El canvi d'hora en funció de les estacions és un debat molt polèmic amb dues opinions molt diferenciades, tot i que una de molt majoritària. Fa gairebé un any, l'octubre de 2025, el govern de Pedro Sánchez posava sobre la taula la seva intenció d'acabar amb el canvi horari. Una idea molt celebrada, ja que uns anys abans, el 2018, la Comissió Europea va fer una enquesta per valorar si el canvi estacional era necessari. I la resposta va ser aclaparadora: un 84% dels participants van expressar el seu rebuig al canvi d'hora i, per tant, es van posar a favor d'eliminar-lo.
Malgrat les intencions socials i polítiques, enguany es tornarà a produir el canvi d'hora. Tal com estableix l’Ordre PCM/186/2022 de l’11 de març, per la qual es publiquen els calendaris d’inici i finalització del període de l’hora d’estiu, el canvi es produirà la nit del dissabte 24 al diumenge 25 d’octubre del 2026. A les tres de la matinada, els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora, de manera que les agulles tornaran a marcar les dues. Aquell dia, doncs, els catalans sumarem una hora. A partir de llavors, els matins seran més lluminosos, però el sol també es pondrà abans.
El motiu pel qual Espanya manté el canvi d'horari és que la mesura no ha quedat ratificada per l'executiu comunitari. El govern espanyol va anunciar que, la seva intenció, era tramitar aquesta mesura al llarg de 2026, però encara no s'ha fet efectiva. D'aquesta manera, doncs, fins que Brussel·les no doni el seu vistiplau, es continuarà aplicant l'horari d'estiu i el d'hivern.
Per què es fa el canvi d'hora?
El canvi d'hora estacional es va implementar a Europa l'any 1980, quan la Comunitat Econòmica Europea va començar a coordinar els horaris d'estiu i d’hivern dels països membres. El motiu era la voluntat d'aprofitar més les hores de llum, així com reduir el consum energètic i harmonitzar el funcionament del mercat comú. Unes justificacions que, segons el govern espanyol, han quedat desfasades i obsoletes mig segle després.
La realitat és que el canvi d’hora altera el ritme circadiari –que és el relacionat amb l’exposició a la llum– "de forma lleu i en 24 hores el nostre cervell s'adapta", explica el doctor Cales Gaig, neuròleg de l'Hospital Clínic de Barcelona. "És com un petit jet-lag que dura un dia", descriu l'especialista en neurologia.
