alberto Núñez Feijóo a les entrevistes de campanya. Que els debats tinguin poc impacte en el vot no vol dir que siguin irrellevants ni que no s'hagin de fer. Més enllà que l'exercici de debatre és positiu en termes democràtics, Rodon apunta que podrien tenir lleuger impacte a l'hora de mobilitzar el vot, per exemple davant l'extrema dreta o la possibilitat d'un govern que no agrada a un sector de votants. Si veuen un debat en què això es fa evident, pot contribuir a activar el seu vot.
Si bé la incidència dels debats és limitada, la campanya sí que té importància, sobretot per als partits que tenen capacitat per marcar l'agenda i poden posar determinats temes sobre la taula. ERC ho intenta amb el finançament, l'aeroport o el referèndum acordat, el PSC amb els serveis públics i Junts amb la possibilitat d'un retorn i restitució de Puigdemont. Vall-Prat argumenta que els votants més interessats per aquests temes poden decantar-se per aquests partits i no per uns altres. Amb els debats, la cosa és diferent. "Si realment serveixen per posar nous temes a l'agenda, poden tenir incidència, però normalment debaten sobre moltes coses, i no fixen qüestions noves ni noves perspectives", apunta.
Interessen als convençuts
Influeixin més o menys, els debats sí que generen interès. Les dades d'audiència dels debats de TV3 són bones, tot i que segons Rodon interessen sobretot als convençuts. "És un bon producte televisiu, però se li atribueix un efecte exagerat", apunta. Amb l'excepció de les eleccions a Barcelona, la resta de debats dels últims anys han superat amb escreix el 20% de quota mitjana. El més vist de la història de les eleccions catalanes va ser el de 2012, amb 853.000 espectadors. En els darrers comicis al Parlament, el 2021, 601.000 espectadors van seguir-lo. A les eleccions espanyoles del juliol, van ser 334.000 els espectadors que van encendre la televisió. Són dades que situen aquests programes al nivell dels més vistos.