02
de juny
de
2022, 20:10
Actualitzat:
03
de juny,
12:00h
Un repàs de tot el que ha passat des del 25 de juliol del 2020, dia del congrés fundacional de Junts, serveix per descriure la complexitat que ha marcat el naixement del partit de Carles Puigdemont. En tots aquests mesos -pandèmia al marge- s'hi han succeït la inhabilitació de Quim Torra, la celebració d'eleccions catalanes, la reedició de la coalició amb ERC, la concessió dels indults, la constatació de les dificultats del diàleg amb l'Estat i, també, l'existència d'una vida interna marcada per les tensions latents entre famílies. Una circumstància que Laura Borràs i Jordi Turull, com a presidenta i secretari general, hauran de tenir en compte en el periple que arrencarà aquest dissabte a Argelers, a la Catalunya Nord, on Puigdemont i Jordi Sànchezcediran pas a la cúpula del partit. La cohabitació entre la presidenta del Parlament i l'exconseller serà decisiva per afrontar totes les carpetes que Junts té obertes. Són aquestes.
- Generositat en clau interna. La direcció que han acordat Borràs i Turull té tots els sectors representants. La presidenta del Parlament hi ha situat dues vicepresidències -Francesc de Dalmases i Aurora Madaula-, el secretari d'organització -David Torrents- i escuders de provada fidelitat, com ara Jaume Alonso-Cuevillas. L'exconseller compta amb perfils com David Saldoni, Damià Calvet, Violant Cervera o Míriam Nogueras. "El pacte va salvar la unitat, va evitar un congrés de confrontació i ara ha de quallar tot", remarquen aquests dies dirigents de Junts consultats per NacióDigital. En la convenció municipalista celebrada dissabte passat a Reus, un dels missatges de la futura presidenta i del futur secretari general va ser el de la "generositat". Sànchez, quan va anunciar que deixaria el càrrec a principis d'abril, va reclamar aparcar la "vanitat".
Era un dard dirigit a Borràs, com quan en els dies posteriors va demanar "lleialtat de grup" a la direcció del partit. Els esdeveniments dels últims anys -en especial la reedició del pacte de Govern amb ERC- van tensionar les costures internes, com també va passar amb els pactes post-municipals del 2019 -encara sota el paraigua administratiu del PDECat- i, en les últimes setmanes, amb l'acord pel català al Parlament. "L'important no és tant el repartiment del poder executiu entre Borràs i Turull, sinó que els missatges siguin coincidents", ressalta un dels consultats. En aquest sentit, a la presidenta del Parlament se la té enquadrada com a emblema del discurs de la confrontació, mentre que al secretari general se li atribueix un cert pragmatisme derivat del seu passat a Convergència. Les trajectòries de tots dos, però, fan que les fronteres siguin difuses.
El cert, però, és que són els principals dirigents de les dues famílies del partit i, sense la figura àulica de Puigdemont, la seva cohabitació serà fonamental per mantenir els equilibris intens. El dia a dia el portaran tots dos, amb el suport dels vicepresidents -a banda de Madaula i Dalmases, també hi ha Anna Erra i Josep Rius en aquest rang de l'escalafó- i l'opinió de dirigents dins l'executiva com Jaume Giró -conseller d'Economia- o bé Joan Canadell, un dels perfils més independents del partit. Una diversitat de perfils que, en debats de blanc o negre, tendiran a fer complexa la unanimitat. Per ara, tant Borràs com Turull, en les trobades territorials per presentar la candidatura, assenyalen que aquesta diversitat interna és un dels principals actius de la formació.
- La pervivència del pacte amb ERC. Poc després de presentar públicament l'acord pel congrés, la presidenta del Parlament va plantejar la possibilitat de celebrar una consulta a la militància sobre el futur de l'acord de Govern amb els republicans. L'entesa va generar rebombori intern quan la va rubricar Sànchez al costat d'Aragonès sense informar-ne la immensa part dels dirigents de Junts. A les dues cites decisives, de fet, el secretari general del partit hi va acudir sol, amb el seu cotxe, aprofitant un permís penitenciari quan encara complia condemna a Lledoners. La consulta a la militància per avalar l'acord va tirar endavant amb el 80% de suports, entre els quals no hi va ser el de Borràs. Puigdemont era partidari d'investir Aragonès sense entrar al Govern.
Junts està elaborant un informe sobre el compliment del pacte amb el republicans, marcat per les contínues mirades de reüll. El partit, per exemple, no forma part de la taula de diàleg -aquell episodi va lesionar la confiança entre el president de la Generalitat i Sànchez-, però en les qüestions del dia a dia la maquinària governamental "funciona sense estridències", remarca un dels consultats. Formar part -o no- de l'executiu és un debat que sovint retrata les ànimes del partit: els més pragmàtics defensen a ultrança formar-ne part per tot el que significa -en termes de poder, de quadres i de balanç de gestió-, però els més abrandats asseguren no tenir por a l'oposició si Aragonès no compleix amb les expectatives en clau de procés.
- Eleccions municipals i pactes. El pacte amb ERC viurà un moment d'estrès amb els comicis locals, tenint en compte que Sànchez, dissabte passat, va assenyalar els republicans com el principal "adversari" per convertir-se en el "primer partit del país". A banda de la pugna constant per l'hegemonia, Junts té el repte de vertebrar-se territorialment i de mantenir alcaldies -Girona, Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Olot, Deltebre, Reus- que el 2019 es van revalidar encara de bracet amb el PDECat. L'encara secretari general ha negociat personalment amb candidats per tal d'evitar pugnes dins del mateix espai, com ha passat a Reus o a Vilafranca del Penedès, per exemple. A Girona la candidata serà Assumpció Puig, única candidata a les primàries per escollir el relleu de Marta Madrenas, que deixarà l'alcaldia.
Capítol apart és el cas de Barcelona, on no hi ha candidat després que Elsa Artadi anunciés que deixava la política. Als noms que han sonat de portes endins -Xavier Trias, fins i tot Artur Mas, autodescartats- s'hi sumen d'altres com ara Cuevillas, Nogueras o Pilar Calvo. La decisió es prendrà després de l'estiu. La idea és que el nom sigui "prou potent" com per no haver de plantejar cap llançament especial. Per al 2019, abans de la tria del tàndem Joaqum Forn-Elsa Artadi, el partit va sondejar perfils com els dels periodistes Pilar Rahola i Antoni Bassas, que van declinar participar-hi.
En clau de pactes, un aspecte pendent és el futur de l'acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que sectors del partit pressionen per trencar des de l'esclat del Catalangate. L'entesa gaudeix de bona salut des que es va signar fa tres anys, i tots els dirigents -tinguin més o menys simpatia pel pacte- es remeten al congrés quan se'ls pregunta què fer. Borràs no era partidària de l'acord, i el seu entorn defensa trencar-lo. En canvi, hi ha veus com la de Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat, que defensa que el món local tingui "mans lliures" per pactar amb el PSC. La consellera Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital, no va descartar els socialistes per entendre's-hi a la Generalitat, afirmació que li va valdre una rectificació del partit.
- Full de ruta nacional. És la carpeta que s'obrirà de manera més immediata, perquè el congrés està dividit en dues fases. La primera, aquest dissabte a Argelers, és per escollir la direcció. La segona, a l'Hospitalet, és per definir la ponència organitzativa i la ideològica. En aquesta última serà on s'hi fixarà el full de ruta nacional. "Eludir la confrontació democràtica no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva", es llegeix en l'actual ponència. El consell nacional va acordar fa unes setmanes l'elaboració d'un full de ruta específic per culminar el procés. En l'última campanya electoral s'hi va defensar aixecar la suspensió de la declaració d'independència si se superava el 50% dels vots.
En la ponència aprovada en el congrés del 2020, Junts també hi defensava la negociació amb l'Estat a través d'un mediador, i assegurava que s'havia de crear un marc en el qual el govern espanyol hi perdi més en el cas de no dialogar que en el de dialogar. El partit desconfia -i discrepa- de l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid, i ja pressiona Aragonès per plantejar una alternativa a la taula de diàleg. De moment, això sí, no s'ha posat en marxa ni tan sols la direcció estratègica del procés estipulada en l'acord d'investidura entre Junts i els republicans. Arran del canvi a la cúpula, els actors habituals de la coordinació entre partits també hauran de modificar-se.
- La situació judicial de Borràs. La presidenta del Parlament és a les portes del judici pel cas de presumpta corrupció quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El jutge l'investiga per quatre delictes: malversació, frau, falsedat documental i prevaricació. Aquest dijous, eldiario.es ha publicat un àudio en el qual Borràs insta un funcionari de la ILC a avisar-la si els Mossos tornen a personar-se a l'entitat. La futura presidenta de Junts sosté que la causa està emmarcada dins la persecució judicial de l'Estat contra l'independentisme, visió que no comparteixen ERC i la CUP.
El moment en què arrenqui el judici pot ser un test d'estrès no només a Junts, sinó sobretot per la relació amb els socis a la cambra catalana. L'obertura de la vista oral, segons el reglament de la cambra, pot comportar la seva suspensió com a presidenta. Si ERC no li fa costat, existeix la possibilitat que hi hagi partidaris de trencar el Govern, una opció que veus amb ascendència com Sànchez han descartat amb contundència. En el futur judicial de Borràs hi va inclosa, també, la carpeta del seu futur polític.
- Generositat en clau interna. La direcció que han acordat Borràs i Turull té tots els sectors representants. La presidenta del Parlament hi ha situat dues vicepresidències -Francesc de Dalmases i Aurora Madaula-, el secretari d'organització -David Torrents- i escuders de provada fidelitat, com ara Jaume Alonso-Cuevillas. L'exconseller compta amb perfils com David Saldoni, Damià Calvet, Violant Cervera o Míriam Nogueras. "El pacte va salvar la unitat, va evitar un congrés de confrontació i ara ha de quallar tot", remarquen aquests dies dirigents de Junts consultats per NacióDigital. En la convenció municipalista celebrada dissabte passat a Reus, un dels missatges de la futura presidenta i del futur secretari general va ser el de la "generositat". Sànchez, quan va anunciar que deixaria el càrrec a principis d'abril, va reclamar aparcar la "vanitat".
Era un dard dirigit a Borràs, com quan en els dies posteriors va demanar "lleialtat de grup" a la direcció del partit. Els esdeveniments dels últims anys -en especial la reedició del pacte de Govern amb ERC- van tensionar les costures internes, com també va passar amb els pactes post-municipals del 2019 -encara sota el paraigua administratiu del PDECat- i, en les últimes setmanes, amb l'acord pel català al Parlament. "L'important no és tant el repartiment del poder executiu entre Borràs i Turull, sinó que els missatges siguin coincidents", ressalta un dels consultats. En aquest sentit, a la presidenta del Parlament se la té enquadrada com a emblema del discurs de la confrontació, mentre que al secretari general se li atribueix un cert pragmatisme derivat del seu passat a Convergència. Les trajectòries de tots dos, però, fan que les fronteres siguin difuses.
El cert, però, és que són els principals dirigents de les dues famílies del partit i, sense la figura àulica de Puigdemont, la seva cohabitació serà fonamental per mantenir els equilibris intens. El dia a dia el portaran tots dos, amb el suport dels vicepresidents -a banda de Madaula i Dalmases, també hi ha Anna Erra i Josep Rius en aquest rang de l'escalafó- i l'opinió de dirigents dins l'executiva com Jaume Giró -conseller d'Economia- o bé Joan Canadell, un dels perfils més independents del partit. Una diversitat de perfils que, en debats de blanc o negre, tendiran a fer complexa la unanimitat. Per ara, tant Borràs com Turull, en les trobades territorials per presentar la candidatura, assenyalen que aquesta diversitat interna és un dels principals actius de la formació.
- La pervivència del pacte amb ERC. Poc després de presentar públicament l'acord pel congrés, la presidenta del Parlament va plantejar la possibilitat de celebrar una consulta a la militància sobre el futur de l'acord de Govern amb els republicans. L'entesa va generar rebombori intern quan la va rubricar Sànchez al costat d'Aragonès sense informar-ne la immensa part dels dirigents de Junts. A les dues cites decisives, de fet, el secretari general del partit hi va acudir sol, amb el seu cotxe, aprofitant un permís penitenciari quan encara complia condemna a Lledoners. La consulta a la militància per avalar l'acord va tirar endavant amb el 80% de suports, entre els quals no hi va ser el de Borràs. Puigdemont era partidari d'investir Aragonès sense entrar al Govern.
Junts està elaborant un informe sobre el compliment del pacte amb el republicans, marcat per les contínues mirades de reüll. El partit, per exemple, no forma part de la taula de diàleg -aquell episodi va lesionar la confiança entre el president de la Generalitat i Sànchez-, però en les qüestions del dia a dia la maquinària governamental "funciona sense estridències", remarca un dels consultats. Formar part -o no- de l'executiu és un debat que sovint retrata les ànimes del partit: els més pragmàtics defensen a ultrança formar-ne part per tot el que significa -en termes de poder, de quadres i de balanç de gestió-, però els més abrandats asseguren no tenir por a l'oposició si Aragonès no compleix amb les expectatives en clau de procés.
- Eleccions municipals i pactes. El pacte amb ERC viurà un moment d'estrès amb els comicis locals, tenint en compte que Sànchez, dissabte passat, va assenyalar els republicans com el principal "adversari" per convertir-se en el "primer partit del país". A banda de la pugna constant per l'hegemonia, Junts té el repte de vertebrar-se territorialment i de mantenir alcaldies -Girona, Vic, Igualada, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Olot, Deltebre, Reus- que el 2019 es van revalidar encara de bracet amb el PDECat. L'encara secretari general ha negociat personalment amb candidats per tal d'evitar pugnes dins del mateix espai, com ha passat a Reus o a Vilafranca del Penedès, per exemple. A Girona la candidata serà Assumpció Puig, única candidata a les primàries per escollir el relleu de Marta Madrenas, que deixarà l'alcaldia.
Capítol apart és el cas de Barcelona, on no hi ha candidat després que Elsa Artadi anunciés que deixava la política. Als noms que han sonat de portes endins -Xavier Trias, fins i tot Artur Mas, autodescartats- s'hi sumen d'altres com ara Cuevillas, Nogueras o Pilar Calvo. La decisió es prendrà després de l'estiu. La idea és que el nom sigui "prou potent" com per no haver de plantejar cap llançament especial. Per al 2019, abans de la tria del tàndem Joaqum Forn-Elsa Artadi, el partit va sondejar perfils com els dels periodistes Pilar Rahola i Antoni Bassas, que van declinar participar-hi.
En clau de pactes, un aspecte pendent és el futur de l'acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que sectors del partit pressionen per trencar des de l'esclat del Catalangate. L'entesa gaudeix de bona salut des que es va signar fa tres anys, i tots els dirigents -tinguin més o menys simpatia pel pacte- es remeten al congrés quan se'ls pregunta què fer. Borràs no era partidària de l'acord, i el seu entorn defensa trencar-lo. En canvi, hi ha veus com la de Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat, que defensa que el món local tingui "mans lliures" per pactar amb el PSC. La consellera Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital, no va descartar els socialistes per entendre's-hi a la Generalitat, afirmació que li va valdre una rectificació del partit.
- Full de ruta nacional. És la carpeta que s'obrirà de manera més immediata, perquè el congrés està dividit en dues fases. La primera, aquest dissabte a Argelers, és per escollir la direcció. La segona, a l'Hospitalet, és per definir la ponència organitzativa i la ideològica. En aquesta última serà on s'hi fixarà el full de ruta nacional. "Eludir la confrontació democràtica no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva", es llegeix en l'actual ponència. El consell nacional va acordar fa unes setmanes l'elaboració d'un full de ruta específic per culminar el procés. En l'última campanya electoral s'hi va defensar aixecar la suspensió de la declaració d'independència si se superava el 50% dels vots.
En la ponència aprovada en el congrés del 2020, Junts també hi defensava la negociació amb l'Estat a través d'un mediador, i assegurava que s'havia de crear un marc en el qual el govern espanyol hi perdi més en el cas de no dialogar que en el de dialogar. El partit desconfia -i discrepa- de l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid, i ja pressiona Aragonès per plantejar una alternativa a la taula de diàleg. De moment, això sí, no s'ha posat en marxa ni tan sols la direcció estratègica del procés estipulada en l'acord d'investidura entre Junts i els republicans. Arran del canvi a la cúpula, els actors habituals de la coordinació entre partits també hauran de modificar-se.
- La situació judicial de Borràs. La presidenta del Parlament és a les portes del judici pel cas de presumpta corrupció quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El jutge l'investiga per quatre delictes: malversació, frau, falsedat documental i prevaricació. Aquest dijous, eldiario.es ha publicat un àudio en el qual Borràs insta un funcionari de la ILC a avisar-la si els Mossos tornen a personar-se a l'entitat. La futura presidenta de Junts sosté que la causa està emmarcada dins la persecució judicial de l'Estat contra l'independentisme, visió que no comparteixen ERC i la CUP.
El moment en què arrenqui el judici pot ser un test d'estrès no només a Junts, sinó sobretot per la relació amb els socis a la cambra catalana. L'obertura de la vista oral, segons el reglament de la cambra, pot comportar la seva suspensió com a presidenta. Si ERC no li fa costat, existeix la possibilitat que hi hagi partidaris de trencar el Govern, una opció que veus amb ascendència com Sànchez han descartat amb contundència. En el futur judicial de Borràs hi va inclosa, també, la carpeta del seu futur polític.