El ple del Parlament debatrà avui, a iniciativa de la CUP, si el Govern s'ha de personar o no contra CDC pel cas Palau. A la sessió de control també se'n parlarà. Ahir l'executiu va refermar-se, seguint el criteri del PDECat, en no fer-ho, tal com pretenia ERC, però també va acordar emprendre accions contra el partit si es demostrava que s'havia lucrat de forma irregular gràcies a la institució. El malestar era evident entre els consellers d'un i altre partit però va pesar més deixar enrere les discrepàncies per no empastifar el procés. L'assumpte sí que ha deteriorat les relacions, fins ara cordials, entre Carles Puigdemont i Ada Colau. Amb Artur Mas, que ahir es veia esquitxat pel cas Adigsa, eren figues d'un altre paner. El Govern acusa els comuns de jugar brut amb l'únic ànim d'incriminar-los. Ho explica en aquesta crònica Oriol March.
Tot plegat passarà el mateix dia que les parts presentaran conclusions al judici que s'ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet. La Fiscalia, que al llarg de totes les sessions ha evidenciat més ànim d'incriminar a CDC que no pas de saber què se'n va fer de les desenes de milions d'euros que s'haurien embutxacat Fèlix Millet i Jordi Montull, rebaixarà sensiblement la petició de penes gràcies al pacte al qual han arribat els saquejadors confessos. Emilio Sánchez Ulled ho hauria de poder explicar molt bé des del punt de vista processal. Més quan la Fiscalia, tan tova també amb els casos del PP, és tan severa en assumptes com ara el procés. No consta en cap document oficial que les 8.000 urnes licitades siguin pel referèndum, però Meritxell Borràs ja té una querella. Compten més les intencions que els fets.
Cadastre català el 2019. Les estructures d'estat avancen per estar a punt pel moment de la desconnexió si és que la majoria dels catalans la validen a les urnes. Mentre, però, les potencialitats del marc autonòmic es despleguen amb ambició. És el que es fa amb l'Agència Tributària i més concretament amb la futura Agència Catalana de la Propietat Immobiliària, que tindrà a punt el cadastre català el 2019. La conselleria d'Economia, que comanda Oriol Junqueras, incorporarà al setembre una trentena d'arquitectes. Ho explica en exclusiva en aquesta informació Roger Tugas.
Com paguem la renda garantida. El pacte entre la conselleria de Benestar i els impulsors de la ILP per la renda garantida ha estat difícil. Fins ara la consellera Dolors Bassa havia evitat posar-li xifres per fugir de la demagògia i per intentar centrar-se en l'avenç social que suposa i que millorarà la situació de moltes famílies. Finalment ha explicat que seran uns 500 milions, força més que els 288 milions que el 2017 s'havien de destinar a la renda mínima. Jordi de Planell explica, després de parlar amb els responsables del departament, d'on surten els diners en aquesta treballada informació.
Els Borbó, desestructurats. La filla petita dels reis Felip i Letícia, la infanta Sofia, celebra aquest dimecres la seva primera comunió al Palau de la Zarzuela. L'acte no tindria res d'especial si no fos perquè s'ha especulat que pot ser la "reaparició" de la germana del monarca, la infanta Cristina, després que sortís sense massa esgarrinxades del cas Nóos, fins al punt que ara estudia recórrer per quedar "neta" del tot. Cristina, com el seu marit Iñaki, aquest condemnat, van ser apartats i quedar-se sense agenda oficial. Els Borbó són una família desestructurada. És la conclusió a la qual arriben dos experts, Jaime Peñafiel i Tom Burns Marañón, després de parlar amb Pep Martí en aquest reportatge.
Vist i llegit
Que El País té nul·les simpaties per Pedro Sánchez no és a hores d'ara cap secret. El diari de Prisa defensava que Rajoy fos president i ha intentat impedir que el PSOE basculi cap a l'esquerra o dialogui amb partits sobiranistes. Ahir, després del tens debat de candidats a la secretaria general a Ferraz, el desplegament contra Sánchez era notable: l'editorial ("Passat enfront a futur") era tota una declaració d'intencions d'on situa el diari l'exsecretari general i a on a la presidenta andalusa; l'article del director adjunt i excap de comunicació de la Casa Reial, Javier Ayuso, "Idees enfront comptes pendents" anava pel mateix camí; i finalment l'anàlisi del redactor José Marcos ("La postveritat de l'1 d'octubre") intentava desmuntar els arguments de Sánchez després del comitè federal que el va deposar. El País, si més no aquest cop, va de cara.
El passadís
I sense marxar de la seu del PSOE al carrer Ferraz, entre els periodistes que en segueixen la informació hi ha aquests dies un fort enuig. Estan que trinen perquè Sánchez, que aspira a recuperar la secretaria general, fa quatre mesos que no fa una roda de premsa com cal. Després de moltes queixes i insistir només va acceptar alguna pregunta de la premsa en un acte amb militants la setmana passada. Un acte, però, que coincidia amb una trobada off the record amb la seva gran rival, Susana Díaz, que va reunir la majoria de periodistes. Una bona oportunitat per preguntar-li serà el divendres a l'esmorzar d'El Periódico a Barcelona. Si és que la vaga dels treballadors del diari, que encara hauria de durar i que ha aconseguit que no arribi als quioscos, ho permet. Per cert: a la porra de la premsa sobre els tres aspirants, Díaz guanya per molt poc.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1705, personalitats vigatanes es reunien a l'ermita de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer però ubicada al terme de Vic, amb representants dels aliats per preparar el pacte de Gènova (o pacte dels Vigatans) contra Felip V d'Espanya i per defensar la legitimat de l'aspirant Carles d'Àustria. A canvi del respecte a les lleis i normes catalanes es conjuraven per facilitar el desembarcament dels aliats i a alçar columnes de miquelets comandats pel general Moragues a tot el territori. L'acord amb els anglesos es faria realitat un mes després a Gènova. Aquest vídeo us servirà per saber-ne més.
L'aniversari
No ens movem de la comarca d'Osona, perquè un 17 de maig de 1845, avui fa 172 anys, va nàixer a Folgueroles mossèn Jacint Verdaguer, que va morir a Vallvidrera el 1902. És la baula imprescindible per entendre l'esclat de la poesia catalana d'un segle XX de gran riquesa i que desemboca en un present de qualitat ja del tot consolidada. Home d'Església, prosista –"el més valuós del segle XX", segons Josep Pla–, protagonista de diversos mites i facècies, personalitat de gran rellevància a la societat del seu temps i, per sobre de tot, gran renovador de la poesia catalana que va incorporar a la nostra literatura l'ideari del romanticisme i del simbolisme. Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. L'any 2011 cent vint-i-cinc personalitats van llegir Canigó, que feia 125 anys, i van quedar immortalitzats en aquest vídeo.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi
