Nou revés per a Laura Borràs. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres al matí la condemna a quatre anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'expresidenta de Junts, apartada de la primera fila des de l'octubre, va ser prèviament condemnada per aquests dos delictes per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i havia portat el cas al Suprem per mirar de revisar la pena. S'ha trobat amb la confirmació de la condemna i, a banda, amb la denegació de l'aplicació de l'amnistia que havia demanat la seva defensa, encapçalada per Gonzalo Boye.
"Els fets provats s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que informen l'actuar de l'administració pública. Emmarcats els fets a la corrupció, és difícil atendre la consideració que la recurrent expressa", indica el Suprem, en referència als arguments aportats per Borràs per ser absolta. A l'expresidenta de Junts, que encara no s'ha posat al capdavant de la fundació del partit com es va acordar en l'últim congrés -Carles Puigdemont la va substituir al capdavant de l'organigrama de la formació-, li queda la via de l'indult, que va ser recomanada fins i tot pel tribunal que la va condemnar.
Què més assenyalen els magistrats? "En ocasions s'utilitza el lloc estatal per extorsionar persones, físiques o jurídiques, o per assegurar-se l'adjudicació de contractes, propiciant situar-se als dos costats de la contractació, com a Estat i com a adjudicatari de la concessió o del contracte, alterant les condicions de la lliure concurrència. Són imaginables moltes maneres d'actuar, assegurant-se l'enriquiment personal i els favors del poder, des de dins o a través de persones interposades", indica la sentència. Borràs va ser un dels noms considerats per assumir les regnes del Consell de la República, que finalment estarà dirigit per Jordi Domingo.
Per què el Suprem no li aplica l'amnistia? "Ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context del denominat procés independentista català", mantenen els magistrats. En essència, recull la sentència, els fets provats recullen que Borràs, va encomanar la creació, desenvolupament i manteniment del portal de la ILC a un "conegut seu", malgrat saber que en fer-ho "prescindia del procediment administratiu de contractació preceptiu" i les exigències que comportava la lliure concurrència i preu. Arguments molt similars als esgrimits pel TSJC.
Què deia la sentència original?
El TSJC va condemnar Borràs -presidenta del Parlament entre el 2021 i el 2023, quan va ser substituïda per Anna Erra- per un delicte de prevaricació -va actuar de manera irregular al capdavant de la ILC sabent que ho estava fent- i de falsedat documental -va signar i donar valor jurídic a documents que sabia que eren fraudulents. En aquest sentit, el tribunal considera acreditat que Borràs donava indicacions a Herrero per elaborar pressupostos falsos -que sí que tenien "rellevància jurídica"- que s'havien de presentar en un procés de contractació "creat artificialment" per fer veure que es feia de manera legal i esquivar els controls posteriors de la intervenció de la Generalitat.
L'única finalitat d'aportar tres pressupostos era "amagar la contractació prevaricadora" que estava duent a terme Borràs com a directora. El tribunal mantenia que els serveis es van fer i cobrar, però situa una ombra de dubte sobre si l'administració va resultar perjudicada d'aquestes irregularitats, precisament pel fet que no es va fer un procediment de contractació dins del marc legal, amb lliure competència entre proveïdors, cosa que hauria permès, potser, aconseguir un preu més ajustat. "Mai tindrem prou nivell de certesa sobre aquesta darrera hipòtesi", reconeixia la sala. Borràs ara ha vist com el Suprem ha confirmat la pena de presó amb el mateix argumentari que el TSJC.