[municipalsinformacional2]
"Temps era temps que més que bons o dolents, eren els meus i han estat els únics", diu la cançó de Serrat que fa referència a la postguerra espanyola. Doncs això, passen els anys i un bon termòmetre del pas del temps són les eleccions. Concretament, es pot percebre amb la propaganda electoral i qui guarda aquest material, té un tresor. NacióSabadell fa un recull d'alguns dels cartells que els partits van fer servir a la campanya de l'any 2011.
[h2]"Junts per Sabadell"[/h2]
L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos es presentava amb el PSC, era la quarta vegada que ho feia i optava una altra vegada a la reelecció. En aquesta ocasió, els socialistes travessaven un moment delicat amb l'esclat de casos de suposada corrupció i això es va traduir en el missatge electoral, Bustos va amagar el color corporatiu i va realçar la seva figura de candidat. I, el més curiós, que ho feia amb un missatge que dona joc (i per pensar): "Junts per Sabadell".
"Temps era temps que més que bons o dolents, eren els meus i han estat els únics", diu la cançó de Serrat que fa referència a la postguerra espanyola. Doncs això, passen els anys i un bon termòmetre del pas del temps són les eleccions. Concretament, es pot percebre amb la propaganda electoral i qui guarda aquest material, té un tresor. NacióSabadell fa un recull d'alguns dels cartells que els partits van fer servir a la campanya de l'any 2011.
[h2]"Junts per Sabadell"[/h2]
L'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos es presentava amb el PSC, era la quarta vegada que ho feia i optava una altra vegada a la reelecció. En aquesta ocasió, els socialistes travessaven un moment delicat amb l'esclat de casos de suposada corrupció i això es va traduir en el missatge electoral, Bustos va amagar el color corporatiu i va realçar la seva figura de candidat. I, el més curiós, que ho feia amb un missatge que dona joc (i per pensar): "Junts per Sabadell".
[h2]"El canvi és possible"[/h2]
L'alcaldable de la desapareguda CiU era, per segon cop, Carles Rossinyol. La formació venia d'uns anys de ser decisiu per a la governabilitat i Rossinyol, que va tenir presència al ple fins al mandat 2015-2019, s'erigia com "el canvi és possible".
[h2]Els líders populars català i a l'Estat[/h2]
El PP posava tota la carn a la graella amb una carta enviada a les llars en la qual en una cara hi figurava el president del partit, Mariano Rajoy, que a finals d'aquell any es va convertir en president del govern espanyol. Mentre que a l'altra, hi havia la líder de la força a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, una figura important i amb projecció. De fet va ser clau en les relacions entre executiu popular i el Govern, que liderava Artur Mas. També hi apareixia el candidat local Antonio Vega.
[h2]"De què té por en Bustos?"[/h2]
Una altra de les formacions polítiques que ja no es troba entre les paperetes: ICV-EUiA. La coalició va centrar els cartells de campanya en la voluntat de canvi a la ciutat i la candidata era Carme Garcia -la regidora que va destapar el cas Mercuri-. Demanava a Bustos que acceptés un debat per contraposar visions de la localitat.
[h2]Entesa per Sabadell[/h2]
La candidata de l'Entesa per Sabadell era Virgínia Domínguez, qui va ser cap de gabinet durant l'alcaldia de Maties Serracant (2017-2019). En la propaganda electoral dominava el blanc i negre amb la fotografia de la candidata, cedint el color i el protagonisme al logotip i el nom de la formació.
[h2]L'estrena de Juli Fernàndez[/h2]
Fa 12 anys el que avui és conseller de Territori, Juli Fernàndez, s'estrenava com a candidat a l'alcaldia amb ERC. I ho feia fent una crida a la capacitat de sumar, en aquella ocasió, d'entrada, amb Reagrupament.
[h2]Paritat cupaire[/h2]
La CUP -i no la Crida per Sabadell- restava protagonisme al candidat a l'alcaldia en els seus cartells, cedint la importància a les persones. Amb un detall (i curiós, molt il·lustratiu de la seva filosofia): hi figuren tantes siluetes d'homes com de dones a la part inferior.
[h2]Ciutadans, ciutadà[/h2]
Els taronja van optar per jugar amb el nom del partit, Ciutadans i la seva derivada, ciutadà. La formació va apostar per col·locar al centre de la fotografia Joan Garcia, que es presentava per segon vegada a l'alcaldia. Mesos després va marxar al Parlament i ara ha tornat per mantenir Cs a la sala de plens. A la fotografia s'envoltava dels números 2 i 3.
