Era qüestió de temps. El Tribunal Suprem ha arxivat la causa de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, després que el jutge Manuel García-Castellón prengués aquesta mateixa decisió per a la resta d'encausats. La relliscada de l'instructor ara fa tres anys, detectada per les defenses i acceptada per l'Audiència Nacional, ha precipitat l'arxivament d'un procediment que investigava per terrorisme les protestes contra la sentència de l'1-O, i que pretenia driblar l'amnistia.
Anul·lats els tres últims anys d'investigació, la magistrada Susana Polo constata que, entre 2019 i 2021 no es va investigar Puigdemont ni Wagensberg. Per tant, argumenta que no pot mantenir viva una investigació que es fonamenta en unes diligències que no afecten en res els dos investigats. És per això que arxiva la causa contra ells.
Un error de fa tres anys
El dia 30 de juliol de 2021, el jutge Manuel García-Castellón va acordar una pròrroga per continuar investigant les protestes de la sentència. La causa contra Tsunami Democràtic ja estava oberta per terrorisme i afectava una segona fila dels dirigents independentistes, acusats d'haver dissenyat i impulsat les mobilitzacions contra les condemnes per l'1-O.
Aquella decisió, fora de termini, ha acabat precipitant l'arxivament de la causa. No ha estat l'amnistia, que l'instructor s'ha esforçat a esquivar i ha obligat als negociadors d'ERC, Junts i el PSOE a retorçar el text per incloure-hi aquests fets. Ha estat una patinada de l'experimentat jutge -que acaba els seus dies a la carrera judicial, abans de la jubilació- el que ha provocat que acabi tancant la carpeta. Un retard de 24 hores ha donat la victòria a les defenses.
L'Audiència Nacional investigava fins aquest dilluns Marta Rovira, Josep Alay, Oleguer Serra, Marta Molina, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Josep Campmajó, Jaume Cabaní i Nicola Foglia. Era qüestió de temps que el Tribunal Suprem fes el mateix. Wagensberg ja pot tornar a Catalunya, però Puigdemont encara no.
Quines implicacions té l'arxivament de la causa de Tsunami?
- Marta Rovira pot tornar
Marta Rovira pot tornar a Catalunya sense risc. La secretària general d'ERC hauria pogut tornar abans, perquè en la causa de l'1-O, on estava investigada per desobediència, no hi havia ja amenaça de presó per a ella. No ho va fer precisament per la incertesa que li provocava el delicte de terrorisme de Tsunami, pel qual se la va investigar durant anys en secret i, des del novembre passat, de manera oficial. Ara, el risc de presó ha desaparegut.
Això té una derivada política clara. Rovira és qui pilota les negociacions d'ERC amb el PSC i, en un context de crisi interna al partit, el seu retorn seria rellevant per calmar les bases i prendre el control de forma més directa. A més, arribat el cas, podria ser candidata efectiva a la Generalitat si hi ha repetició d'eleccions. L'encara secretària general, però, manté que deixarà el càrrec després del congrés del novembre. Oriol Junqueras aspira a revalidar el suport de la militància, però ell continua inhabilitat per l'1-O i no es pot presentar a les eleccions. Si més no fins que no s'apliqui l'amnistia.
- Carles Puigdemont, encara no pot tornar
Malgrat que el Suprem ha arxivat la causa de Tsunami contra Puigdemont -seguint el mateix argument que García-Castellón-, la seva situació no permet un retorn amb garanties de no ser detingut ni empresonat. L'expresident encara s'enfronta a la detenció i empresonament pel delicte de malversació de l'1-O, després que Pablo Llarena es negués la setmana passada a aplicar l'amnistia. Tampoc despareix encara la causa de la trama russa, que el jutge Joaquín Aguirre insisteix a mantenir oberta per alta traïció. Puigdemont s'ha compromès a tornar a Catalunya per a la investidura, però ara com ara encara no s'ha convocat cap ple.
- Els exiliats de Suïssa, fora de perill
Més de la meitat dels implicats en Tsunami van marxar a Suïssa davant l'amenaça de presó, entre ells Wagensberg. García-Castellón no els havia citat a declarar, però algunes defenses admetien en privat que, quan haguessin de prestar declaració, hi havia risc d'empresonament preventiu. Durant aquest procediment, que s'ha allargat durant més de quatre anys, no va ser fins fa uns mesos que el jutge els va ordenar comparèixer per saber els seus arguments.
Només hi va comparèixer Marta Molina, que va ser posada en llibertat en una declaració de menys de deu minuts. La resta van anunciar setmanes abans que havien marxat a l'exili, i un altre grup no van haver de comparèixer perquè se'ls va ajornar la declaració. Amb l'arxivament, tant els exiliats de Suïssa com els que es van quedar a Catalunya queden fora de perill. Almenys per aquesta causa.
- Desactivat un dels riscos de l'amnistia
Dos dels riscos de l'amnistia eren el delicte de malversació del procés i el de terrorisme. Per la via de la malversació, el Tribunal Suprem manté la pressió sobre Puigdemont i els exiliats, així com els consellers de l'1-O. Per la via del terrorisme, els negociadors temien que els jutges intentessin torpedinar la llei amb preguntes prejudicials a Europa. Era el camí escollit, tant per l'Audiència Nacional com pel mateix Suprem. Finalment, aquesta via no s'haurà d'explorar.
Els independentistes la veien amb optimisme, però hauria implicat més temps en l'aplicació de la llei. Amb l'arxivament, es desactiva un dels riscos de l'amnistia i no cal comprovar si els jutges haurien trobat alguna fórmula per driblar-la. García-Castellón, amb la seva instrucció, va fer diversos moviments per intentar deixar-ne Tsunami al marge, com ara vincular-ho amb la normativa europea -per fonamentar futures qüestions prejudicials- o bé intentar-hi relacionar la mort d'un ciutadà francès o les ferides greus d'alguns policies.
- Un últim revés abans de jubilar-se
En aquests mesos de negociacions per l'amnistia, alguns jutges s'han convertit ens cares visibles d'un sector de la judicatura contrària a la llei. Joaquín Aguirre n'és un, amb la investigació sobre els vincles del Kremlin amb l'independentisme. Un altre és Manuel García-Castellón. Va reactivar la causa el novembre, apuntant cap a Puigdemont i Rovira, després d'anys amb la causa aturada i pocs resultats.
Finalment, s'endú un revés -de la mateixa Audiència Nacional- just abans de jubilar-se. Fa uns dies, el Consell General del Poder Judicial va acceptar avançar la seva jubilació. Deixarà la carrera judicial el proper 2 de setembre i ho farà amb una patinada impròpia de la seva experiència. Prorrogar 24 hores tard la instrucció ha fet miques tota la investigació i la causa, que ja no anirà més enllà. La carpeta de Tsunami queda tancada.