Carles Puigdemont facilitarà la investidura de
Pedro Sánchez.
L'acord entre Junts i el PSOE, perfilat en els darrers dies a
Brussel·les i que es formalitzarà aquest dijous, permetrà que el líder socialista compti amb una majoria parlamentària per completar un nou mandat a la Moncloa, a l'espera de l'aval definitiu del
PNB,
que encara no ha mogut fitxa. Un cop es faci pública l'entesa des de la capital belga, s'activaran tant els
mecanismes de validació del pacte a Junts com els passos previstos pel PSOE per fixar el
debat al Congrés. Aquests són les pantalles pendents per a la investidura:
Consell nacional de Junts i consulta
Amb l'acord avalat per la direcció, es procedirà a la celebració d'un
consell nacionalextraordinari i, després, a la
consulta telemàtica a la militància durant el cap de setmana. L'última gran votació traslladada a les bases va ser fa un any, quan Junts va decidir sortir del Govern, opció que defensava Puigdemont. L'expresident ha abanderat les negociacions i ha tancat personalment l'acord amb el PSOE, de manera que es preveu un aval sense problemes. Com en les consultes internes als socialistes i a
ERC, caldrà estar atents al percentatge de vot contrari i si hi haurà algun tipus de mobilització dels més contraris a l'acord.
Registre de la llei d'amnistia
Junts i el PSOE no tenen previst explicar aquest dijous el
contingut de la llei d'amnistia,
negociada de forma paral·lela també amb ERC. De fet, el pas imprescindible perquè es desencalli el calendari de la investidura, el
registre de la llei al Congrés -condició per avalar Sánchez-, encara no té data, tot i que fonts de la negociació apunten que podria ser dilluns. La redacció del
preàmbul i l'
articulat de la norma té dimensió política i transcendència jurídica. En l'exposició de motius s'haurà de justificar l'amnistia i catalogar els fets del procés -
s'hi inclouran referències a l'ordre constitucional i s'evitarà definir l'1 d'octubre com un delicte- i l'articulat permetrà determinar el perímetre de la mesura de gràcia. Els negociadors han gestat el text pensant en els recursos que probablement es presentaran al
Tribunal Constitucional.
El PNB, l'últim a negociar
Els
nacionalistes bascos han estat especialment discrets en tota aquesta negociació, durant la qual s'han coordinat amb Junts. Hi ha hagut dues reunions entre el president del PNB,
Andoni Ortuzar, i Puigdemont: una va ser a mitjans de setembre i l'altra el 25 d'octubre, totes dues a Bèlgica. El "
reconeixement nacional" ha estat una de les condicions que ha posat el PNB, que encara no ha oficialitzat cap acord i és clau perquè Sánchez pugui ser investit la setmana vinent. El lehendakari
Íñigo Urkullu,
que va proposar una convenció constitucional per garantir la "capacitat de decidir" del
País Basc,
Catalunya i
Galícia, també exigeix al PSOE que es compleixi amb l'estatut i es blindi l'autogovern de la regió.
Fixar la data del ple d'investidura
La presidenta del Congrés,
Francina Armengol, fixarà la data del ple d'investidura un cop els dirigents del PSOE certifiquin que el camí de la investidura està completament desbrossat. El moviment d'Armengol es podria produir dilluns. Els socialistes ja van moure fitxa a la mesa de la cambra baixa per habilitar totes les dates fins al
27 de novembre per poder celebrar la investidura. Fonts implicades en la negociació han confirmat que el ple se celebrarà
dimecres i dijous de la setmana que ve. Sánchez pretén ser elegit president a la primera votació. Amb el "sí" de Junts i l'aval del PNB -encara per tancar- comptaria amb
178 vots, suficients per aconseguir-ho. El PSOE pretén completar també un pacte amb
Coalició Canària per assolir els 179 vots i evidenciar que tota la cambra menys la dreta i l'extrema dreta avala la investidura i el camí de l'amnistia.
